Ferran d'Antequera - Documents de la pintura valenciana medieval i moderna IV

— «El fasto del palacio inacabado. La Casa de la Ciudad de Valencia en los siglos XIV y XV», dins Historia de la Ciudad III. Arquitectura y transformación urbana de la ciudad de Valencia , Valencia, Colegio territorial de Arquitectos de Valencia, 2004, pp. 74-99.

TORRES FONTES, J.: «Don Fernando de Antequera y la romántica caballeresca», dins Miscelánea Medieval Murciana , 5 (1980), pp. 83-120.

TRAMOYERES BLASCO, L.: «Los artesonados de la antigua casa municipal de Valencia», Archivo de Arte Valenciano , III (1917), pp. 31-71.

VALERO OLMOS, F.: «Reorganización administrativa y evolución económica de la hacienda municipal de Valencia en el tránsito al mundo moderno (1412-1515)», dins XV Congreso Internacional de la Corona de Aragón , Zaragoza, 1996, tom I, vol. 4, pp. 293-305.

¶ 1Vegeu el document 1 de l’Apèndix.

¶ 2Vegeu el document 2 de l’Apèndix. Sobre aquesta entrada M. RAUFAST CHICO, «¿Un mismo ceremonial para dos dinastías? Las entradas reales de Martín el Humano (1397) y Fernando I (1412) en Barcelona», En la España Medieval 30 (2007), pp. 91-130; i les pàgines que li dedica F. MASSIP BONET, a La monarquía en escena. Teatro, fiesta y espectáculo del poder en los reinos ibéricos: de Jaume el Conquistador al Príncipe Carlos , Madrid, Comunidad de Madrid, 2003.

¶ 3Tots els rems i aparells naùtics que s’hi trobaven van ser traslladats a les altres drassanes, les del Grau, que encara resten en peu (vegeu el document 3 de l’Apèndix).

¶ 4Sobre l’evolució d’aquestes entrades reials a la ciutat de València cal citar sobretot el clàssic de S. CARRERES ZACARÉS, Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo Reino , 2 vol., València, 1925; R. NARBONA VIZCAÍNO, Memorias de la ciudad. Ceremonias, creencias y costumbres en la historia de Valencia , València, Ajuntament de València, 2003; V. ADELANTADO SORIANO, «Una consueta del siglo XV», Revista Electrónica Gemir , 8, València, Universitat de València, 2004; T. FERRER VALLS, «El espectáculo profano en la Edad Media: espacio escénico y escenografía», en R. BELTRÁN, J. L. CANET y J. L. SIRERA (ed.), Historia y ficciones. Coloquio sobre la literatura del siglo XV , València, Universitat de València-Departament de Filologia Espanyola, 1992, pp. 307-322; «La fiesta cívica en Valencia en el siglo XV», en E. RODRÍGUEZ CUADROS (ed.), Cultura y representación en la Edad Media. Actas del II Festival de Teatre i Música Medieval (Elche 28 de octubre-1 de noviembre de 1992) , Alacant, Conselleria de Cultura, 1994, pp. 145-169. Li dedica també interessants pàgines a València, i especialment a l’entrada de Ferran d’Antequera, F. MASSIP BONET, «Imagen y espectáculo del poder real en la entronización de los Trastámara (1414)», en XV Congreso Internacional de Historia de la Corona de Aragón , Zaragoza, 1996, tomo I, vol. 3, pp. 371-386; i també a La monarquía en escena.. ., cit .

¶ 5 Documents de la pintura valenciana medieval i moderna II. Llibre de l’entrada del rei Martí , edició a cura de J. ALIAGA, L. TOLOSA i X. COMPANY, València, Universitat de València, 2007.

¶ 6M. RAUFAST CHICO, «¿Un mismo ceremonial para dos dinastías?...», op. cit ., p. 94.

¶ 7V. ADELANTADO SORIANO, «Una consueta del siglo XV...», op. cit ., p. 2.

