Ferran d'Antequera - Documents de la pintura valenciana medieval i moderna IV

Menció apart mereixen els batifulles, que batent monedes obtenien els famosos «pans d’or» i «d’argent», fulles extremadament primes d’aquests metalls preciosos que servien per daurar o argentar algunes parts dels entremesos. A penes quatre d’aquests artesans de l’oripell es van bastar per a respondre a una demanda de més de quinze mil làmines del metall groc i vora mil cinc-centes del blanc, competint entre ells per donar preus més baixos, o especialitzant-se en algun segment d’aquest peculiar mercat en tant alguns, com Vicent Boni o Joan Sanç, venien sobretot pa d’or de la millor qualitat –el «fi»–, mentre altres, com Antoni Sánchez, solien oferir més material barat –«or partit»– o pans d’argent. El mateix llenguatge que es fa servir en les compres, diferenciant dos tamanys de les làmines –del «gran i del xic caire»– ens revela a més a més una certa estandardització de la producció, amb preus ajustats a cada cas.

Però fins el sectors més humils del mercat local van ser necessaris per a portar a terme aquests ingenis teatrals. Per exemple són freqüents les visites a la plaça del Mercat per comprar peces de ceràmica comú –plats, olles, etc.– amb les quals donar de menjar als obrers, i en més d’una ocasió es va recórrer al mercat de segona mà, a les subhastes de béns de difunts que es feien a la Plaça de la Seu, on eixien a la venda llençols vells que eren aprofitats per a formar els núvols dels entremesos o per a cobrir i preservar els carros quan restaven guardats a la drassana.

I finalment, després de tots els esforços acumulats i els diners invertits durant anys, van ser precisament aquests «encants» de la Seu el destí final de les nostres «roques», on els corredors obtingueren per elles a penes 2.067 sous i 4 diners. Un epíleg molt propi per a les que foren les majors mostres d’art efímer de la València medieval. Només una de les cadires dels entremesos fou donada a l’església parroquial de Sant Andreu; 55mentre que algunes de les reformes urbanes que s’abordaren per al pas dels carros degueren ampliar i millorar l’aspecte d’algunes vies. Tanmateix, la petjada més inesborrable que aquestes obres van deixar en la ciutat restà marcada en la retina dels que va veure aqueixa festa, com Melcior Miralles, l’autor del Dietari del Capellà d’Alfons el Magnànim , que deixà memòria de com «entrà lo rei Ferrando e senyora reina, fills e filles, en la noble ciutat de València, on li fon feta molt insigne e inestimable honor de molts entrameses, e molt vells e sobtils...». Festejos i alegries duraren segons ell vuit dies, i es veren ressaltats per la presència llavors a la ciutat de Benet XIII, el famós Papa Luna, i tot allò el féu exclamar: «Oh València!... bé pots dir, per cert, que est alt en lo sobiran grau de la pròspera honor de la roda mundana, segons has fet en tos entrameses, en la festa de la entrada del senyor rei». 56

A aquell record s’uneix ara l’edició d’aquests minuciosos comptes que ens obrin una petita finestra a aquella València medieval bullent de vida. La publicació d’aquest document forma part dels projectes d’investigació: «Documentación real de la Edad Media conservada en archivos valencianos. Edición crítica y estudio», HAR2012-36656, i «Una capital medieval y su área de influencia. El impacto económico y político de la ciudad de Valencia sobre el conjunto del reino en la baja Edad Media», HAR2011-28718, del Ministeri d’Economia i Competitivitat i del Ministeri d’Educació i Ciència, respectivament. Aquesta publicació, però, no hagués estat possible sense la important tasca desenvolupada pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, al qual agraïm sincerament el seu suport, i especialment als responsables d’aquesta col·lecció, Antoni Furió i Enric Guinot, que tant estan impulsant el retrobament de la nostra Història.

MARÍA MILAGROS CÁRCEL ORTÍ

JUAN VICENTE GARCÍA MARSILLA

València, Arxiu Municipal, Claveria Comuna, Llibres de Comptes , O-6.

