Quintí Casals Bergés - Tots a l'escola?

[64]Juan Bravo Murillo (1803-1873). Va néixer el 24 de juny de 1803 a Frenegal de la Sierra (Badajoz), i morí a Madrid l’11 de febrer de 1873. Advocat. Fou diputat a Corts de 1837 a 1840, formant part del partit moderat. Després d’una curta estada a França per motius polítics, va tornar a Espanya en 1843, a la caiguda d’Espartero, i fundà el partit moderat La Joven España, que col·laborà amb Narváez fins que aquest va prendre el poder. En 1847 entrà a formar part, primer, del Govern del duc de Sotomayor i després del de Narváez. Ministre d’Hisenda durant el curt període que va del 19 d’agost al 19 d’octubre de 1849, i després assumí la cartera de Foment, igual que, a continuació de nou, la d’Hisenda, en aquest segon cas del 20 d’octubre de 1849 al 29 de setembre de 1850. En aquest mateix any, 1850, va estar Bravo Murillo al capdavant del Govern, igual que després, en el període que va del 14 de gener de 1851 al 14 de febrer de 1852, tornaria a assumir la cartera d’Hisenda. La Revolució de 1854 l’obligà a sortir d’Espanya, no tornant fins 1856; però a partir de llavors es mantingué allunyat de la política. Alberto Rull Sabater: Diccionario sucinto de Ministros de Hacienda (s. XIX-XX), Madrid, 1991, p. 168.

[65]Manuel Seijas Lozano (1800-1868), va néixer a Almuñécar (Granada) en 1800 i morí en Madrid el 10 de desembre de 1868. Fou diputat electe per Granada en les legislatures de 1837-1838 i 18451846 fins a 1854; després en 1863, fins al dia de la seva mort. Molt jove fou nomenat degà del Col·legi de la Chancillería de Granada i després fiscal del Tribunal Suprem. En tasques de Govern va figurar com a ministre de la Governació en 1847, en un Govern que va presidir el duc de Sotomayor; després, en 1850, fou ministre d’Hisenda en el curt període que va del 29 de novembre al 14 de gener de 1851. Més endavant, en 1856, en el Govern que va formar Narváez, Seijas fou ministre de Gràcia i Justícia; i fins i tot, en 1864, en un Govern també format per Narváez desenvolupà la cartera d’Ultramar. Alberto Rull Sabater: Diccionario sucinto de Ministros de Hacienda (s. XIX-XX), Madrid, 1991, documento 16.

[66]José de la Revilla: Breve reseña del estado..., p. 16.

[67]Vegeu el text íntegre del pla a A. Álvarez Morales: La Ilustración..., pp. 667-700.

[68]J. M. Sánchez de la Campa: La Instruccion Pública y la sociedad. Consideraciones acerca de la influencia de la Instruccion Pública en España, Madrid, 1854, p. 40

[69]José de la Revilla: Breve reseña del estado..., p. 45.

[70]M. Puelles: Educación e ideología..., p. 131.

[71]J. M. Sánchez de la Campa: La Instruccion Pública..., p. 140.

[72]J. M. Sánchez de la Campa: La Instrucción Pública..., p. 34.

[73]José de la Revilla: Breve reseña del estado..., p. 10. L’esmentat José de la Revilla ja treballava en temes educatius en 1845, en qualitat de subdirector d’instrucció pública al servei del ministre de la Governació Pidal i del director d’instrucció Antonio Gil de Zárate. Més endavant continuà treballant en aquestes qüestions fins al maig de 1854 com a cap de secció d’instrucció més antic dels ministeris d’Instrucció Comerç i Obres Públiques i de Gràcia i Justícia, del qual fou acomiadat per un Reial Decret el 12 de maig de 1854 perquè la seva ideologia, bàsicament era eclèctic («es necesaria una libertad racional» ... i «es necesario crear intereses generales que liguen, que estrechen a los ciudadanos entre sí»), no s’adaptava a la neocatòlica del Govern. Uns mesos més endavant (agost), després de la revolució progressista del juny de 1854, de la Revilla donà a conèixer l’escrit referenciat més amunt, que havia preparat a primeries d’aquell mateix any per al seu ministre amb la voluntat de donar a conèixer, per a la seva millora, l’estat de l’educació espanyola.

[74]José de la Revilla: Breve reseña del estado..., p. 25.