¶ 8Sobre això, a més dels articles citats de Raufast i Adelantado, vegeu els texts recollits a l’obra citada de Rafael Narbona, i també A. I. CARRASCO MANCHADO, «Discurso político y propaganda en la corte de los Reyes Católicos: resultados de una primera investigación (1474-1482)», En la España Medieval , 25, 2002, pp. 299-379; i M. RAUFAST CHICO, «¿Negociar la entrada del rey?: La entrada real de Juan II en Barcelona», Anuario de Estudios Medievales, 36-1, 2006, pp. 295-333.

¶ 9Vegeu el document 13 de l’Apèndix.

¶ 10Aquesta anècdota va ser recollida per F. DIAGO, a la seua Historia de la vida, milagros, muerte y discípulos del bienaventurado predicador apostólico valenciano San Vicente Ferrer de la Orden de Predicadores , Barcelona, 1600, edició facsímil a València, París-Valencia, 2001, llibre 1er, cap. XXVI, p. 305 (cal dir que el detall de les espardenyes no hi apareix, i degué afegir-se posteriorment). L’escena ha segut interpretada en el sentit que ací constatem per autors posteriors, com M. SANCHIS GUARNER, en la seua introducció als Sermons de Quaresma , València, Albatros, 1973, vol. I, p. 17; o més recentment J. F. MIRA, Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda d’un predicador , València, Bromera, 2002, p. 53.

¶ 11Cal no confondre aquest episodi amb la visió avinyonenca de sant Vicente Ferrer, com va advertir F. RUIZ I QUESADA, «“Maria, Mater Gratiae, Mater Misericordiae [...].” Aspectes iconogràfics entorn de la Mare de Déu del Mantell i els ordes mendicants», Lambard , XV (2003), p. 180. Probablement el canvi de denominació i l’estreta –encara que diversa– vinculació del sant amb les dues aparicions siga la principal causa d’aquest freqüent equívoc. La qüestió ha estat abordada en profunditat a O. CALVÉ MASCARELL, « In Memóriam : l’entremés de mestre Vicent » , en prensa (agraïm a l’autor haver-nos confiat la lectura de l’original).

¶ 12A aquest entremès li va dedicar un article que va explotar, encara que molt parcialment, el document que ací presentem, M. D. CABANES PECOURT, «“Lo entramés” de mestre Vicent Ferrer», Revista de Filologia Valenciana , 7, 2000, pp. 17-31. Molt més recent i complet és l’article d’O. CALVÉ MASCARELL citat en la nota anterior.

¶ 13Vegeu el document 12 de l’Apèndix.

¶ 14El més aproximat que podem trobar després són els càntics que entonaren uns nens disfressats d’àngels en el pont dels Serrans durant l’entrada de Joan II, el 8 de febrer de 1459, que tant li recordaren l’origen diví del seu poder com la seua missió de vetlar pel bé públic i jutjar imparcialment (M. FALOMIR FAUS, Arte en Valencia, 1472-1522 , València, Consell Valencià de Cultura, 1996, p. 405).

¶ 15Vegeu el document 13 de l’Apèndix. La referència a l’entrada de Martí l’Humà es troba a l’Arxiu Municipal de València, Manuals de Consells A-22, f. 99. Aquesta comparació ja la va fer V. ADELANTADO SORIANO, «Una consueta del siglo XV», op. cit ., pp. 18 i 21.

¶ 16Sobre el significat dels colors a l’Edat Mitjana vid . M. PASTOUREAU, Figures et couleurs: études sur la sympbolique et la sensibilité medievales , París, Léopard d’Or, 1986.

¶ 17La despesa global de l’entrada va suposar per tant 118.325 sous i 10 diners, quasi el 10% dels ingressos de la Claveria Comuna en aquell any, que van ascendir a 1.196.220 sous en el període fiscal 1412-1413, segons F. VALERO OLMOS, «Reorganización administrativa y evolución económica de la hacienda municipal de Valencia en el tránsito al mundo moderno (1412-1515)», en XV Congreso Internacional de la Corona de Aragón , Zaragoza, 1996, tom I, vol. 4, pp. 293-305.

¶ 18Vegeu el document 8 de l’Apèndix. L’evolució d’aquest ofici de cirurgians-barbers es pot seguir a M. GALLENT MARCO, «El gremi de cirurgians de València: procés de constitució (1310-1499)», Afers , vol. 1, n. 2, 1985, pp. 249-269.