Joaquim Martí Mestre - Diccionari històric del valencià col·loquial

braga 1m. ‘home apocat, que es deixa dominar per la dona’. «No està mal... Miren la moixa / com l’engatusa y l’halaga! / Y ell està fet tot un braga » (Ximeno, 1893: 21). Acc. NR al DECat ni al DIEC i ND. En el DCVB (II, 645) figura només en plural. Hom associa satíricament un comportament considerat poc viril amb una peça de roba típicament femenina. Metàfora. 2 traure’s les braguesloc. ‘bescantar-se, difamar-se’. «perquè sobre el dot y els interesos y sobre els traques y vestits de l’abalot hagué molts alts y baixos de una y atra part, y es tragueren les bragues fortament» (Rondalla, 40). Loc. NR. Metàfora. Per la humiliació o situació compromesa socialment que suposa literalment traure a algú les bragues. 3 traure les bragues a l’aire(a algú) loc. ‘bescantar, criticar’. «en contra dels parlanchins qu·en tot vehuen la mala fe (...), y que no desperdisien ocasió ninguna de traure-li les bragues a l’aire al benèvolo client nostre» (Llombart, 1877: 278). Loc. NR al DECat ni al DIEC i ND.

bragassa/ bragasses 1m. ‘home sense energia, fluix, apocat’. «No·n té la culpa ella / (...), sinó eixe bragasa » (Salvador, 1876: 21), «No sigues tan cudol que te propases, / pensant-se qu·és el pobre algun babieca, / qu·encara que de brau masa no peca, / tampoc és, com tu et creus, algun bragases » (Llombart, 1877: 283). Acc. ND ( bragasses ). Figura en Esc. i MGad. També és popular en castellà bragazas (cf. Seco, 1970: 304; Sanmartín, 1998 a : 128, Carbonell Basset, 2000: 76-77; Luque et al ., 2000: 73). Derivat pejoratiu de bragues . La forma en singular no la recullen els diccionaris. 2m. ‘home malforjat, vestit amb roba massa ampla’. «S’aplica a l’home desfargalat o desgalijat, que la roba li plora damunt, ademés de que li la fan tan ampla y folgà, que pareixen sachs, y siga ell un bragaces » (Tipos, 210). Acc. NR al DCVB ni al DIEC. Metàfora fonamentada en el sentit recte de bragues ‘especie de calzones anchos’ (MGad.).

bragatm. ‘home sencer, enèrgic i decidit’. «que fusile a don Carlos en seguideta que el capdelle, y que fasa lo mateix en lo Tortet michafiga, que pareix brinc-y-mich, y en la rogativa de foches y bragats que li va raere» (El Mole, 1837: II, 172), «Així li sol contestar / doña Camila al seu home; / eu, y aquell és més bragat » (Escalante, III, 120). Acc. NR al DECat ni al DIEC, 1a doc. En Llorens (1983: 43) ‘hombre valiente, fuerte, resuelto, atrevido’. També en castellà: bragado ‘animoso, valiente’ (Besses, 1905: 38), i en aragonés: bragau ‘valiente’ (Endize, 346). En el primer exemple sembla usat en sentit irònic, car forma parella amb el mot despectiu fotja ‘persona mandrosa, fluixa’, i s’aplica als enemics carlins. Com en altres casos, la bragadura, l’entrecuix, funciona en els homes com a símbol de virilitat, d’energia.

bramar 1intr. ‘ser molt intens, escalfar molt’. «ya està l’inglés patillut / prenint atra volta el sol. / Ma qu·és capricho! En l’estiu / y en un ponent que brama , / estar resibint la llama / del sol que·l torrarà viu!» (Palanca, 1871 a : 4). Acc. NR. Metàfora fonamentada en la idea de força i intensitat continguda en l’acció de fer brams. 2 estar(algú) que bramaloc. ‘estar molt enutjat, irritat’. «–Ella està que brama! / –Y hu farà tal com hu diu!» (Colom, 1881: 22). Loc. NR.

