Joaquim Martí Mestre - Diccionari històric del valencià col·loquial

bufat -adaadj. i m. i f. ‘borratxo’. «els asentaré la mà / a estes belles bufades » (Coloqui nou de lo que pasa en les nóvies, 2), «–Cuando un amigo me invita, / a lo más una cañita / (...). –Eres un bufat » (Escalante i Feo, 1900: 15). Acc. NR al DECat ni al DIEC i ND. En l’ALPI es recull en diverses localitats valencianes; a Benilloba buf ‘borratxo’ (Garcia Perales, 2001: IV, 2323-24). Per homonimització humorística bufanda ‘embriac’ i ‘embriaguesa’: «Vosté és que ve un poquet bufanda », «Tu calcula, Federico, que casa sí, casa també és bar (...) y clar, en tanta tapa que te donen, lo manco qu·agarres és una bufanda » (Hernández Casajuana, 1923: 7).

bufit 1m. ‘manifestació d’enuig’. «y no deixar-les eixir / de casa en tants pelendengues, / que els pobres dels seus marits / no tenen brazos ni haciendes / per a sostindreu. Y al fi / tot be a parar en cachetes, / o en punt y boca y bufits » (En obsequi, 8). 1a doc. Derivat de bufar ‘estar irritat, furiós’. 2m. ‘espai molt breu de temps, instant’. «en un bufit / faré el dinar» (Escalante, I, 624), «En un bufit , / arregla’m entre pa algo» (Bellido, 1877: 20). Acc. NR. De creació anàloga al sinònim buf . 3 d’un bufitloc. ‘en un instant’ «Tot se n’anà d’un bufit » (Milacres, 287). 4 en un bufitloc. ‘en un instant, tot d’una’. «Un arma pe a matar / sis hòmens en un bufit » (Merelo, 1870: 8). Locs. NR. La darrera la recull Llorens (1983: 45) i la fa servir Pasqual Tirado (1974: 85). Cf. fer una cosa en un bufit (Martí i Adell, 1988: 122). Metàfores intensificadores.

bugada, fer la (fer bugades)loc. ‘copular (la dona)’. «i estic cabal de mes peces, / com ho diran Joana i Gloris, / que feren moltes bugades / ab lo xorroll del meu cossi» (Morlà, 60), «Ah!, Piula del meu cor, / a on estàs que no te encontre? / Mira que et porte el canó / per a fer bé la bugada » (Mulet, 285), «Com sabré yo les bugades / que hauran fet estes fadrines?» ( ibid ., 288). Loc. NR. Metàfora. En l’operació de fer la bugada es ficava un canó en el forat del cossi, per on sortia en direcció a la caldera l’aigua mesclada en la cendra i convertida en lleixiu (cf. DCVB, II, 718-719). → canó .

bugrem. ‘persona dolenta, menyspreable’. «los bugres gavaigs» (Leon, 1808: 1). ND al DCVB. Mot d’origen francés, aplicat sovint com a insult als francesos (cf. MGad.; DECat, II, 360-361). També es coneix en castellà (Luque et al ., 2000: 75-76).

buidabolsesm. ‘lladre’. «Lo atre era aquell jutje / que li diyen so don Blas, / asesor de la Yntendència, / buidabolses afamat. / Este vivia de astúcia» (Blasco, 1984: 42). Acc. NR. Metonímia. Cf. buidabutxaques , buidapisos (Pomares, 1997: 64; Verdaguer, 1999: 43-44), escurabosses i tallabosses id . (Verdaguer, 1999: 75, 159).

buidanavaixesm. ‘esmolador’. «hara li rode / a un esmolaor la roda. / (...) Tu el coneixeràs. / Saps el carrer de la Mola? / Pués aquell huidanavaixes » (Colom, 1872: 6). Mot NR. Metonímia jocosa.

buidartr. ‘contar, relatar’. «–Se va aliviant eixa cholla? / –Encara y a que buidar . / –Tot no es pot donar de una (...). / Y deixant les menudències (...), / pués seria formar tomos, / sens casi nunca acabar, / pasarem al gran arreglo / de la procesó real» (Leon, 1784 d : 8). Acc. NR. Analogia amb l’acció de deixar buit un receptacle o algun indret, traslladada a l’acció de narrar i descriure tots els aspectes i detalls d’una informació.

buixqueretaf. ‘dona joveneta’. «El corp y la buixquereta . Un agüelo de setanta-huit añs (...) li tirà el rall (...) a una pobra chica de dèsat o díhuit mamaes» (Bernat i Baldoví, 1858 a : 1). Acc. NR. Metàfora, que oposa aquest petit ocell vivarró al corb. → muixquereta .

