Ferran d'Antequera - Documents de la pintura valenciana medieval i moderna IV

ff. 9r-10v: Compres de terçanells vermells dels quals foren fetes quatre saquets als quatre ministres e XIII penons de trompetes e de fil d’or e de seda per a cordons e flocadura dels dits penons e de pans d’or per fer aquells .

ff. 10v-11r: Despeses fetes per les cotes dels saigs qui foren XII .

ff. 11v-13v: Compres dels arreus de la taula de júnyer e dels VI taulagers qui foren per los nobles mossèn Pere de Muncada, mossèn Aymerich de Centelles, per los cavallers mossèn Bernat de Montsoriu, jurat, en Martí Enyeguez d’Ezllava, donzell, e per los ciutadans en Luís Johan e en Manuel de Palomar .

ff. 14r-v: Compte del argent que la ciutat ha presentat al molt alt senyor rey don Ferrando .

ff. 15r-v: Compte del argent que la ciutat presentà a la molt alta senyora reyna .

ff. 16r-17r: Compte del argent que la ciutat presentà al senyor príncep, primogènit d’Aragó .

ff. 20r-125r: Dates fetes per mi Jacme de Celma a diverses persones, axí fusters com pintors e altres per diverses jornals que han obrat en la taraçana de la ciutat de València, en fer los entrameses acordats per los honorables jurats, racional e altres per la novella entrada que deu fer en la dita ciutat lo senyor rey don Ferrando, e la senyora reyna e lur primogènit e fills, los quals entrameses foren començats a XXXI de dehembre any M CCCC XIII .

ff. 125v-148v: Dimarts a XXIII d’octubre del any M CCCC XIIII, los honorables jurats, racional e altres, hauda letra de mossèn Pere d’Esplugues que lo senyor rey devia partir de la vila de Montblanch prestament per venir en València, acordaren que de fet tornassen a acabar los entrameses, en los quals moltes coses feyen a tornar de fusta per culpa del lonch temps passat qui eren estat fets .

ff. 149r-152r: Dijous a VII de febrer del any M CCCC XV, per ço com lo senyor primogènit devia entrar en València lo diluns següent, tornaren a obrar en la taraçana los següents .

ff. 155r-161r: Dates fetes per mi Jacme de Celma per raó de diverses compres de fusta e per forrar aquella per obs dels sobredits entrameses .

ff. 164r-219v: Dates e despeses fetes per mi Jacme de Celma per compres de diverses coses a obs dels dits entrameses, segons que·s segueixen, les quals despeses començaren a XXII de janer any M CCCC XIII .

ff. 220r-223v: Diluns a XII de febrer del any M CCCC XIIII tornaren a obrar en la taraçana en los entrameses e foren comprades les coses següents .

ff. 224r-243r: Dijous a XXV de octubre any M CCCC XIIII de manament dels honorables jurats, havent ardit de la presta venguda del senyor rey, tornaren a obrar en la taraçana e feren les despeses següents .

ff. 243v-250r: Per la entrada del senyor primogènit, qui entrà lo diluns a XI de febrer any M CCCC XV, foren fetes le despeses següents .

ff. 1r-37v: Àpoques .

Es tracta d’un llibre de comptabilitat. Les partides i les decisions sobre la festa són preses en el Consell de València, i l’ordre dels pagaments s’acredita amb el protocol notarial corresponent, citant els punts pertinents i fent al·lusió al dia en què es formalitza l’àpoca amb el nom del notari corresponent: E ferman àpoca en poder del dit en Jacme Dezplà a XXIIII de noembre any M CCCC XIIII; E ferman àpoca en poder d’en Francesch Escola, notari e scrivà de la Sala, a XXIII de agost any M CCCC XV . Aquestes anotacions són nombroses en tot el llibre i es varen fer un temps després, per a validar la justificació del pagaments.

