Ferran d'Antequera - Documents de la pintura valenciana medieval i moderna IV

¶ 37Alguns d’aquests entalladors eren els carregats de construir els retaules de fusta, com Jaume Espina, que va contractar un retaule amb Vidal de Blanes el 29 de gener de 1414 (M. MIQUEL JUAN, Talleres y mercado de pintura en Valencia (1370-1430) , València, Universitat de València, tesi doctoral, tom 2, p. 857, document no recollit en la versió resumida de la tesi que es va publicar amb el títol de Retablos, prestigio y dinero. Talleres y mercado de pintura en la Valencia del gótico internacional , València, PUV, 2008).

¶ 38Dos captius treballant amb una gran serra de dos mànecs solien ser llogats per l’amo a canvi de 5 sous per dia, com feren entre altres els fusters Miquel Pérez, Antoni de Bellprat o Nicolau Sellés especialment al principi de l’obra.

¶ 39D’aquest pintor, J. SANCHIS SIVERA va donar la dada de que es va casar amb Úrsula, filla de Martí Seró, el 15 de desembre de 1395, i que el 21 de març de 1415 va peritar amb Joan Moreno un treball fet per Jaume Mateu ( Pintores medievales en Valencia , Barcelona, l’Avenç, 1914, p. 13). L. CERVERÓ GOMIS, en «Pintores valentinos, su cronología y documentación», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 48, 1963, pp. 63-156, situa a Çaera cobrant el mateix any 1413 per refer unes ales d’àngel i altres peces per a la processó del Corpus (p. 85).

¶ 40Joan és conegut també per treballs decoratius posteriors, com un escut, un penó i un estendard que féu per al cavaller xativí Pere del Castellar en 1430, que els volia per a la sepultura del seu fill (L. CERVERÓ GOMIS, «Pintores valentinos...», op. cit ., p. 85).

¶ 41Referències al primer apareixen recollides a X. COMPANY, J. ALIAGA, L. TOLOSA i M. FRAMIS, Documents de la pintura valenciana medieval i moderna I (1238-1400) , València, Universitat de València, 2005, pp. 346-503; els fills els trobem per exemple a J. SANCHIS Sivera, Pintores medievales en Valencia , op. cit ., pp. 48-49 i 53-55.

¶ 42De 5 sous, 4 i mig, 4, 3 i mig, 3, 2 i mig, 2 i 1 i mig, per exemple l’11 de març de 1413.

¶ 43També va participar Bartomeu Avellà, un altre pintor bàsicament «cofrer». Sobre aquesta obra vegeu el clàssic de L. Tramoyeres Blasco, «Los artesonados de la antigua casa municipal de Valencia», Archivo de Arte Valenciano , III, 1917, pp. 31-71; i més recentment A. SERRA DESFILIS, «El fasto del palacio inacabado. La Casa de la Ciudad de Valencia en los siglos XIV y XV», dins Historia de la Ciudad III. Arquitectura y transformación urbana de la ciudad de Valencia , València, Col·legi d’Arquitectes de València, 2004, pp. 74-99.

¶ 44Només es coneix un contracte de retaule signat per ell en solitari anterior a aquestes dates, i és un retaule de la Mare de Déu per a la capella de Sibíl·lia de Pròxita al Convent de la Trinitat el 26 de setembre de 1411 per 2.200 sous (M. MIQUEL JUAN, Talleres y mercado de pintura en Valencia (1370-1430) , op. cit ., tom II, p. 468).

¶ 45Els jurats degueren quedar contents amb ell, perquè quan Maria de Castella entrà a València per tal de casar-se amb l’aleshores infant Alfons, en 1415, l’encarregaren a Moreno en exclusiva reparar alguns entremeses de l’entrada de Ferran d’Antequera i fer altres de nous (L. CERVERÓ GOMIS, «Pintores valentinos, su cronología y documentación», op. cit ., pp. 131-132). Moreno degué especialitzar-se de fet en aquestes obres, i especialment en la pintura sobre tela, donat que també el trobem en diverses ocasions contractant aquest tipus d’obres, com el davant altar que va fer per a la capella de l’Hospital d’en Clapers en 1417 (M. MIQUEL JUAN, Retablos, prestigio y dinero.. ., op. cit ., doc. 16, p. 287).

