1Que ha sido regestado por Antoni Maria Aragó y Rafael Conde: El Llibre Vermell de Ciutadella. Catàleg dels seus documents . Barcelona, 1977.
2Ramón Rosselló: Aportació a la història medieval de Menorca. El segle XIII . Ciudadela, Consell Insular de Menorca, 1980. Id.: Aportació a la història medieval de Menorca. Segle XIV(Reis de Mallorca i Pere el Cerimoniós) . Mahón, Consell Insular de Menorca, 1985. Id.: Aportació documental a la història de Menorca. El segle XV . Ciudadela, Consell Insular de Menorca, 1982. Id.: Llibre del notari de Ciutadella Jaume Riudavets. 1450-1453 . Mahón, Consell Insular de Menorca, 1982. Id.: «El notari Jaume Comes», Revista de Menorca , LXXVI (1985), pp. 193-260.
3Véase infra , notas 21, 40, 42, 43, 46, 47, 48, 125, 183 y 185.
4Véase infra , notas 181 y 205.
5Véase infra , nota 83.
6Véase infra , nota 147.
7Véase infra , nota 147.
8Joan Josep Fornós y Antoni Obrador: «Geología de Menorca», en V. M. Rosselló, J. J. Fornós y Ll. Gómez-Pujol (ed.): Introducción a la Geografía Física de Menorca. Guia de campo de las XVIII Jornadas de Geografía Física . Palma de Mallorca, Asociación de Geógrafos Españoles / Universitat de València / Universitat de les Illes Balears / Societat d’Història Naturals de Balears, 2003, pp. 31-35; Bernardí Gelabert: «La estructura geológica de Menorca: las zonas de Tramuntana y Migjorn», en Ibid ., pp. 39-43.
9J. J. Fornós y A. Obrador: «Geología de Menorca»…, pp. 36-38; Guillem Xavier Pons y Lluís Gómez-Pujol: «Introducción al medio físico de Menorca», en V. M. Rosselló, J. J. Fornós y Ll. Gómez-Pujol (ed.): Introducción a la Geografía Física de Menorca …, p. 6.
10G. X. Pons y Ll. Gómez-Pujol: «Introducción al medio físico de Menorca»…, p. 7.
11Oriol de Bolós, René Molinier y Pere Montserrat: Observations phytosociologiques dans l’île de Minorque . Barcelona, Universitat de Barcelona, 1970, pp. 8-10.
12 Ibid ., p. 146.
13 Ibid ., pp. 31-36; Ecosistemes terrestres . Mahón, Consell Insular de Menorca, 2004, p. 10.
14O. de Bolós, R. Molinier y P. Montserrat: Observations phytosociologiques… , pp. 20-26.
15 Ibid ., pp. 26-31.
16 Ibid ., pp. 47-55.
17 Ibid ., pp. 113-121.
18El lugarteniente general de las islas, en marzo de 1346, restringió las exportaciones de leña menorquina a Mallorca y prohibió cortar árboles para fabricar cenizas, sin una licencia especial de las autoridades locales: R. Rosselló: Aportació. Segle XIV… , pp. 230-231.
19O. de Bolós, R. Molinier y P. Montserrat: Observations phytosociologiques… , pp. 121-145; Maria Àngels Cardona: «El mon vegetal», en Enciclopédia de Menorca . Ciudadela, Obra Cultural de Menorca, II, 1988, pp. 102, 113-114, 119 y 124-127.
20Joan Pons: «El batlle de les ovelles de l’illa de Menorca, una institució comunal oblidada (s. XVI-XIX)», Estudis d’Història Agrària , 17 (2004), p 707.
21Francesc Hernández Sanz, Compendio de Geografía e Historia de la isla de Menorca . Mahón, s. ed., 1908, p. 159.
22Que ha sido traducida al francés y al catalán: L. Sabbha y A. Ammi: «Les Baléares vues par un géographe arabe», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana , XXXIII (1968-1972), pp. 622-625; Miquel Barceló: «Alguns problemes d’història agrària mallorquina suggerits pel text d’al-Zuhri», en M. Barceló: Sobre Mayurqa . Palma de Mallorca, Museu de Mallorca, 1984, p. 50.
23M. Barceló: «Alguns problemes d’història agrària…», p. 50.
