Joaquim Martí Mestre - Diccionari històric del valencià col·loquial

butoni 1m. ‘papu, fantasma que fa por, especialment als infants’. «Diu la mare als chiquets: “Bueno! (...) / Ara cridaré al sereno!” / Ay!, com si els serenos foren / el butoni !» (Tipos d’auca, 144), «Esta frase o modisme burlesch, que fa als giquets y giquetes el mateix efecte de que ja ve·l butoni , l’home barbut , el sereno , y atres modismes semejants» (Tipos, 113). ND al DCVB, 1a doc. Mot ben conegut en valencià (cf. Reig, 1999: 133). Segons Coromines (DECat, I, 528), és un encreuament entre el so que emet el papu ( bu ) i l’hipocorístic Toni , nom que rebria aquest personatge fantàstic al País Valencià. 2m. ‘persona que infon temor’. «tu saps què fan / eixos fadrins o butonis ?» (Flores poéticas, 1789), «y tindre sempre al costat / en lloch de dona un butoni / que·m fasa viure espasmat» (El fadrí, 5). Acc. NR. Extensió de la primera accepció. 3 descobrir-se el butoniloc. ‘descobrir-se una trama secreta, una maquinació’. «Si es descubrix el butoni , / mosatros may quedem mal, / pués tenim ya un capital / pa unir-mos en matrimoni» (Palanca, 1874 b : 15). Metàfora en la qual deu tenir-se en compte la idea d’ocultació, relacionada sovint amb aquest ésser fantasmal. 4 fer butonisloc. ‘fer por, atemorir’. «M’ha vist y m’ha amenasat. / (...) Per què a este pillo carcoma, / que torna así fent butonis , / no l’agarren més dimonis / que patenetes hi a en Roma? / Ell és brau y yo sóc fluix» (Palanca, 1879: 62). 5 fer el butoni 1 loc. ‘fer por, atemorir, inquietar’. «Que vinga fent-me el butoni / el dimoni en este instant, / y així que·l tinga davant, / vorà qui sóch, el dimoni» (Peyró, 1863: 12), «entre selles / tinc algo que·m fa el butoni » (Guzman, 1900: 15), «y d’eixa llimosna pasa / mentres als gichs fa el butoni / el porquet de sant Antoni» (Troços, 202). 2 loc. ‘rondar (algú) per aconseguir-ne l’amor, fer-li la cort’. «Valga’m Déu, y en quin terreno / em posà anit Lusifer!... / Chità en lo llit ma muller, / y un atra fent-me el sereno! (...) / Mes la dona en tan poc pit / anar fent-mos el butoni / a deshora de la nit!» (Bernat i Baldoví, 1861: 6), «Tres meses dia per dia, / estuve yo relinchando / por la calle de mi novia, / sin desirle ni un vocablo. / Tot era u-ja-ja-ja-jay, / y venga arriba y abaco, / nomás hasiendo el butoni » (Escalante, I, 296), «Un chaval que·s recrea / prop d’esta ingrata (...), / y tu, bèstia, allí fora / fent el butoni » ( ibid ., 483), «–Ya saps que Nelo Menenta / li fa el butoni a ta filla. / –Y què més? / –Que la chiquilla / no se mostra descontenta» (Merelo, 1866 a : 30). Locució que potser té alguna relació amb el costum de rondar l’estimada de nit i mig encobert, o d’amagat, com un fantasma. A més, el segon exemple transcrit ens fa pensar també en el soroll dels suspirs de l’enamorat, que devien recordar els crits planyívols i esfereïdors de les ànimes en pena. 6 estar(algú) fet un butoniloc. ‘estar trist, malenconiós, amargat’. «Per a doblar el meu mal, / acostumats els amics / a vore-mos des de chics / com la corda y el pual, / me dien tots en changleta, / al vore’m fet un butoni : / “A hon vas a soles, Cheroni? / Cheroni, a hon està Riteta?”» (Escalante, I, 626). Locs. NR. → bu .

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.