AAVV - Los carniceros y sus oficios

86Actitud analizada con detalle en Antoni Riera i Melis: «Dulzores orientales para traumas postpestilenciosos. Importaciones de azúcar en Barcelona durante el bienio de 1349-1350», en S. Brouquet y J. V. García Marsilla (ed.): Mercados del lujo, mercados del arte. El gusto de las elites mediterráneas en los siglos XIV y XV. Valencia, PUV, 2015, pp. 465-491.

87Gil de Lozano, en 1353, obtuvo del soberano una licencia para adquirir tierras de realengo por valor de 30.000 sueldos mallorquines: ACA, C, reg. 1417, f. 73r.

88Véase infra nota 89.

89ACA, C, reg. 1426, ff. 166v y 186v, y reg. 1431, f. 166v.

90ACA, C, reg. 1416, f. 171r.

91ACA, C, reg. 1418, f. 47v.

92Solo en el semestre comprendido entre junio de 1350 y febrero de 1351, el soberano autorizó la salida de Menorca, rumbo a Barcelona, de 250 bovinos adultos, 100 terneros y 100 carneros: ACA, C, reg. 1414, f. 197v, y reg. 1415, f. 84v.

93R. Rosselló: Aportació. Segle XIV… , pp. 235, 237 y 238.

94 Ibid ., pp. 234-235.

95 Ibid ., p. 233.

96 Ibid ., pp. 235-236.

97 Ibid ., pp. 137 y 233.

98 Ibid ., pp. 233-235.

99 Ibid ., p. 234.

100ACA, C, reg. 1418, f. 145r.

101ACA, C, reg. 1426, f. 135r.

102R. Rosselló: Aportació. Segle XIV… , p. 165.

103Ibid. , p. 197.

104 Ibid ., p. 238.

105Véase infra , nota 105.

106ARM, pergs. Pere IV, núm. 56.

107ACA, C, reg. 1414, f. 154r.

108R. Rosselló: Aportació. Segle XIV… , pp. 214-215 y 253.

109 Ibid ., p. 251.

110 Ibid ., pp. 251-252 y 253-254.

111 Ibid ., p. 203.

112 Ibid ., pp. 166 y 215.

113 Ibid ., p. 252.

114 Ibid ., pp. 318-319.

115 Ibid ., p. 317.

116 Ibid ., p. 253.

117 Ibid ., p. 252.

118ACM, Fàbrica, vol. 4, f. 33v; cit. R. Rosselló: Aportació. Segle XIV… , p. 343.

119R. Rosselló: Aportació. Segle XIV… , pp. 157-158.

120ACA, C, reg. 1435, f. 168v.

121R. Rosselló: Aportació. Segle XIV… , p. 150.

122R. Rosselló: Aportació. El segle XV …, p. 39.

123ACA, C, reg. 1444, ff. 91r-92v.

124ACA, C, reg. 1444, ff. 132r-133r.

125Andreu Murillo: «Introducció», en R. Rosselló, Aportació. El segle XV …, p. 4.

126 Ibid .

127R. Rosselló: Aportació. Segle XIV… , pp. 171-175 y 182.

128«Per so que pus valenterosament venguen a comprar dels dits bestiars en esta ylla, …puix que e.ls anyells hic són bons e grassos»: cit. R. Rosselló: Aportació. Segle XIV… , p. 239.

129R. Rosselló: Aportació. El segle XV…, p. 37.

130Dos de ellos, Guillem Carpinter y Guillem Tallada, en marzo de 1415, se trasladaban de Alcudia a Menorca, para adquirir ganado: Ibid ., p. 74.

131R. Rosselló: Aportació. Segle XIV… , pp. 222-224; Id.: Aportació. El segle XV …, p. 74.

132R. Rosselló: Aportació. Segle XIV… , p. 240.

133 Ibid ., p. 252; R. Rosselló: Aportació. El segle XV …, p. 78.

134R. Rosselló: Aportació. Segle XIV… , pp. 222 y 254; Id.: Aportació. El segle XV …, p. 74.

135R. Rosselló: Aportació. Segle XIV… , pp. 223-225.

136 Ibid ., p. 226.

137 Ibid ., p. 223.

138 Ibid ., pp. 222-226.

139 Ibid ., p. 224.

140 Ibid ., p. 225.

141R. Rosselló: Aportació. El segle XV …, p. 78-79.

142R. Rosselló: Aportació. Segle XIV… , pp. 222-223.