Paper: 298 × 230 mm. Foliació de l’època en números romans; 250 folis; estan en blanc els folis 3r, 3v, 4r, 4v, 13v, 14v, 15v, 17v, 18r, 18v, 19r, 19v, 152v, 153r, 153v, 154r, 154v, 161v, 162r, 162v, 163r, 163v, 229v y 230r.

Consta d’onze quadernets de 24 folis, excepte el primer (10 folis), el huité (20 folis) i l’onzé (26 folis), el dotzé és un quadernet solt, afegit, de 40 folis, on van anotades les àpoques, la foliació del qual, també en números romans, comença en el segón foli i només està foliat fins el 38; en blanc els folis 20r, 20v, 21r, 21v, 22r, 22v, 23r, 23v, 24v, 25r, 25v, 26r, 26v. Es pot observar la filigrana del carro en tot el llibre i la de l’unicorn 57en el quadernet solt. El primer foli apareix sense foliar i fa de fulla de guarda.

L’escriptura és minúscula cancelleresca d’una sola mà per a tot el llibre i de dues mans per al quadernet afegit, i la tinta és de color sépia fosc.

L’enquadernació és en pergamí grogenc (300 × 223 mm) en forma de cartera amb la solapa en la part posterior que cobreix la parte anterior, la qual té un esgarrany en la part superior. El tancament es fa mitjançant dues tires de cuiro blanc. El llom du dos reforços de cuir obscur cosits a la tapa amb fil de cànem, en el qual, s’hi veuen onze fils corresponents als onze quadernets que composen el manuscrit. En la coberta apareix escrit el següent: ( creu ) Iesus. Compte que lo honorable en Jacme de Celma ha donat de la administració que ha tenguda de certes compres d’argent, draps d’aur, arreus e altres coses necesàries per fer los entrameses per rahó de la novella venguda o entrada que faheren en la ciutat de València lo senyor rey don Ferrando e la senyora reyna e lo príncep de Gerona, primogènit d’Aragó, en les jornades següents: e primerament entrà en la dita ciutat lo dit senyor rey digmenge que contavem XXIII dies del mes de deembre e la senyora reyna lo dilluns aprés que contavem XXIIII del dit mes del any M CCCC XIIII e lo senyor príncep entrà dilluns que contavem XI dies del mes de febrer del dit any M CCCC XV .

Tots els fulls estan escrits a les dues cares a línia tirada excepte en aquells fulls on s’anota la llista diària de treballadors en què s’han fet dos plegats en el paper en forma oblonga en el quadernet, quedant tres marques que separen quatre espais, en el segon i tercer apareixen els noms dels treballadors i en el quart el jornal diari. Al peu de cada full va la suma de plana precedida de l’abreviatura de comprovació que significa vera , que fins al foli 16 és feta per la mateixa mà que anota l’abreviatura de vera .

El contingut del manuscrit es el següent:

f. 1r: Rebudes fetes per mi Jacme de Celma dels clavaris de la ciutat de València per fer compres de diverses coses e arreus, e per pagar lo argent, e per fer los entrameses per la novella venguda o entrada en la ciutat de València que·l senyor rey don Ferrando e la senyora reyna e lur primogènit deuen fer .

f. 1r: Rebudes d’en Pere Borraç .

f. 1r: Rebudes d’en Johan Bayona, clavari de la dita ciutat .

f. 1v: Rebudes del honrat en Gabriel Rigolf, clavari de la ciutat .

f. 1v: Rebudes d’en Manuel d’Exarch, clavari .

ff. 5r-7r: Comptes dels tres draps d’or imperials per als palis del senyor rey, de la senyora reyna e del primogènit, de fil d’or e de seda, per a cordons a destrar los cavalls e dels bordons dels palis .

ff. 7v-8v: Compres de diverses draps d’aur, de lucha, de ricomats, dels quals foren fets XXXII gramalles e XXXII capirons per la novella entrada del senyor rey e senyora reyna e lo príncep .