Vicent Torregrosa Barberà - Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu

L’estudi de la «Política escolar liberal a Xàtiva (1820-1823)» ocupa la part quarta. Unes referències sobre el context i la província de Xàtiva (abril 1822 octubre 1823), l’anàlisi de la situació educativa de la ciutat a l’inici del Trienni Liberal, el projecte de reconversió de l’exconvent de Sant Agustí com a Casa de Educación Científica, la promulgació d’un pla municipal o reglament provisional d’educació que, en consonància amb els principis educatius liberals, substituïra amb caràcter interí el Pla d’Estudis aprovat l’any 1798, fins que les Corts resolgueren sobre un pla general per a tot l’Estat (el Reglamento General de Instrucción Pública del 29 de juny de 1821), els conflictes entre la direcció del Seminario Patriótico i l’Ajuntament respecte de la continuïtat de la dita institució, el projecte de creació de la universitat provincial a l’exconvent de Xàtiva i uns apunts sobre la situació dels ensenyaments públics de la ciutat fins 1833, són els referents de contingut d’aquesta part.

Unes consideracions finals, a mode d’interpretació, conformen la part cinquena. Finalment, unes referències bibliogràfiques tanquen aquest estudi sobre la política educativa que es va dur a terme a Xàtiva a través de les iniciatives d’una minoria vinculada a les posicions del reformisme il·lustrat i la Junta d’Educació de San Felipe, i les accions de la burgesia dirigides a dissenyar el model educatiu del primer liberalisme.

AGRAÏMENTS

Aquest llibre, com qualsevol altra publicació, ha estat producte d’un esforç collectiu. El suport, comprensió, de Sumpci, la meua esposa, de Leire i Mireia, les meues filles, i de tota la família han fet possible que abordara el repte de forma positiva, sense angoixes, amb optimisme, sense defalliment.

Les orientacions, suggeriments, assessorament i magisteri del Dr. Alejandro Mayordomo Pérez, catedràtic del Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació de la nostra Universitat de València, han estat imprescindibles a l’hora de plantejar el projecte amb el rigor escaient. Investigador incansable i bon coneixedor de la política i de la Història de l’Educació, ell és qui prologa aquest treball. En aquest sentit, també vull esmentar el catedràtic i professor d’Història d’educació secundària, Germán Ramírez Aledón. Les seues indicacions en les converses prèvies a l’inici de la investigació, durant el procés de catalogació de l’Arxiu Municipal de Xàtiva, tingueren molt a veure amb l’elecció d’alguns dels elements bàsics d’aquest treball.

L’ajuda imprescindible relativa a fons documentals i bibliogràfics, a dades complementàries i a informacions pròpies de l’exigència d’aquest tipus d’investigacions, m’ha estat facilitada per la professionalitat i pel saber fer tant de les persones responsables dels arxius i biblioteques citats al llarg de la present publicació com pels treballadors i treballadores dels mateixos centres. En aquest punt, vull esmentar de manera molt especial Isaïes Blesa Duet, director de l’Arxiu Municipal de Xàtiva, Juli Vercher Garrigós, funcionari municipal destinat al mateix centre, i Vicent Orquín López, director de la Biblioteca Municipal de Xàtiva. A tots tres vull agrair la seua paciència i el seu suport desinteressat.

Tampoc no hem d’oblidar totes aquelles tasques relacionades amb els aspectes formals que ajuden a conformar la qualitat necessària d’aquest tipus de publicacions. En aquest sentit, tot un conjunt de companys i companyes s’han ocupat de qüestions molt diverses. Pel que fa al món de les paraules, Joaquim Corts Pérez m’ha assessorat en la correcció d’aspectes lingüístics, Josep Vicedo Miralles ha realitzat les acurades traduccions del llatí, Alfred Boluda i Isaïes Blesa han fet la revisió general de caràcter històric i Carme Blanch Casany ha estat ajuda impagable en tot el relatiu al tractament informàtic i de revisió del text. En els aspectes d’organització i disseny, José Matéu, de Matéu Impressors, m’ha fet suggeriments molt encertats. A tots i totes el meu agraïment més sincer.

Finalment, per fer possible que la investigació estiga a l’abast del públic en general i que tinga la difusió adient, la publicació cal materialitzar-la. En aquest cas, vull fer palés el meu testimoni de gratitud a la direcció i el personal tècnic del Servei de Publicacions de la Universitat de València, a l’Ajuntament de Xàtiva i a la Diputació de València. Gràcies a la seua tasca en favor de la promoció i divulgació de la nostra cultura, aquest treball podrà veure la llum en forma de publicació, arrodonint així el procés començat en planificar la investigació.

ARXIUS I BIBLIOTEQUES

El nostre segle XVIII es va iniciar amb l’adveniment d’una nova dinastia 1 a la monarquia hispànica, la qual, en opinió del professor Martínez Shaw, es va trobar amb un país despoblat, endarrerit econòmicament, anquilosat en la seua estructura social, desorientat en el pla de la política interior i indefens en referència a l’exterior. 2 J. Sarrailh, per a contextualitzar-nos la situació, recorre a les paraules del Marqués d’Aubeterre, ambaixador de la Cort de Versalles a Madrid, el 1759:

las tierras […] están absolutamente despobladas; no hay en ella ni industria, ni buena fe; casi nada de policia, y poca justicia; las poblaciones son perezosas y poco trabajadoras; en el interior no hay ni caminos, ni canales, ni ríos navegables; pocos carruajes. En una palabra, se puede decir que este país lleva, con relación a todos los demás, dos siglos de retraso cuando menos. 3

Un estat de coses que explicaria les iniciatives de monarques i ministres dirigides a la modernització en tots els terrenys, d’acord amb els principis rectors de l’anomenat despotisme il·lustrat . Es tracta de proposicions que abracen polítiques de foment econòmic, de reordenació social, d’eficàcia administrativa i de renovació cultural. 4 Sobre això, Miguel Artola ens dirà que els Borbó il·lustrats es caracteritzen per ser els iniciadors d’un programa de reformes «cuya plena realización no seria realidad hasta tanto no se produjo la consolidación en el poder de la burguesía revolucionaria». 5

Així doncs, el reformisme borbònic va actuar en diferents fronts. D’una banda, va centralitzar l’acció política sobre els distints regnes de la monarquia hispànica amb els decrets de Nova Planta. 6 Modificà l’administració, 7 buscant eficàcia a través de la centralització i la racionalització. Transformacions territorials i canvis administratius comportaren una altra filosofia del poder i una nova administració borbònica que canvià l’esperit de l’austríaca. 8 D’altra banda, el reformisme borbònic revitalitzà instruments de la política exterior com ara l’exèrcit, la marina, la diplomàcia o la hisenda, amb la clara intenció de recuperar el prestigi i la influència en l’àmbit internacional. Articulà, també, una política econòmica tardomercantilista en els sectors de producció i d’intercanvi. I finalment, patrocinà unes vegades, i emparà d’altres, el moviment de profunda renovació cultural de la Il·lustració. En aquest sentit, com ens expliquen diversos autors, el segle XVIII va significar una nova època d’expansió en la història d’Espanya, que trobà els seus límits a les acaballes del segle. 9