El treball d’escripturació dels comptes i àpoques va ser dirigit i controlat per Jaume Dezplà, com podem llegir al començament del quadern d’àpoques: Al molt honorable senyor en Luís Julià, racional de la ciutat de València, certifich yo Jacme Dezplà, notari, scrivà dels honorables jurats e Consell de la dita ciutat, que dels manaments dels dits honorables jurats, e a instància del honorable en Jacme de Celma, dispensant o regint lo compte de la despesa feta per raó de les festes e entrameses fetes e fets a e per les entrades fetes per lo senyor Rey, reyna e lur primogènit en aquesta ciutat, he reebudes de les persones deiús scrites les àpoques infrasegüents, les quals he preses del meu protocol o memorial de notes axí succesives com són en lo dit protocol . Per les CLII àpoques que reebé faents per diverses dates del present compte memoriejades en I qüern de paper cosit a la fi del present compte va rebre CLII sous . Aquest cüern, per ço que mils sia conservat és stat cosit a la fi del present compte , encara que actualment es troba solt. Al marge esquerre de cada àpoca apareix la lletra f creuada per dos ratlles corresponent a l’abreviatura de facta; i, d’un altre color de tinta, una ratlla inclinada amb un punt baix feta, tal vegada, per qui ha fet el recompte de les àpoques.

El va ajudar Francesc Ferri, el qual per scriure los presents comptes e per alcuns trebayls qui hagueren en hajudar-me a provar i verificar aquells ab lo tresllat que yo·m retinch , va rebre XV florins.

Altres escrivans van intervindre en altres accions com Luís Guerau, notari, per reebre e escriure les vendes de la dita almoneda dels entrameses , que va rebre XXVII sous i Gerònim, scrivent, per fer un tresllat de la dita almoneda , que va rebre 3 sous. Per últim, el llibre va ser enquadernat per un tal Carcassona, ligador de libres , al cual li pagaren 3 sous.

La transcripció i l’edició han estat fetes segons les normes internacionals establertes, per l’edició de documents medievals, per la Comissió Internacional de Diplomàtica.

Si per una errada manifesta l’escrivà ha omés cap lletra o mot indispensables per al sentit, ha estat restablerta entre parèntesis angulars (< >).

Els mots o frases interliniats corresponents al text van entre parèntesis angulars (< >); quan són d’una altra mà és indicat; aquells que són aclariments de l’escrivà, també interliniats van en nota al peu del document.

Les notes al marge són indicades com a nota a peu de pàgina amb la crida al punt del text on correspon.

Els espais en blanc s’indiquen amb l’expressió: [ en blanc ].

La lectura dubtosa d’algun mot s’adverteix mitjançant un signe d’interrogació entre parèntesis.

Les àpoques són numerades progressivament entre claudàtors per indicar que no són al manuscrit original.

El documents de l’annex apareixen ordenats cronològicament amb un número de catàleg correlatiu.

Cada document ha estat tractat com una unitat.

Cada unitat documental està integrada per la data (any, mes, dia i lloc on s’ha expedit el document), el regest o resum objectiu del contingut documental, la signatura o emplaçament físic del document en l’arxiu i la cita (cognom de l’autor, any de l’edició i pàgina on apareix citat, si es dona el cas d’un document publicat amb anterioritat.

ADELANTADO SORIANO, V.: «Una consueta del siglo XV», Revista Electrónica Gemir , 8, València, Universitat de València, 2004.

ANDRÉS DÍAZ, R. de.: «Las entradas reales castellanas en los siglos XIV y XV según las crónicas de la época», En la España Medieval , IV (1984), pp. 47-62.

BALLESTER-OLMOS, J. F. (coord.): La fiesta del Corpus Christi en la ciudad de Valencia , València, Ajuntament de València, 2005.

BRIQUET, Ch. M.: Les filigranes. Dictionnaire historique de marques du papier dès leur apparition vers 1282 jusqu’en 1600 (París, 1907). A Facsimile of the 1907 Edition with Supplementary Material , ed. d’A. Stevenson, I-IV, Amsterdam, 1968.