Joaquim Martí Mestre - Diccionari històric del valencià col·loquial

bu 1m. ‘fantasma, ésser fantàstic que fa por’. «Hi a un fantasma que·s diu bu , / y pocs saben a on està» (El Mole, 1837: II, 364), «Té por que l’agarre el bu ?» (Escalante, II, 135), «Cuant dic yo qu·así hi a un bu ...!» (Balader, 1883: 15). Mot NR al DIEC, acc. NR al DCVB i ND. També en castellà: bu ‘ser imaginario para asustar a los niños’ (Carbonell Basset, 2000: 79). Metonímia fonamentada en el so que emet el papu per tal d’esporuguir els infants (DECat, I, 528). A Villena bu i bubo (Soler García, 1993: 55), a Oriola bubo ‘coco, fantasma para asustar a los niños’ (Guillén, 1974: 249), a Anna buto ‘el coco, personaje para hacer miedo a los niños’ (Martí, Aparicio, 1989: 32). 2m. ‘persona que infon respecte i temor’. «Lo millor / és eixir rechidor (...). / Tots la vènia te dispensen (...) / Del Repés pots ser el bu , / y a un forner menchar-te’l cru» (Escalante, II, 545). Extensió semàntica de la primera accepció. 3m. ‘por, temor, aprensió’. «–Tinc nòvia (...), / mes no sé / si ella me vol o no a mi (...). / –Tu no faràs may fortuna (...) / De cobardes no s’escribe, / audàsia y fora tontuna. / Si a mi, com a tu, eixe bu , / me llevara la osadia, (...) / hui en lo dia / no·m faria cas ningú» (Garcia Capilla, 1874: 11-12). Creació metonímica sobre la primera accepció. 4m. ‘emoció amorosa’. «Ya no el vull. Ploraré hui, / penant y en malenconies. / Cuant pasen dos o tres dies / encara te tindré así. / Allà al dia cuart, el bu / me farà encara un cuquito..., / però des de el quint, maldito / si pensaré més en tu» (Liern, 1862 a : 35), «Quin dolor! Yo la idolatre; / a mi em desprecia, mes tu / li fas en lo cor sert bu / que no li’l fa ningun atre» (Palanca, 1872: 21). Accs. NR (2, 3, 4). En la quarta accepció, amb referència a un altre sentiment intens, com és l’amor. 5 fer el bu 1 loc. ‘amenaçar, fer bravates, gallejar’. «perquè encara que yo tire alguna valentonà y diga que no tinc por a tot lo món (...), a voltes no las tengo todas (...). Tinc por y chille, / y fas com tu/ gallejar sempre / y fer el bu , / y si me peguen, / cante el mambrú» (El Mole, 1840-41: I, 266), «–Pues ya que a tanto se atreve / y a insultarme se propasa, / hoy le embargo hasta la casa / o paga cuanto me debe. / –Pués ya que ve fent-me el bu , / y estic ficat en lo trot, / no vullc donar el meu vot / pa vosté ni pa ningú» (Garcia Capilla, 1872 a : 22). En MGad. fer lo bu ‘amenazar con algún peligro real o aparente’, semblantment al castellà hacer el bu ‘asustar, amedrentar’ (GDED). 2 loc. ‘tractar d’afalagar o d’impressionar algú per a persuadir-lo a fer alguna cosa’. «–Pare, per l’amor de Déu. / Perdone’l, perdone-lo (...) / –Que no (...) / –Yo no me casaré en ell, / mes no·l traga de Meliana (...) / –Això és que me fas el bu . / Que tu m’has amenasat / y m’has dit de que el volies / y que·n ell te n’aniries / d’así per ofisialà» (Garcia Capilla, 1871 a : 17), «–Perdona’m, si és qu·ha pogut / dudar de tu ni un minut. / Torna a mi, torna al moment (...) / Que no me vols perdonar? / Vinga, anem, contesta. / –No (...) / No fases el bu , / que no vullc desesperar-me, / y estic dispost a casar-me / en cuansevol, manco en tu» ( ibid ., 20). En MGad. fer lo bu ‘andar a escondidillas, haciendo cocos’; en castellà hacer cocos ‘halagar a uno con fiestas o ademanes para persuadirle a hacer alguna cosa’(GDED). 