Jaume Terradas Serra - Ecologia viscuda

Ecologia viscuda

Jaume Terradas

Universitat de València

Assaig 26

© Jaume Terradas

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2010 Publicacions de la Universitat de València Arts Gràfiques, 13 46010 València

Il·lustració de la coberta: Jaume Terradas (fotografia de J. Losarcos, cortesia de la revista Mètode)

Disseny de la col·lecció: Inmaculada Mesa

Realització ePub: produccioneditorial.com

ISBN: 978-84-370-7411-5

Aquest llibre està dedicat als molts companys i companyes amb qui he compartit hores de treball i discussions, dins l’àmbit acollidor del CREAF i la Unitat d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona

Vida

Brolla del llunyà nucli de plasma un amansit corrent

que banya la Terra

i regira aigua i aire.

Ací i allà, en topar amb l’esfera, escriu la vida en lletra menuda Sobre pols i aigua,

S’hi entreté a inventar petits rínxols,

ínfimes turbulències Accidentals dilacions

de l’energia feta matèria,

de la matèria feta consciència i de seguit desfeta,

deixant fugisseres empremtes cap el futur, memòries

potser més reals que els éssers.

-Publicat a Reduccions, volum Ciència i Poesia, 1996-

Índex

Portada

Portada interior Ecologia viscuda Jaume Terradas Universitat de València Assaig 26

Crèdits © Jaume Terradas © D’aquesta edició: Universitat de València, 2010 Publicacions de la Universitat de València Arts Gràfiques, 13 46010 València Il·lustració de la coberta: Jaume Terradas (fotografia de J. Losarcos, cortesia de la revista Mètode) Disseny de la col·lecció: Inmaculada Mesa Realització ePub: produccioneditorial.com ISBN: 978-84-370-7411-5

Dedicatòria Aquest llibre està dedicat als molts companys i companyes amb qui he compartit hores de treball i discussions, dins l’àmbit acollidor del CREAF i la Unitat d’Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona

Cita Vida Brolla del llunyà nucli de plasma un amansit corrent que banya la Terra i regira aigua i aire. Ací i allà, en topar amb l’esfera, escriu la vida en lletra menuda Sobre pols i aigua, S’hi entreté a inventar petits rínxols, ínfimes turbulències Accidentals dilacions de l’energia feta matèria, de la matèria feta consciència i de seguit desfeta, deixant fugisseres empremtes cap el futur, memòries potser més reals que els éssers. -Publicat a Reduccions, volum Ciència i Poesia, 1996-

