Vicent Giménez Chornet - Compte i raó

COMPTE I RAÓ

LA HISENDA MUNICIPAL

DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

EN EL SEGLE XVIII

COMPTE I RAÓ

LA HISENDA MUNICIPAL

DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

EN EL SEGLE XVIII

Vicent Giménez Chornet

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

2002

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

©L’autor, 2002

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2002

Producció editorial: Maite Simon

Fotocomposició i maquetació: Inmaculada Mesa

Correcció: Pau Viciano

Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-370-9473-1

Dipòsit legal: V-1724-2002

Impressió: Grupo CARDUCHE

Tirant lo Blanch, 11

Polígon Industrial La Lloma

46960-Aldaia (València)

ÍNDEX

Introducció

I. L’HERÈNCIA DEL MUNICIPI FORAL

1. Formació del territori jurisdiccional

2. Origen del patrimoni i de la fiscalitat municipal

3. La hisenda foral

4. La ciutat de València foral. Característiques i problemes

4.1 Característiques de la ciutat de València

4.2 Problemes

II L‘ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL EN EL SEGLE XVIII: ENTRE LA DEPENDÈNCIA I EL FEUDALISME

1. El nou ordenament municipal

1.1 El corregidor

1.2 L’intendent

1.3 L’ alcalde

1.4 El capítol municipal

2. L’administració fiscal

2.1 Els òrgans municipals

2.2 Els càrrecs municipals

2.3 Els càrrecs privats

3. La fiscalització reial de l’administració

III. LA HISENDA DE LA CIUTAT EN EL SEGLE XVIII

1. Patrimoni immoble

2. Impostos i rendes

3. Despeses

3.1 Administració

3.2 Festes i Església

3.3 Beneficència

3.4 Amortització del deute

3.5 Obres i manteniment

3.6 Educació

3.7 Plantacions i jardins

3.8 Sanitat

3.9 Abastament

3.10 Fiscalitat reial

3.11 D’altres despeses

4. La hisenda local al País Valencià i a Espanya

4.1 La hisenda local al País Valencià

4.2 Els impostas reials sobre les rendes municipals

4.3 La hisenda local a Espanya

5. La hisenda de València en els primers any s del segle XVIII

6. Estructura i conjuntura dels ingressos. Valors absoluts

7. Conjuntura dels ingressos. Valors relatius

8. Estructura i conjuntura de les despeses

9. El deute

IV. PROBLEMES ECONÒMICS I POLÍTICA MUNICIPAL

1. Rendes impagades

2. La frontera fiscal

3. El transport i la pastura del ramat

4. La crisi dels abastadors

5. Drets municipals forals sota els Borbó

6. El pes de la fiscalitat reial

7. Reformes fiscals

8. La política censal

CONCLUSIÓ

FONTS I BIBLIOGRAFIA

INTRODUCCIÓ

L’interés per la història local no és recent. És al segle passat quan proliferen els erudits que esbrinen notícies soltes i inconnexes per tal de narrar uns fets curiosos o característics de la població. Apareixen les cròniques locals. Relaten les dates de diferents construccions significatives o els esdeveniments socials destacáis. En algunes cròniques locals hi ha interés per l’estudi del govern municipal, quins han estat els funcionaris –alcaldes i regidors– i, de vegades, es fa esment de la hisenda municipal.

Aquestes cròniques locals dinovenes encara estan molt vigents en l’actualitat: hi ha una descripció de fets o de dates, mai no una interpretació, una anàlisi ni una comprensió dels esdeveniments locals. Ès a dir, no s’hi dóna la història local sinó la crònica. Però no sols això, en qüestió d’hisenda ha ocorregut el mateix. Sovint els estudis d’hisendes locals s’han limitat a una descripció dels tipus fiscals –quins imposts hi ha, quan es van establir, quant s’hi recapta, quant se’n gasta– i a una descripció de les oficines recaptadores –nom de les dependències administratives, oficials que hi treballen, etc. Això és, es fa una crònica de la hisenda local, no pas un estudi històric científic.