3 loc. ‘galantejar, fer la cort’. «Yo tinc ya a qui fer el bu , / si bé encara de raspó; / con que entre Pepica y yo / només se tracta de tu» (Balader, 1885: 102), «–Y tu no has trobat ningú / que te fera may l’amor? / –Un nóvio? Chesús!, que horror!... / No vullc que·m fasen el bu » (Rubert, 1897: 17). Accepció que deu estar relacionada amb l’anterior, car galantejar algú és en certa manera una forma d’impressionar-lo o afalagar-lo, en aquest cas amb intencions amoroses. 4 loc. ‘mostrar una actitud esquiva, esquerpa, amargada’. «L’amor m’imflama, / y em canse de fer el mut, / que·n este món és sabut / que·l que no plora no mama (...). / Deixant, pués, de fer el bu , / li done a la llengua solta / pa que sàpies d’una volta / que·t vullc pa casar-me en tu» (Balader, 1871 b : 11), «Ha de anar per lo carrer / a tot hora fent el bu , / sinse dir res a ningú, / encà que·m parlen primer, / pa que tot lo món sospeche / que yo, que era tan cabal, / m’[he] tornat un animal / des de que en vosté festeche» (Fambuena, 1881: 6). Aquesta accepció podria tenir certa relació amb la condició d’ànimes en pena dels fantasmes. → butoni 6 . Cf. hacer el bu ‘hacer el ridículo, con intención de gran seriedad’ (Saragossa) (Moneva, 2004: 111). 6 temptar el bu(a algú) loc. ‘enutjar, irar’. «perquè si me tenta el bu , / so Pere, els nasos li asclafe» (Palanca, 1859 b : 8). Locs. NR.

buc 1m. ‘neguit; gelosia’. «–Que és sa filla una chitana / de molt mala condisió. / –Home, sempre en eixos bucs / me vens huidant el servell» (Palanca, 1859 a : 10), «Ella, caent-li la baba, / estaba ohuint al soldat / (...). Dirà que no és veritat / lo c·a palpat, lo c·a vist? / Me dirà que ple de bucs / li vach huidant el servell?» ( ibid ., 25). 2m. i f. ‘fartaner, persona que menja molt’. «Air, acaban de l’olla, / ma qu·és menester ser buc , / se menchà les cuatre lliures / que tu portares de llus!» (Escalante, II, 348). Buc , -ca ‘fartó, -ona’ es troba en els diccionaris valencians del segle XIX (Esc.; MGad.). Cf. Quin buc estàs fet (Callosa), Menja com un buc (Benimantell), aplicat a la persona fartona (Colomina, 1991: 128). També es coneix com a malnom (Casanova, 1997: 259; Garcia i Perales, 1997: 441). Sinècdoque humorística, fonamentada possiblement en el sentit de buc ‘cavitat interior del ventre’ (cf. DECat II, 313; DCVB, II, 707). 3 buc de guerraloc. ‘persona agressiva’. «allí (...) / hi a un home que, per les señes, / deurà ser aquell anglés. / El mateix que (...) / Patrísia tant l’adoraba (...). / Pués si·t veu y és buc de guerra ...» (Palanca, 1871 a : 3). Accs. NR (1, 2, 3). Metàfora bèl·lica. 4 ficar-se (posar-se) en bucsloc. ‘posar-se en assumptes aliens, que no ens atenyen’. «Mes deixem filosofies. / Qui em fica a mi en eixos bucs ?» (Martí, 1996: 193), «Entenga’s com s’entenga, el cas és que ells s’entenen y el meu chic no·s fica en bucs » (Garcia Parreño, 1845: 453), «Vosté està ya masa moll / pe a ficar-se en eixos bucs » (Escalante, I, 436). Loc. NR al DECat, 1a doc. Figura en Raspall, Martí (1994: 341). 5 ficar-se en bucsloc. ‘posar-se en perills o dificultats’. «per ara no em fique en bucs , / no siga que perda els cucs / y acha de pagar la fulla» (Zapaté, 1855: 9v), «Se n’anirem a Suïsa. / Allí estarem prou segurs? / Diable, y si asò s’allarga, / y se acaben els menuts... / (...) Calma; no es fiquem en bucs » (Escalante i Feo, 1891: 8), «ton pare està ficat en un buc (...) Chuano se trova complicat en la cuestió anarquista que s’ha descubert» (Asencio, de Hoyos, 1896: 15). Loc. NR al DECat, acc. NR. El matís d’afer perillós o dificultós no és recollit pels diccionaris. Sovint es troba també en els exemples de 3. L’expressió deu estar fonamentada en l’accepció de ‘rusc’, tenint en compte el perill que aquests suposen per als qui s’hi acosten sense prevenció.