Pròleg

PRIMERA PART

Ecologia, medi ambient i la casa per endreçar

1. Quina mena de ciència és l’ecologia?

2. La qüestió ambiental, idees bàsiques

3. Sobre la petita història recent, personal i local

SEGONA PART

Fent l’ofici

4. Descoberta d’un país estrany i magnífic

5. Aridesa i turisme

6. De mars i pesca

7. Anys d’aprenentatge

8. Camins de França

9. Lliçons de la natura

10. Equipament de campanya

11. Sobre la biodiversitat

12. D’espècies endèmiques i rares

13. Extincions i invasions

14. Conservar: moltes comissions, però...

15. Estratègies de conservació

TERCERA PART

Cap a l’ecologia global

16. Estudiant el metabolisme d’ecosistemes sencers

17. Els tròpics

18. Els experiments ecològics: llargs i cars

19. Les bases de dades i els models

QUARTA PART

Boscos i focs

20. Els boscos de Catalunya: dinàmica ecosociològica

21. Els incendis forestals

22. Gestió abans i després del foc

23. Els eixuts a Catalunya

CINQUENA PART

Els humans, en la Biosfera

24. Ecologia urbana

25. Educació ambiental

26. Canvi global

Bibliografia

Apèndix

Títols publicats

Pròleg

Arribat a certa edat, he pensat que calia fer balanç sobre un conjunt de temes als quals he dedicat la major part de les meves reflexions i els meus treballs en quaranta anys de vida professional. No és que l’edat sigui cap mèrit que calgui celebrar amb un sermó imprès. Com deia Grouxo Marx, tothom pot fer-se vell, tot el que cal fer és viure prou temps. I no sóc tan vell. Tampoc puc dir que la meva sigui una vida plena d’aventures i meravelles. No és el cas. No, és que em ve de gust fer-ho Sense pretendre, ni de lluny, ser un savi, potser em pesen els mots de Jonathan Swift quan escrigué que l’etapa final de la vida d’un home savi es consagra completament a esmenar les follies, prejudicis i opinions falses que ha anat acumulant durant les anteriors. Aquest balanç que emprenc no és una autobiografia, de cap manera és aquest el meu propòsit i, a més, no interessaria ningú. És més aviat una reflexió sobre el món des de les meves experiències, plena de preguntes, com no podria ser altrament perquè, si tingués respostes, segur que molts altres les haurien trobat abans i ja ningú les formularia. Potser la més greu de les meves preguntes ve d’un dubte esfereïdor, que la nostra espècie no estigui realment preparada per a resoldre els problemes amb què ens enfrontem. Som limitats en la capacitat de pensar a escales grans d’espai i temps, i gens angèlics en la relació amb els altres. Rousseau és mort fa molt de temps i ja ningú creu que Edward O. Wilson fos un feixista quan ens explicava el que abans ja havien fet Darwin i Robert Louis Stevenson (aquest, al Dr. Jekyll i Mr. Hyde) a la seva manera. La ingenuïtat és perillosa, el pensament conservador sempre ho ha tingut clar (i n’ha fet ús i abús).

El Bhagavad Gita diu:

La ment, oh Krisna, és inestable, turbulenta, poderosa i obstinada. Controlar-la, penso que és tan difícil com embolcallar el vent.

Per desgràcia i per sort. Què hi ha més preuat en els homes que la ment lliure? Preservar aquesta llibertat de l’individu, o el sentiment que nosaltres en tenim, és l’objectiu de tot programa de futur humanament defensable. Això sol ja demanaria immensos canvis en la nostra organització social. Doncs encara serà més difícil si hem d’assolir un compromís col·lectiu per preservar, al mateix temps, l’entorn.

Fins i tot si existissin limitacions essencials en el nostre programa genètic, limitacions que fessin gairebé impossible no només la pau, sinó també qualsevol projecte de gran abast, global, que exigeixi certs mínims ètics, de racionalitat i de solidaritat, que és exactament el meu dubte esfereïdor, quin altre camí tenim que no sigui el de treballar com si aquestes limitacions no existissin? Friedrich Nietzsche va advertir-nos: «si mires massa un abisme, l’abisme mirarà dins teu». No hem d’ignorar l’abisme en el nostre interior, però no ens cal recrear-nos en la seva contemplació. Deixeu-me seguir amb les citacions encara un moment (no se n’ha d’abusar, però a mi m’agraden): En Josep Pla deia que, en aquest país nostre els cansats fan la feina. És una frase amb la qual m’he sentit sovint molt identificat, perquè les coses que he fet, no pas moltes, les he fet amb un sentiment constant de fatiga, que no he pas escollit. Segurament, és un problema metabòlic. He optat per creure que no cal ser un optimista ni un vitalista per a fer coses. Sovint, els que tenen molta força i molta empenta les dissipen en l’exuberància, en la satisfacció de la pròpia experiència vital, que a ells els omple, encara que potser no deixa rastre. Són sortosos si arriben a la fi amb tots els minuts aprofitats, assadollats de records, els envejo sense rancúnia. Per al conjunt de la humanitat, fet i fet, interessa més la gent que deixen una obra feta que beneficiï els altres (incloent entre els beneficis l’art, la ciència, el pensament), i això vol sovint determinades qualitats individuals. Hi compten sobretot la curiositat, l’afecció a fer-se preguntes, la passió o un bon grau de paciència... Doncs, sabeu? Tampoc tinc aquestes qualitats massa desenvolupades. No sóc ni massa curiós, ni gaire apassionat, ni pacient. I, tot i així, cal tirar endavant, ni que sigui amb un cert avorriment, i anar fent el que es pugui. No tinc les capacitats d’un gran científic o d’un gran professor. He treballat ben conscient de les meves limitacions i de la meva fatiga. Vaig sentir que en Josep Maria Castellet, en una entrevista, deia que l’escepticisme és un estímul per a fer coses, encara que sembli una mica paradoxal. Potser és veritat. Els meus amics m’han tingut sempre per un pessimista. A la famosa disjuntiva de si el got és mig ple o mig buit, responc, des de fa temps, que no ho sé, però que el què sí que tinc clar és que, el got, algú se l’està fotent!