Quintí Casals Bergés - Tots a l'escola?

TOTS A L’ESCOLA?

EL SISTEMA EDUCATIU LIBERAL EN LA LLEIDA DEL XIX

Quintí Casals Bergés

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

2006

Aquesta obra ha obtingut el XXII Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòria i Estudis Històrics (2005), convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana amb el suport i la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya i de Publicacions de la Universitat de València. El jurat va estar integrat per Josep Fontana, Joan F. Mira, Josep M. Salrach, Joan B. Culla, Gregori Mir, Antoni Furió i Jaume Sobrequés.

Amb el suport de

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© Quintí Casals Bergés, 2006

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2006

Coordinació editorial: Maite Simon Maquetació: Guada Impresores, SL Correcció: Pau Viciano

Coberta:

Disseny: Celso Hdez. de la Figuera

Il·lustració: Cartilla ó silabario para uso de las escuelas del reino, Lleida, Llibreria de Lorenzo Corominas, 1894. Fons: Llegat Areny. Serveis d’Arxius i Llegats de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs.

ISBN 10: 84-370-6554-2

ISBN 13: 978-84-370-6554-0

Realització ePub: produccioneditorial.com

A l’Eva, al Quintí i al nostre etern amic Weppy (In Memoriam)

El desconcierto y descuido en que se halla la educación; el origen de tan funesto abandono; las causas antiguas que han acarreado el atraso en las ciencias; la ignorancia que nos amenaza después de tan desastrosa invasión, si no acudimos al remedio; son por desgracia males tan notorios, que se reputaría agravio hecho a la sabiduría del Congreso entristecer su ánimo con tan amarga relación en el momento mismo en que va a ocuparse en arreglar la educación pública, penetrado a fondo de la necesidad de tan gloriosa empresa.

MANUEL JOSÉ QUINTANA, Informe de la Junta creada por la Regencia para proponer los medios de proceder al arreglo de los diversos ramos de la Instrucción Pública, Cadis, 9 de setembre de 1813, dins Historia de la Educación en España. Textos y Documentos, Madrid, 1979, vol. I, pp. 373-414.

ÍNDEX

PRÒLEG

INTRODUCCIÓ

EL CONTEXT ESTATAL

L’EDUCACIÓ DE LA POBLACIÓ: UNA PRIORITAT LEGAL DEL NOU ESTAT LIBERAL

Liberals i absolutistes davant l’educació (1808-1833)

Revolució liberal i educació (1833-1843)

El sistema educatiu liberal espanyol (1844-1868)

Primeres mesures concretes per normalitzar l’educació

CULTURA, PENSAMENT I LA SEVA INFLUÈNCIA EN LA PEDAGOGIA ESPANYOLA FINS A 1868

El Romanticisme

El tradicionalisme

L’eclecticisme

El krausisme

EL CONTEXT PROVINCIAL

OBJECTIUS EDUCATIUS INICIALS DEL LIBERALISME LLEIDATÀ

EL DISCURS PEDAGÒGIC DE LA INTEL·LECTUALITAT LLEIDATANA

L’ENSENYAMENT DE PRIMERES LLETRES

ANTECEDENTS DE L’ENSENYAMENT PRIMARI A LLEIDA

LA CREACIÓ D’ESCOLES NORMALS

LA INSTRUCCIÓ PRIMÀRIA LIBERAL: EL CAS DE LLEIDA

Condicions generals i règim disciplinari a les escoles de primària

Règim disciplinari

Idioma, metodologia i currículum escolar liberal

Els resultats

L’EDUCACIÓ DE LA DONA

LES ESCOLES D’ADULTS

EL MESTRE D’ESCOLA EN L’ÈPOCA LIBERAL

El salari

La consideració social del mestre i l’educació, en fase de revisió?

ALGUNES CONCLUSIONS SOBRE L’ENSENYAMENT PRIMARI EN LA PRIMERA ÈPOCA LIBERAL

L’ENSENYAMENT SECUNDARI

L’ENSENYAMENT SECUNDARI EN LA POLÍTICA EDUCATIVA LIBERAL

ANTECEDENTS DE L’ENSENYAMENT SECUNDARI A LLEIDA

LA CREACIÓ DE L’INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI DE LLEIDA

Infraestructura, professors i alumnes del centre

La Biblioteca Provincial

Recursos pedagògics i didàctics

Consolidació de l’institut a les comarques de Ponent

L’ENSENYAMENT UNIVERSITARI

ORIGEN DE LES UNIVERSITATS ESPANYOLES

ALGUNS APUNTS SOBRE L’ORIGEN DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA.