brases, estar( trobar-se) enloc. ‘trobar-se, estar, impacient, esperant (alguna cosa) amb ànsia’. «Li dic que em trobe en brases , aguardant que escomence» (El Mole, 1837: II, 5), «Pués, y això? Què maquines? / Estic en brases! » (Millàs, 1876: 23). Loc. NR. En castellà estar como en brasas o en brasas ‘estar inquieto y sobresaltado’ (DRAE, 1970: 200). Metàfora. L’acció de cremar s’associa sovint amb l’alteració intensa de l’esperit per alguna passió; segurament per analogia amb la intensitat i la vivesa que representa la potència del foc.

breartr. ‘pegar, apallissar’. «El señor baró, / que si en una tal peñora / nos pillara de rebot / así parlant, nos breaba » (Un pillo, 18). Mot NR. Pres del castellà. Figura en Besses (1905: 38). També se’n diu dar brea ‘golpear’ (Carbonell Basset, 2000: 78). Segons Coromines (DCECH, I, 657), és una «metáfora marineril», documentada des de principis del segle XVIII.

bresquilla 1f. ‘bomba’. «Bombardeo. / Com tu, Mahomet, molt chilles, / y la morisma tant lladra, / no és estrañ que hui la escuadra / vos regale eixes bresquilles » (Almodí 1860: 5). Metàfora expressiva i irònica, possiblement evocadora de la forma esfèrica de la bomba. (→ armela , confit , gínjol , oliva , peladilla ). 2f. ‘embriaguesa’. «–Cuando un amigo me invita, / a lo más una cañita. / (...) Però a mi naide m’ha visto / agafar una bresquilla . / (...) –Eres un bufat» (Escalante i Feo, 1900: 15). Accs. NR. Altres noms de fruits i plantes són usats en diverses llengües amb referència a l’embriaguesa, en part potser per l’expressivitat dels vocables. Cf. castanya (Pomares, 1997: 93), prune (Colin, Mével, 1990: 517), berza , cebollino , tomatera , alcornoque (Suárez Blanco, 1989: 105-107, 144).

brinc, en unloc. ‘ràpidament, de pressa’. «pos a escoltar-te em detinc. / Digues què vols en un brinc » (Mulet, 1987: 144). Loc. NR. Del castellà brinco .

brivó‘persona vil, menyspreable’. «Com “ha fartat”? So bribó . / Això és modo de parlar?» (Martí, 1997: 343). Mot NR al DIEC, 1a doc. El mot brivó és un castellanisme ja antic en la nostra llengua, on es documenta al segle XVI, amb el sentit de ‘persona que va a la briva, gran trapella, que viu bé com pot, sense esforç i sense escrúpol’ (cf. DCVB, II, 673; DECat, I, 245). Tanmateix, en aquest cas s’usa més aviat com a insult, de manera genèrica, mostrant enuig i animadversió contra algú, acusant-lo de persona menyspreable. En Pomares (1997: 62) ‘malvat’, i en el DCVB (II, 674) també ‘persona polissona, mal intencionada’.

brivonotm. ‘gran trapella’. «xica, no et cases en ell. / Mira que és gran juador, / que en les birles a tota hora / l’encontraràs al pont Nou. / (...) Mira que és gran brivonot » (Martí, 1996: 92). Mot NR. Derivat pejoratiu de brivó .

bromedari→ dromedari .

bromera 1f. ‘litigi, altercació de poca importància, insignificant’. «Basta. Sofisientemente / se halla el punto descutido. / Debatida la cuestión, / y resultant qu·és bromera , / a voràs tu la manera / de alevantar la sesión» (Liern, 1861 a : 26). Acc. NR. La bromera, a pesar del gran volum que pot abastar, és desfà fàcilment. 2 bromera de sabóloc. ‘litigi, altercació de poca importància, insignificant’. «Ya pareix qu·està el sel ras. / Tot no-res; una bromera / de sabó , per supost» (Liern, 1861 a : 36). Loc. NR. Cf. «li diu que tot era bromera de sabó , i ell entonces (...) te besava les mans» (Hernández Casajuana, 1964: 43).