143 Ibid ., pp. 243-244.

144Maria del Camí Dolç: Estudi agroeconòmic de Mallorca i Menorca de 1380 a 1420, segons el delme eclesiàstic . Tesis doctoral inédita. Palma de Mallorca, Universitat de les Illes Balears, 2015, vol. 1.

145J. Hernández: «Florentins a terres de Menorca…», p. 43.

146R. Rosselló: Aportació. Segle XIV… , p. 222.

147Analizada en profundidad por Federigo Melis y parcialmente por Coral Cuadrada y Joan Hernández: Federigo Melis: «La llana de l’Espanya mediterrània i de la Berberia occidental en els segles XIV-XV», en A. Furió (ed.): València, un mercat medieval . Valencia, Diputación Provincial de Valencia, 1985, pp. 61-80; Id.: Aspetti della vita economica medievale (Studi nell’Archivio Datini di Prato) . Florencia, L. S. Olschki, 1962; Id.: Documenti per la Storia Economica dei secoli XIII-XVI. Florencia. L. S. Olschki, 1972; Coral Cuadrada: «El paper de la llana menorquina segons la documentació datiniana: mecanismes i estratègies comercials», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia , 20-21 (1999-2000), pp. 391-407; Id.: La Mediterrània, cruïlla de mercaders (seglesXIII-XV) . Barcelona, Rafael Dalmau, 2001; J. Hernández: «Florentins a terres de Menorca…», pp. 42-45.

148R. Rosselló, Aportació. El segle XV …, p. 77.

149Bien analizadas en Paul Adam y Louis Denoix: «Essai sur l’apparition du gouvernail d’étambot», Revue d’Histoire Économique et Sociale , XL (1962), pp. 90-109; Paul Gille: «Les navires du quinzième siècle», Journal des Savants , I/1, (1962), pp. 102-107; Rolf Eberenz: Schiffe an den Küsten der Pyrenäenhalbinsel . Frankfurt, Peter Lang GmbH, 1975, passim ; Josep Maria Madurell: «Antiguas construcciones de naves (1316-1740)», Hispania , XXVIII (1968), pp. 3-74; Michel Mollat: «La transformation des marines européennes du XIV eau XVI esiècle», en Annals de la III Universitat d’Estiu . Andorra, Conselleria d’Educació i Cultura, 1985, pp. 230-237; Marie-Pierre Jezegou: «Le gréement des navires catalans aux XIV eet XV esiècles d’après les textes et l’iconographie», en III Congrés International d’études des cultures de la Méditerranée Occidentale . Tunis, 1985, pp. 223-232; Arcadi Garcia Sanz: Història de la marina catalana . Barcelona, Aedos, 1977, pp. 43-74; Antoni Riera i Melis: «La construcció naval a Catalunya a les vespres dels grans descobriments geogràfics (1350-1460)», en Studi Storici in Memoria di Alberto Boscolo . Roma, Bulzoni, III, pp. 107-131.

150Federigo Melis: «Werner Sombart e i problemi della navigazione nel Medioevo», en Id.: I transporti e le comunicazini nel Medioevo . Florencia, Le Monnier, 1984, pp. 54-61; Arcadi García Sanz: «Fletamentos catalanes medievales», Historia. Instituciones. Documentos , 5 (1978), pp. 235-256; Manuel Peláez: «Los contratos de fletamento en el derecho histórico catalán», Anuario de Derecho Marítimo , II (1984), pp. 93-133; Id.: «Los contratos de fletamento en el derecho catalanobalear y pisano-genovés: notas y reflexiones ius-históricas sobre la institución fletamentaria y sobre el transporte», Revista Europea de Derecho de la Navegación Marítima y Aeronáutica , III/IV (1989), pp. 277-301, y VII (1991), pp. 913-978.

151Arcadi Garcia Sanz y Maria Teresa Ferrer: Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona . Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1983, I, pp. 134-140.

152Anna Maria Adroer y Gaspar Feliu: Història de la Taula de Canvi de Barcelon a. Barcelona, Caixa de Barcelona, 1989, p. 12; A. Garcia Sanz y M. T. Ferrer: Assegurances i canvis marítims… , I, pp. 108-110.

153Véase supra , nota 2.

154La superficie media de las alquerías mallorquinas documentadas en el Llibre del Repartiment de la porción real era, en 1230, de 125 hectáreas: Ricard Soto: «L’organització agrícola de les noves terres a Mallorca i el paisatge rural», en Ma. Th. Ferrer (ed.): Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I . Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, II, 2013, pp. 458-459.