Tot i que és necessari el coneixement dels fets, la descripció dels esdeveniments, la descripció de la hisenda, i això és el primer pas, cal, després, anar més enllà i fer una anàlisi de les dades.

No hi ha dubte que aquestes històries-cròniques locals han ajudat a crear unes connotacions pejoratives de tot allò que tracte sobre temes locals, tot recolzat per localistes que els ha interessat, com diuen Antoni Furió i Ferran Garcia-Oliver, una fenomenologia particular de dubtosa eficàcia científica.1

La nostra voluntat ha estat, de partida, fugir del que podria resultar una crònica de la hisenda local. Però, evidemment, en un estudi hisendístic hi ha xifres, i, potser, massa xifres. La tasca no consisteix a localitzar-les, a saber quines són i prou. L’estudi de la hisenda no es redueix a verificar quants són els ingressos i quantes són les despeses. Els nombres no estan aïllats sinó que reflecteixen una problemàtica i són conseqüència d’uns fets històrics. I en el cas local tampoc no volem separar les xifres de la hisenda de València dels problemes del municipi i de la societat.

Llavors, en el segle XVIII, quin problema té la ciutat de València? La resposta: la crisi, traduïda en la manca de recursos, en el deute heretat. No és una qüestió que afecta sols València, sinó que afecta també molts municipis de la monarquia hispànica, i tampoc no és una novetat del segle XVIII, sinó que, com demostren els carregaments dels censals, ja succeeix a l’època medieval.

Tant a la Corona de Castella com a la Corona d’Aragó les dificultats financeres locals ja apareixen a l’edat mitjana. La ciutat de Madrid, entre 1464 i 1497, de vegades havia de recórrer al préstec, sobretot per a costejar les despeses de les obres públiques i les dels plets, 2 però sembla que, en general, el recurs a la renda dels propis dels municipis castellans retarda l’endeutament municipal. 3 No així a la Corona d’Aragó, on normalment els municipis no disposen de propis, les càrregues fiscals són escásses per a cobrir les despeses, i hi apareix el deute. 4 La mancança financera de l’administració local continua a l’època moderna.

Ara bé, si l’endeutament és un problema dels municipis, i particularment de la ciutat de València, té les mateixes caractéristiques en tots els segles?, és l’únic problema económic dels governats locals? És, evidemment, una qüestió important a resoldre.

La ciutat de València al segle XVIII és una de les més grans de la monarquia espanyola. És, a les darreries del segle, després de Madrid i de Barcelona, la més populosa, amb uns 70.000 habitants dins de les murarles i amb uns 100.000 si comptem la contribució particular. 5 La població de València va créixer significativament en el segle XVIII, així com la resta del País Valencià, 6 però, a diferència d’altres localitats valencianes, degué una part del seu creixement a la immigració exterior del País, prop d’un 30 %. No és estrany, doncs, que aquest nucli urbà, tan important demogràficament, no ho siga també en altres paràmetres socioeconòmics.

Així, l’activitat comercial es reactiva clarament en aquest segle. Amb això, i per l’acció dels comerciants valencians, el 1762 es creen els tres cossos de comerç de València, entre els quals hi ha un Consolat o Tribunal de Comerç. 7 Ricardo Franch ha estudiat aquesta activitat i mostra com el valor fiscal de les importacions passa d’un índex 37,09 el període 1725-1729 a un índex 197,60 el quinquenni 1788-1792. 8 Fins i tot s’obri un comerç d’exportació cap a América, sobretot de seda i paper valencià. 9 Apareix una important burgesia valenciana dedicada a l’activitat comercial, tot i que alguns burgesos són d’origen francés nacionalitzats, i amb lligams familiars a València. 10 En aquest indret, la voluntat per adequar el port al Grau és patent durant tot el segle, encara que les obres, dirigides per Manuel Mirallas, foren represes molt tard, el 1792. 11