24Del cual se ha perdido el original y solo se conserva una copia, de 1281, en la Biblioteca Nacional de Francia (Ms. Latins, 9261). Fue publicado, a mediados del siglo XIX, por Louis de Mas Latrie: Traités de paix et de commerce et documents divers concernant les relations des chrétiens avec les Arabes de l’Afrique septentrionale au Moyen fige . París, Henri Pilot, 1866, pp. 182-185. Esta edición ha sido reimpresa reiteradamente, a menudo sin compulsarla con el original: Ambrosio Huici y María Desamparados Cabanes: Documentos de Jaime I de Aragón . Valencia, Anubar, I, 1976, pp. 274-277; Llorenç Pérez: «Corpus documental balear. I: Reinado de Jaime I (1128-1235)», Fontes Rerum Balearium , I, (1977), pp. 74-76; Miquel Barceló: «El tractat de Capdepera de 17 de juny de 1231 entre Jaume I i Abu Abd Allah Muhammad de Manurqa. Sobre la funció social i política dels fuqaha», en M. Barceló: Sobre Mayurqa… , pp. 82-84. La edición más recomendable es, sin embargo, la que hizo, con motivo de unas jornadas de estudio específicas, Antoni Mut: «El document del tractat de Capdepera, de 1231 (estudi codicològic, transcripció i traducció)», en Actes de les jornades d’estudi i debat. El tractat de Capdepera de 1231 i la independència de Menorca . Palma de Mallorca, Ajuntament de Capdepera, 2009, pp. 17-76.
25«Ad mayorem etiam recognitionem vestre dominationis promittimus vobis et heredibus vestris […] dare singulis annis nonagentos almudinos ordei et centum tritici […] et centum cabeças inter boves et vacas, qui sunt duobus annis usque ad sex, et trescentes cabeças inter capras et capronos et ducentes cabeças inter moltones et oves, et duo quintaria de mantega» (M. Barceló: «El tractat de Capdepera…», p. 82).
26Pau Cateura: «La Menorca musulmana en temps dels cristians (1230-1287)», en I Jornades de recerca històrica de Menorca. La Manurqa de Said Ibn Hakam, un país islàmic a Occident . Ciutadella, Publicacions del Born, 2005, pp. 31-32.
27ARM, 342, f. 11v. Antonio Ortega: «Navegación mediterránea por el Atlántico. El caso de Mallorca (1230-1349)», Minius , 21 (Vigo, 2013), p. 51.
28Jaume I: «Llibre dels feits», en F. Soldevila (ed.): Les quatre grans cròniques . Barcelona, Selecta, 1971, p. 168 y p. 376.
29Analizada, entre otros, por Ferran Soldevila y Antonio Riera i Melis: Pere el Gran. Primera part: l’Infant . Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, I, 1950, pp. 16-30 y 11-114; Antoni Riera i Melis: La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV. Madrid/Barcelona, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1986, pp. 31-32. Id.: «El regne de Mallorca en el contexto internacional de la primera meitat del segle XIV», Homenatge a la memòria del Prof. Dr. Emilio Sáez. Aplec d’estudis dels seus deixebles i col·laboradors . Barcelona, Universitat de Barcelona, 1989, pp. 46-47.
30Editado por Manuel de Bofarull: Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón . Barcelona, Imprenta del Archivo, XXIX, 1866, pp. 446-449, y por Albert Lecoy de la Marche: Les relations politiques de la France avec le Royaume de Majorque . París, Ernest Leroux, 1892, I, pp. 446-449. Para un análisis más detenido del mismo véase A. Riera i Melis: La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca… , pp. 32-33 y 56-57; y Id., «El regne de Mallorca en el context internacional»…, pp. 47-48.
31Ramon Muntaner: «Crònica», en F. Soldevila (ed.): Les quatre grans cròniques . Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 3, 2011, pp. 253-255 y 264; Jerónimo Zurita: Anales de la Corona de Aragón . A. Canellas (ed.). Zaragoza, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, II, pp. 264-269; Ludwig Klüpfel, Die aüssere Politik Alfonsos III von Aragonien (1285-1291) . Berlín/Leipzig, W. Rothschild, 1911-1912, pp. 17-18 y 160-162; Miguel Ferrer: «La conquista de Mallorca por Alfonso III», Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana , XXX (1947-1952), pp. 274-288; A. Riera i Melis: La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca… , pp. 69-71.
Читать дальше