Vicent Torregrosa Barberà - Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu

REFORMISME IL·LUSTRAT,

LIBERALISME I MODEL EDUCATIU

XÀTIVA (1788-1833)

REFORMISME IL·LUSTRAT,

LIBERALISME I MODEL EDUCATIU

XÀTIVA (1788-1833)

Vicent Torregrosa Barberà

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© Del text: Vicent Torregrosa Barberà, 2014

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2014

Maquetació: Inmaculada Mesa

Coberta:

Il·lustració: Làmina xilogràfica de la impremta de Blai Bellver reproduïda a Blai Bellver: materials xilogràfics de la seua impremta a Xàtiva (segle XIX) , edició de M. Boix i J. Palàcios (1980).

Disseny: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-370-9540-0

A la memòria dels meus pares,Vicent i Carme .

Ells m’ensenyaren a estimarla meua terra i la meua llengua .

ÍNDEX

PRÒLEG, Alejandro Mayordomo

PRESENTACIÓ

1. DEL LLEGAT EDUCATIU DE LA IL·LUSTRACIÓ AL DE LES CORTS DE CADIS

1. El reformisme borbònic

2. El projecte educatiu il·lustrat

3. Canvi polític i transformació social

4. Liberalisme i educació

2. EL PLA D’ESTUDIS PÚBLICS (1788-1806)

1. El punt de partida

1.1 El context

1.2 Els ensenyaments públics fins l’any 1788

2. La reforma dels ensenyaments públics

2.1 Contingut del Pla d’Estudis: anàlisi

2.2 Posició municipal davant la reforma

2.3 Finançament: propostes alternatives

2.4 L’aprovació: dificultats inicials

3. Procés d’implantació del Pla d’Estudis

3.1 L’acte inaugural: la Junta d’Educació

3.2 Admissió d’alumnes: criteris de zonificació

3.3 Inspecció dels estudis

3.4 Propostes de modificació del Pla d’Estudis

3.5 Exercicis públics de Lletres: distribucions solemnes de premis

3. EL SEMINARIO PATRIÓTICO DE EDUCACIÓN DE SAN FELIPE

1. Els seminaris de nobles: antecedents

2. Els estatuts del Seminario Patriótico de Educación de San Felipe

2.1 Proposta inicial

2.2 Finalitats de la institució educativa

2.3 L’edifici: dependències i recursos materials

2.4 Finançament i administració

2.5 L’alumnat: seminaristes numeraris i supernumeraris

2.6 Recursos personals: directors, preceptors, professorat i dependents

2.7 Pla o Curs d’Estudis

2.8 Exercicis literaris i exàmens

2.9 Calendari escolar i distribució horària

3. Tasca pedagògica del Seminario Patriótico de Educación

3.1 La constitució formal: primeres accions de la Junta d’Educació

3.2 La inauguració

3.3 Els exercicis públics de Lletres de 1807

3.4 Els primers anys de funcionament

3.5 Els conflictes amb els catedràtics: inici de la crisi

3.6 Entre Ibi i San Felipe: la decadència

4. POLÍTICA ESCOLAR LIBERAL A XÀTIVA (1820-1823)

1. A tall de contextualització: breu crònica d’una estratègia política

1.1 Restitució del nom de Xàtiva

1.2 Catedralitat i capitalitat: la província de Xàtiva

2. La instrucció pública als inicis del Trienni Liberal

3. L’antic convent de Sant Agustí: Casa de Educación Científica

4. Bases per a una nova política educativa municipal

5. El reglament municipal d’educació de maig de 1821

6. La Universidad de Provincia: una aspiració frustrada

CONSIDERACIONS FINALS

BIBLIOGRAFIA

APÈNDIX

PRÒLEG

Ha escrit Joan Francesc Mira que les nostres vides han de tenir algun sentit per haver nascut en aquest poble, el valencià. Mira recorda o estimula, amb aquestes paraules, el paper del país com a part de la nostra vocació humana de viure. En començar a redactar aquesta xicoteta entrada per al llibre de Vicent, he recordat de seguida la referència; i la seua evocació m’ha vingut fàcilment a la memòria perquè Torregrosa és –no tinc cap dubte– dels qui també pensen i senten el mateix; segur que assumeix en aquesta línia el sentit que té la preocupació, l’interès, la dedicació al millor coneixement de la nostra història.