[75]Vegeu el text íntegre del reglament a J. M. Sánchez de la Campa: Historia Filosófica..., vol. II, pp. 323-332.

[76]José de la Revilla: Breve reseña del estado..., p. 7-8 i 11.

[77]Ibidem, p. 39.

[78]Ibidem, pp. 51-52.

[79]Ibidem, pp. 63-70.

[80]Manuel Alonso Martínez (1827-1891), jurista, va néixer a Burgos l’1 de gener de 1827 i va morir a Madrid el 13 de gener de 1891. Ocupà diverses carteres ministerials, la primera fou la de Foment, en 1855, havent donat en aquell període la llei que va concedir els recursos necessaris per a la construcció del Canal d’Isabel II per al proveïment d’aigua a Madrid. Després d’estar de nou a Foment, en 1863, va passar a ocupar la cartera d’Hisenda, del 21 d’abril de 1865 al 28 de maig de 1866, en el Govern presidit per O’Donnell; va intentar plantejar un Banc Territorial, igual que un altre d’Emissió. La seva vida política seguí sent intensa, ocupant successivament els departaments de Foment i de Gràcia i Justícia. És autor de nombrosos treballs, especialment referits a temes jurídics. Alberto Rull Sabater: Diccionario sucinto de Ministros de Hacienda (s. XIX-XX), Madrid, 1991, documento 16, p. 168.

[81]Carmen García: Génesis del sistema educativo liberal..., pp. 102-109. Vegeu el text íntegre del projecte a A. Álvarez Morales: La Ilustración..., pp. 701-738.

[82]José de la Revilla: Breve reseña del estado..., p. 32.

[83]Ley de Instrucción Pública de 9 de septiembre de 1857. Vegeu el text a Francisco Seix (ed.): Enciclopedia Jurídica Española, vol. XIX, pp. 609-627.

[84]Carmen García: Génesis del sistema educativo liberal..., p. 146. Vegeu sobre el moviment krausista a Espanya, Juan López Morillas: El krausismo español. Perfil de una aventura intelectual, México, 1956.

[85]El nom de la Llei d’Educació de 1857 es devia al ministre que la va signar Claudio Moyano Samaniego (1809-1890), que va néixer el 30 d’Octubre de 1809 a Fuente de la Peña o Vuelta de Toro (Zamora). Va estudiar a Salamanca i a Valladolid les carreres de filosofia, llatí i lleis. També va exercir l’advocacia i es va dedicar a l’ensenyament, sent catedràtic, primer, d’institucions civils, i després, d’economia política, a Valladolid. En 1841 fou elegit alcalde d’aquesta ciutat. Dos anys després fou rector de la Universitat de Valladolid, on va fer grans reformes, i diputat a Corts pel partit de centre. En 1844 ho va ser per Zamora, i inicià un acostament polític a posicions moderades. En 1846 fou diputat per Toro, i quatre anys més endavant fou nomenat rector de la Universitat de Madrid durant un any. En 1853 fou nomenat ministre de Foment. En 1856, sent ministre de Foment, va donar sortida a una llei reguladora de l’ensenyament que té dues parts: La Llei de Bases, autoritzant el govern per formar i promulgar una Llei d’Instrucció Pública (17-VIII-1857), i la Llei d’Instrucció Pública (9-IX-1857). Aquesta llei va enfortir l’autoritat central, però no va tenir innovacions importants. Ministre en 1864, diputat per Toro durant la Restauració, fou elegit senador per Madrid en 1881, amb càrrec vitalici des de 1886. Va morir en la capital d’Espanya el 7 de març de 1890. DD. AA: Enciclopedia de Historia de España, vol. IV (Diccionario biográfico), Madrid, 1991, p. 595.

[86]J. M. Sánchez de la Campa: Historia Filosófica..., vol. II, p. 344.

[87]J. M. Sánchez de la Campa: Historia Filosófica..., vol. II, p. 393.

[88]J. M. Sánchez de la Campa: Carta dirigida..., p. 11.

[89]J. M. Sánchez de la Campa: Historia Filosófica..., vol. II, pp. 176-177.

[90]Vegeu el text íntegre de la llei a: Historia de la educación en España. Vol. II. De las Cortes de Cádiz a la Revolución de 1868, Madrid, 1985, pp. 301-319.

[91]Vegeu el text íntegre del decret a ibidem, pp. 320-324.

[92]Vegeu el text íntegre del decret a ibidem, pp. 325-334.