bull, en unloc. ‘ràpidament, tot d’una’. «Y volguera yo en un bull / ampuchar-me’n a la parra, / pa chafar-los la guitarra / y acachar-los el argull» (Balader, 1862: 16). Loc. NR. Cf. Amb dos bulls són cuites ‘es diu d’una cosa que es fa molt aviat’ (DCVB, II, 730). Metàfora.

bultom. ‘persona palplantada, que fa nosa’. «–Y li parla / en secret? (...) / Vullc vore com me engañaba! / –No hu dic? Ya tenim el bulto » (Escalante, III, 160). Mot NR al DIEC, acc. NR. També en castellà: bulto ‘persona inútil, sin importancia, que no sirve para nada’ (Luque et al ., 2000: 76). Metàfora cosificadora.

bumbotejarintr. ‘queixar-se, protestar, remugar’. «Carn mechada li donaren / a Cheroni pal camí, / y encara bumbotechava . / Què voldria el mol rosí?» (Ensisam, 32). Mot NR. Derivat de bumbot ‘borinot’, que Sanelo recull a Xixona (Gulsoy, 1964: 242, 372), el DCVB (II, 734) a Benilloba i Coromines (DECat, II, 88) a Tàrbena. Colomina (1991: 129) el recull també a Confrides, i amb les variants bombot , bubot , bumbot i borrumbot a altres pobles de la Marina Baixa. Ja el va arreplegar MGad. Metàfora que evoca el botzineig característic d’aquest insecte en relació amb l’acció de remugar. → borinot .

bum-bumm. ‘rumor públic; xafardeig de molta gent’. «Home, opinión pública (...) vol dir eixe bum-bum que corre sense cames y a la sordina per les cuines y carrers» (Donsaina, 57), «–Atén. Quina novetat / és la del vostre viache? / Yo no m’eu volia creure, / mes per ahí tots hu saben (...) / Hi a en lo veïnat mal bum-bum ! / – Bumbum ?» (Escalante, I, 657), «Corre per Valènsia / un bum-bum molt gran / sobre lo dels sensos / que té la siutat» (La traca, 22-XI-1884, 2). Mot NR al DECat. Figura en Pomares (1997: 65); també al Villar de l’Arquebisbe (Llatas, 1959: I, 143). Mot de creació onomatopeica.

bunyol 1m. ‘cosa mal feta; obra matussera’. «A eixa comèdia o buñol » (El Mole, 1855: II, 66), «qu·és chic que, si s’eu proposa, / de la més mínima cosa / fa de segur un buñol » (Melonar, 40), «els frares eren més artistes que nosatros, y no feen mamarrajos ni bunyols com hui·n dia» (Tipos, 13). Acc. NR al DECat i ND. Figura en Pomares (1997: 65) i en Fàbregas (1979: 198), també ‘lio, enredo, asunto difícil de entender, complicación’ (Llorens, 1983: 47); cf. el derivat bunyoler ‘qui sol fer les coses malament’ (DCVB, II, 735) «Creu qu·és artiste, y no fa més que bunyols (...). Si ho sap el tranvia, te chafa, buñolero !» (Hernández Casajuana, 1914 a : 17); aplicat també despectivament a persones: «El art s’encontra de dol, / perquè l’han asesinat / eixos que s’han figurat / que·l públic és un bunyol / cubert d’inmoralitat» (Murillo, 2). En castellà buñuelo ‘frase o discurso vacío’ (Seco, 1970: 307), ‘cosa hecha mal y atropelladamente’ (DRAE), hacer un buñuelo ‘hacer mal una cosa’ (Besses, 1905: 40) i buñolero ‘donnadie, desgraciado, pelagatos’ (Luque et al ., 2000: 76). Metàfora que deu tenir a veure amb la poca consistència dels bunyols, i potser també amb la seua elaboració, aparentment bastant espontània i poc delicada, fets deixant caure la massa en l’oli bollint, on acaben de prendre la forma final. Cf. la locució castellana como buñuelos ‘hecho sin esfuerzo, chapucero, inconsistente’ (Seco, 1970: 307). 2 no importar un bunyolloc. ‘no importar gens’. «Asò no importa un buñol , / tocant a donar el premi» (El eco de Castellón, núm. 60, p. 1). Loc. NR. Metàfora pel poc valor concedit a un bunyol.