¶ 46Un de Santa Maria i Sant Bartomeu per a una capella del Agustins de València abans de 1415; un altre dels Set Goigs de la Mare de Déu per a Badenes, a Aragó, per les mateixes dates; i un tercer en 1423 a mitges amb Joan Palasí per a Domingo Calatayud de «quan Jesús estech tres dies en lo temple disputant ab los juheus» (J. SANCHIS SIVERA, Pintores medievales en Valencia , op. cit ., p. 50 i L. CERVERÓ GOMIS, «Pintores valentinos, su cronología y documentación», op. cit ., pp. 95-97).

¶ 47Els miniaturistes han estat estudiats recentment en la tesi doctoral de N. RAMÓN MARQUÉS, La iluminación de manuscritos en la Valencia gótica. Desde los inicios a la muerte de Alfonso el Magnánimo (1290-1458) , València, Generalitat Valenciana-Biblioteca Valenciana, 2007.

¶ 48J. ALIAGA, L. TOLOSA i X. COMPANY, Documents de la pintura valenciana medieval i moderna II , op. cit ., p. 23.

¶ 49D’Avellà tenim prou notícies, que ens parlen d’un pintor cofrer que puntualment feia algun treball més ambiciós, i a més a més es conserva el seu inventari post-mortem, datat el 1429, que ens informa de que tenia una casa en la Baixada de Sant Francesc, amb el seu obrador ple de cofres en procés d’elaboració (J. SANCHIS SIVERA, Pintores medievales en Valencia , op. cit ., pp. 16-21). Miquel Gil va comprar el 1398 una casa a la plaça dels Caixers, lloc de màxima concentració dels pintors a l’època medieval per no res menys que 6.000 sous (X. COMPANY, J. ALIAGA, L. TOLOSA i M. RAMIS, Documents de la pintura valenciana medieval i moderna I , op. cit ., pp. 470-471); i en 1402 tenia també un aprenent (J. ALIAGA, L.TOLOSA i X. COMPANY, Documents de la pintura valenciana medieval i moderna II , op. cit ., p. 127); mentre que en 1404 va acceptar un altre (L. CERVERÓ GOMIS, «Pintores valentinos, su cronología y documentación», op. cit ., p. 103). De Vicent Valls en canvi no hem trobat informació.

¶ 50Tampoc no tenim massa notícies d’aquesta relació més enllà d’aquesta ocasió. Només que Avellà va participar amb Gonçal Peris Sarrià en la Casa de la Ciutat (vegeu nota 30)

¶ 51Només en el temps de la confecció d’aquest entremesos s’han conservat cinc contractes de retaules signades per Gonçal Sarrià, per valor de 8.300 sous (M. MIQUEL JUAN, Retablos, prestigio y dinero... cit ., Apèndix, pp. 265-277).

¶ 52Així apareixen uns pocs dies Lluís Adrover i Bernat Lleopart, amb salaris molt alts, de 6 sous diaris per al primer i 5 i mig per al segon.

¶ 53Sobre els miniaturistes vegeu l’obra citada de N. RAMÓN MARQUÉS, La iluminación de manuscritos en la Valencia gótica...cit . Concretament sobre els Crespí vegeu de la mateixa autora, El origen de la familia Crespí. Iluminadores valencianos , Segorbe, Mutua Segorbina, 2002. Querol és citat per J. SANCHIS SIVERA, Pintores medievales en Valencia , op. cit ., p. 70, del que diu que era «muy conocido y popular entre la gente plebeya de Valencia por las raras ingeniosidades de sus dibujos y cuadros a los que solía poner versos». Malauradament no diu en què es basa aquesta afirmació.

¶ 54Calculant a partir dels preus que apareixen als comptes podem dir que un kilo d’adzur d’Alemanya costava gairebé 109 sous; un de carmí 36 sous; de brasil 33 sous i mig; de vermelló 17; de groc 12; i de verd d’aram 11. Per les mateixes dates un kilo de pa no costava més de 2 diners, i un de carn de moltó o d’ovella no arribava a 1 sou.

¶ 55Vegeu l’últim document de l’Apèndix.

¶ 56M. MIRALLES, Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , València, PUV, 2011, edició de M.RODRIGO LIZONDO, p. 165.

¶ 57Charles Moise BRIQUET, Les filigranes. Dictionnaire historique de marques du papier dès leur apparition vers 1282 jusqu’en 1600 (París, 1907). A Facsimile of the 1907 Edition with Supplementary Material , ed. d’A. Stevenson, Amsterdam, 1968, vol. III, n.º 3.527 i 3.528, vol. IV, n.º 9.937 i 9.938.