Per això, com ja vaig escriure fa uns anys, la ciutat de Xàtiva compta amb estudis consistents del desenvolupament històric de la seua realitat educativa durant els dos últims segles. El professor Torregrosa Barberà hi ha contribuït de manera notòria, amb dedicació, amb rigor. A més, Vicent, enamorat intel·ligentment de la seua ciutat, ha treballat amb afecte cívic i cultural.

No és nova, ni improvisada, aquesta tasca i aquest compromís. A penes acabats els seus estudis, ja tenia clara una direcció especial del seu treball investigador: Xàtiva –en sóc testimoni. Llavors, vaig tenir la sort que m’elegís com a director del mateix, i el 7 de desembre de 1983 defenia a la Universitat de València la seua tesi de llicenciatura: Aproximación al estudio de la educación en la Ciudad de San Felipe (1707-1798) . Des d’aquells temps, ha desenvolupat una continuada i considerable trajectòria investigadora.

Aquesta tasca s’ha anat produint, de manera preferent, des de l’atenció que necessàriament cal prestar a les perspectives locals, que tenen dimensió pròpia, que ofereixen una perspectiva particularitzada d’espais quotidians i reals, i que mostren i suggereixen –des d’aqueixos objectes d’estudi– una valuosa significació per a col·laborar en la construcció historiogràfica dels temps i els trets amb què s’ha anat configurant el nostre sistema educatiu.

En el llibre que ara ens ofereix Vicent Torregrosa s’estudia un ampli i decisiu panorama de la gènesi i els primers passos del nostre sistema educatiu, de la seua institucionalització, un recorregut que pot facilitar-ne la comprensió com a fet social i pedagògic. Certament, ací només puc fer una síntesi concisa i genèrica del dens contingut del llibre. Anuncie, però, que poden seguir-se, al llarg de les seues pàgines, la preocupació i l’interès per la matèria educativa mostrats en aquesta ciutat, les polítiques de reforma implantades, amb els seus assoliments i les seues frustracions. Hi trobem, a més, molts detalls sobre les característiques dels docents i la seua professionalització, els programes d’estudis, les orientacions metodològiques, els textos i altres aspectes importants de la pràctica didàctica.

I entenc, per una altra banda, que es poden llegir en aquesta publicació una anàlisi interessant i la interpretació d’algunes qüestions fonamentals: les reformes il·lustrades a l’àmbit municipal, amb les seus possibilitats i les seues conseqüències; la política regalista, les fites de la qual en matèria educativa –a nivell de tot Espanya– foren la data destacada de 1767 i les de 1778 i 1797; el motor que suposà el desig de recuperar el prestigi de la ciutat; l’afany desplegat per aquell particular organisme col·legiat que fou la Junta d’Educació (1798-1818); les accions desplegades successivament per l’autoritat educativa local, dirigides a l’«atención y cuidado » dels establiments educatius i a «disponer y facilitar los medios de la instrucción de la Juventud » . Bon govern, bon mètode, bons resultats –com es deia llavors.

En un segon moment, el text ens dóna a conèixer els fets esdevinguts a partir de la data emblemàtica de 1820; podrem assabentar-nos dels treballs que enllestí el govern municipal –quan assumí de nou les seues competències– per a estudiar altra vegada «el modo y manera » de millorar l’educació a Xàtiva; ens assabentarem de com s’aprova, en 1821, un nou pla que substituirà el de 1798 seguint un model educatiu liberal en què destaca la idea d’una primera ensenyança universal, pública, uniforme i gratuïta. Bona mostra dels intents pioners d’iniciar un camí que, per altra banda, sabem farcit d’insuficiències i debilitats.