LA REFORMA UNIVERSITÀRIA LIBERAL

LA UNIVERSITAT: LA PART ROMÀNTICA DE LA IDENTITAT DE LLEIDA

Les raons de Cervera

Posicionament de Lleida

ALTRES INICIATIVES EDUCATIVES

CONCLUSIONS

ANNEX

BIBLIOGRAFIA

PRÒLEG

L’historiador Quintí Casals ha dedicat una notable recerca a l’estudi de la penetració liberal en el món lleidatà del segle XIX. L’estudi de les bases socials i institucionals del liberalisme, la ruptura amb l’Antic Règim, la conquesta del poder local, l’elit política i les seves formes d’ascens material i social han estat alguns camps del seu treball fructífer. Publicacions com «Canvi econòmic i social en el pas de l’antic règim a l’estat liberal: Lleida en la primera meitat del segle XIX», [1]Polítics de Lleida. El poder local i les seves mutacions a través del temps (1716-1868), [2]que va obtenir el premi Josep Lladonosa d’història local l’any 2001, «Milicia Nacional, liberalismo y progresismo. El prototipo leridano en los primeros dos tercios del siglo XIX» [3], per esmentar-ne només algunes de representatives han dibuixat nítidament com el liberalisme va alimentar un nou grup social, distint de l’oligarquia tradicional que dirigia el municipi lleidatà en el segle XVIII, de base més urbana, professional i menestral. Alhora Casals ha mostrat com, en bona part, el progressisme lleidatà va capitalitzar el canvi liberal a la península, l’ascens d’una nova classe mitjana i un projecte alternatiu al tradicional. El projecte progressista fou l’objecte de la seva tesi doctoral, publicada amb el títol El Trienni Progressista a la Lleida del segle XIX. La regència del general Espartero (1840-1843). [4]

Enfront de l’opció liberal es va adreçar primer la resistència carlista que recollia antics ressorts d’organització tradicional i sociabilitat del poder, així com la protesta de sectors eclesiàstics davant les reformes liberals, ja des de les Corts de Cadis. Però fou el liberalisme moderat el que va permetre la veritable reconversió política dels antics dirigents de la ciutat del segle XVIII o dels seus descendents, sota una adaptació conservadora dels principis liberals –a la qual se sumaren antics liberals evolucionats i nous interessos a protegir davant la inestabilitat política. Alguns cops la historiografia ha menystingut les diferències entre moderats i progressistes, potser perquè s’examinaven des de una posició que feia passar el sedàs de la modernització per la democràcia o pel model revolucionari francès. Potser també per la tendència progressista a canalitzar i enquadrar ràpidament els moviments populars i neutralitzar derives revolucionàries o bé per la política dels seus espadones militars com Espartero. Això no obstant, una de les aportacions de Quintí Casals ha estat destacar molt bé aquestes diferències i subratllar la fesomia del projecte progressista.

És aquí on entra l’interès d’aquesta obra Tots a l’escola? sobre el model educatiu liberal i que, a la festa de les lletres catalanes de la nit de Santa Llúcia del 2005, va obtenir el premi Ferran Soldevila de biografia, memòries i estudis històrics. Ja en el seu llibre sobre el Trienni de 1840-1843, Casals havia dedicat atenció a les propostes educatives i culturals dels progressistes. Aquí el tema pren el protagonisme principal, amb un notable avantatge: el seu centre d’interès és tota la política educativa espanyola que és molt més que un marc per a la història local. Un segon interès és la seva connexió amb els corrents culturals. Al llarg d’aquesta obra el seu autor subratlla l’estat de l’educació en encetar-se l’època contemporània espanyola i dissecciona amb detall l’evolució de la política educativa dels liberals, primer enfront de l’absolutisme, després els matisos i modificacions que es van introduint en l’espai liberal, a mesura que aquest es bifurca en dues direccions (moderats i progressistes) i àdhuc terceres vies com la que representa la Unión Liberal o les diverses manifestacions transaccionals de la política educativa. Fins arribar a la famosa Llei Moyano de 1857 que va representar la referència emblemàtica i el llegat liberal per a la política educativa espanyola, pràcticament fins al 1970.