Quintí Casals Bergés - Tots a l'escola?

[93]Vegeu el text íntegre del decret a ibidem, pp. 335-352.

[94]Arxiu Municipal de Lleida (AML), Actes de la Comissió Provincial d’Instrucció Pública (1838- 1844).

[95]Manuel Hijano del Río: Los orígenes del sistema educativo liberal. La enseñanza primaria en Málaga (1833-1868), Màlaga, 1995, pp. 28-37.

[96]J. M. Sánchez de la Campa: La Instrucción Pública..., p. 62.

[97]A. Miñambres: Génesis y evolución de la escuela de Magisterio de Lérida (1841-1940), Barcelona, 1990, pp. 65-66.

[98]ADL, BOPL, 28 de gener i 4 de febrer de 1840.

[99]En 1855 es tornà a modificar l’accés a la professió de mestres en un termes força similars. Hijano del Río: Los orígenes del sistema..., pp. 138-139.

[100]Tanmateix, en 1860 els percentatges eren molt similars, ja que 7.469 dels 13.882 mestres eren titulats (un 53,8%), amb la qual cosa semblava que l’impuls inicial s’aturà a mitjan segle XIX. M. Hijano del Río: Los orígenes del sistema..., p. 157; i R. Navarro, La escuela y el maestro...., p. 64.

[101]A. Gil de Zárate: De la Instrucción Pública..., vol. I, pp. 315-317; J. M. Sánchez de la Campa: La instruccion pública..., pp. 63-64; i R. Navarro: La escuela y el maestro..., p. 55.

[102]A. Gil de Zárate: De la Instrucción Pública..., vol. I, p. 321. A Barcelona el percentatge era 1 escola per cada 283 veïns, a Madrid 1 per cada 169, Girona 1 per cada 266 i Tarragona 1 per cada 276.

[103]Institut Nacional d’Estadística (INE), Censos de població espanyola de 1860 i 1887.

[104]J. M. Sánchez de la Campa: Historia Filosófica..., vol. II, pp. 394-395.

[105]Jaume Vicens i Vives: El romanticismo en la historia, Madrid, 1955, pp. 59-60.

[106]Iris M. Zabala: «Romanticismo y Realismo», dins Historia Crítica de la Literatura Española, p. 13.

[107]Jean Descola: La vida cotidiana en la España Romántica (1833-1868), Barcelona, 1984, p. 13.

[108]Jaume Balmes (1810-1848). Filòsof i sacerdot català nascut a Vic (Barcelona). En 1843 va dirigir a Barcelona la revista La Sociedad, que es preocupava per tota classe de problemes econòmics, socials i religiosos. En 1844 va marxar a Madrid per dirigir la revista El Pensamiento de la Nación, on va desenvolupar tot el seu ideari polític. Les seves idees van influir en la renovació escolàstica realitzada per l’escola de Lovaina. La seva àmplia obra filosòfica s’inscriu en la tradició renovadora de la neoescolàstica cristiana, encapçalada per Lammenais, De Bonald i De Maistre, defensant el paper civilitzador del catolicisme en la història d’Occident. El tema principal de la seva filosofia és el problema de la certesa, oposant-se a la tradició tant de l’empirisme britànic i de l’idealisme alemany. Influït per l’escola escocesa del «sentit comú», de Thomas Reid, considerava l’existència de tres fonts primàries de certesa, cadascuna de les quals fonamentava un aspecte del saber humà: la consciència (experiència interna), l’evidència (veritats absolutes) i el sentit comú (realitat exterior). Les seves obres principals són: El protestantismo comparado con el catolicismo (1842); El Criterio (1843, on exposa la seva teoria sobre els criteris de la veritat); i Filosofía fundamental (4 vol. 1846). La biografia més moderna i atrevida sobre aquest pensador ha estat elaborada per Josep Maria Fradera: Els fonaments racionals d’una política catòlica, Vic, 1996. L’autor destaca «com Balmes reflecteix totes i cadascuna de les principals contradiccions de la societat catalana de mitjan segle XIX: les oposicions entre camp i ciutat, entre el món tradicional i el món articulat al voltant dels sectors industrials emergents, entre la política de l’Antic Règim i el liberalisme, entre religió i ordre i cultura liberals (...) ningú a Catalunya, però, fou més conscient que Balmes de la necessitat de trobar ponts entre el vell i el nou, de cercar un sistema d’equilibris nou entre el món antic amb el qual se sentia identificat i el món nou que admirava, comprenia, temia i detestava alhora» (p. 10). Altra biografia, molt més exhaustiva i amarada de religiositat, és la del pare jesuïta Ignasi Casanovas: Balmes. La seva vida. El seu temps, Barcelona, 1932, 3 vols.

[109]Jaume Balmes: El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea, Barcelona, 1842-1844, caps. XXXIV i XXXV.

[110]Javier Herrero: Los orígenes del pensamiento reaccionario español, Madrid, 1971. D’altra banda, Juan Donoso Cortés (1809-1853), va néixer en Val de la Serena (Badajoz). Va estudiar jurisprudència a Sevilla i va exercir d’advocat en el bufet del seu pare a Don Benito. En 1832 es va instal·lar a Madrid, on va iniciar la seva activitat com a periodista polític i escriptor. En 1837 va ser escollit diputat per Cadis. Va marxar a França poc abans de la deposició de la regent Maria Cristina, de la qual es va convertir en home de confiança. No tornaria a Espanya fins a la caiguda d’ Espartero en 1843. Arran de la revolució de 1848 va aprofundir en el seu conservadorisme, convertint-se en el portaveu de les idees de l’extrema dreta. Considerava que la lluita de classes havia estat produïda perquè els rics no practicaven la caritat i els pobres havien perdut la paciència. Per a remeiar-la proposava la reinstauració d’ambdues virtuts. No es va preocupar d’elaborar una justificació racional del seu pensament que va donar sempre en els dogmes de l’Església catòlica. Obres principals: Memoria sobre la monarquía (1832); Discurso sobre la Biblia (1848); Discurso sobre la dictadura (1849); Ensayo sobre el catolicismo, el liberalismo y el socialismo (1851). Una recent biografia sobre Donoso Cortés a F. Suárez: Vida y obra de Juan Donoso Cortés, Pamplona, 1997.

[111]Juan Donoso Cortés: Ensayo sobre el catolicismo, el liberalismo y el socialismo, Madrid, 1851, p. 37.

[112]Ibidem, p. 38.

[113]Ibidem, pp. 41-42.

[114]Citat per Mario Méndez Bejarano: Historia de la Filosofía en España, Madrid, 1927, pp. 462-465.

[115]Les dues úniques obres de Sanz del Río foren: Lecciones sobre el sistema de filosofía analítica de Krause (1850); i Ideal de la Humanidad para la vida (1860).

[116]Juan López Morillas: El krausismo español..., especialment el capítol II.

[117]Ibidem, p. 39.

[118]José Ferrater Mora: Diccionario de Filosofía, Madrid, 1979. Especialment, l’article dedicat a Krause.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.