Vicent Torregrosa Barberà - Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu

Здесь есть возможность читать онлайн «Vicent Torregrosa Barberà - Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

A partir d'una contextualització històrica centrada en la ciutat de Xàtiva, l'obra presenta el projecte educatiu del reformisme pedagògic il·lustrat i del model educatiu liberal. Descriu la implantació del Pla d'Estudis Públics i ressegueix l'evolució del Seminario Patriótico de Educación de San Felipe, inaugurat el 1806. Finalment, aporta una anàlisi de la situació educativa de la ciutat a l'inici del Trienni Liberal (1820-1823) i parla de la reconversió de l'antic convent de Sant Agustí en Casa de Educación Científica, del projecte d'una universitat de província a Xàtiva i dels conflictes entre el seminari i l'Ajuntament liberal. Una obra, en definitiva, que desgrana l'activitat educativa de la ciutat i que resulta d'interès no sols per als historiadors de l'educació sinó per als lectors encuriosits, que trobaran, a través de la documentació citada, testimonis de primera mà.

Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

141. Tuñón de Lara, Baldeón Baruque i Domínguez Ortiz: Historia de España …, op. cit ., p. 366.

142. Sobre això, Esdaile assenyala: «Toda una generación de historiadores españoles de orientación más o menos afín al marxismo ha sostenido como una verdad incuestionable que el motor principal de la revolución de 1808 fue la burguesía. Resulta fácil demostrar que a menudo fueron representantes de esta clase los que encabezaron el levantamiento. En Sevilla […] a Tap y Núñez, pero cabe destacar también a Lorenzo Calvo de Rozas y a Sinforiano López, empresarios prósperos que participaron en los levantamientos de Zaragoza y La Coruña. En cambio, resulta mucho más complejo demostrar que estos personajes respondieran a una ideología revolucionaria coherente: Calvo de Rozas, por ejemplo, era a la sazón un acólito de la reacción aristocrática liderada por Jose Palafox». Ch. Esdaile: Historia de España. La etapa liberal: 1808-1898 …, op. cit ., pp. 59-60.

143. M. Artola: Antiguo Régimen y revolución liberal …, op. cit ., p. 161.

144. M. de Puelles: Educación e ideología en la España contemporánea (1767-1975) …, op. cit ., p. 53.

145. Si inicialment hi va haver poc més d’un centenar de diputats –quasi la meitat suplents–, amb el pas del temps en foren uns tres-cents. Un terç eren eclesiàstics, els militars i funcionaris superaren un poc aquesta proporció i la burguesia comercial va estar menys representada. En general, eren la minoria illustrada del moment a San Fernando. J. L. Martín, C. Martínez Shaw i J. Tusell: Historia de España …, op. cit ., p. 417.

146. Tuñón de Lara, Baldeón Baruque i Domínguez Ortiz: Historia de España …, op. cit ., p. 370. La Constitució, discutida entre agost de 1811 i gener de 1812, i promulgada el 19 de març d’aquest any, deia clarament en l’article tercer: «La soberanía reside esencialmente en la nación y por lo mismo pertenece a ésta exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales».

147. J. L. Martín, C. Martínez Shaw i J. Tusell: Historia de España …, op. cit ., p. 418.

148. M. Artola: Antiguo Régimen y revolución liberal …, op. cit ., p. 165.

149. La Constitución de 1812 , Madrid, Ministerio de Relaciones con las Cortes / Ministerio de Educación y Ciencia, 175 Aniversario, 1987.

150. Recordem que un dels primers decrets de les Corts, de 10 de novembre de 1810, fou la declaració «del derecho de todos los españoles a la libre expresión de sus ideas». Vegeu M. Artola: Antiguo Régimen y revolución liberal …, op. cit ., pp. 164-165.

151. Des del punt de vista de Tuñón de Lara, els liberals que crearen la Constitució de 1812 van tenir un «interés desmesurado en señalar que las bases de la misma proceden de “las antiguas leyes fundamentales de la Monarquía”, anteriores a las de Austrias y Borbones, mientras que nada dicen de la evidente influencia de la Constitución francesa de 1791». Les raons de la invocació de les tradicions incloses en el preàmbul mateix de la Constitució, «no son otras que la naturaleza de ley pactada o de compromiso que ésta tiene». Tuñón de Lara, Baldeón Baruque i Domínguez Ortiz: Historia de España …, op. cit ., pp. 370-371. En opinió de Tusell, la Constitució de 1812 és «muy larga», especialment el títol dedicat al poder legislatiu, que representa més d’un terç del total. El preàmbul s’inicia amb una «invocación a la divinidad, lógica, dada la composición de la Cámara y la significación religiosa del primer liberalismo español». J. L. Martín, C. Martínez Shaw i J. Tusell: Historia de España …, op. cit ., p. 418. M. Artola: Antiguo Régimen y revolución liberal …, op. cit ., pp. 159-184.

152. M. de Puelles: Educación e ideología en la España contemporánea (1767-1975) …, op. cit ., p. 55.

153. M. Artola: Antiguo Régimen y revolución liberal …, op. cit ., pp. 159-184.

154. J. L. Martín, C. Martínez Shaw i J. Tusell: Historia de España …, op. cit ., pp. 419-420.

155. Ibid ., p. 418. Sobre el projecte revolucionari liberal i la necessitat de negociar la posada en pràctica, Julio Aróstegui assenyala que era «un proyecto de clase que para triunfar no tuvo más remedio que acudir a la componenda con los intereses de los grupos privilegiados, lo que excluía otras posibles alianzas». J. Aróstegui: «Un nuevo sistema político», en Crisis del Antiguo Régimen …, op. cit ., pp. 36-37.

156. M. de Puelles: Educación e ideología …, op. cit ., p. 55.

157. Ibid ., p. 56. Del mateix M. de Puelles vegeu «Introducción. Liberalismo y Educación: presupuestos ideológicos», en Historia de la Educación en España , vol. II…, op. cit ., pp. 13-16 i també Política y administración educativas , Madrid, UNED, 1987, pp. 261-263.

158. Respecte de l’ànsia de l’ideari educatiu liberal, cal recordar les paraules de Condorcet en la seua «Memoria sobre la naturaleza y objeto de la instrucción pública», en Escritos pedagógicos , Madrid, EspasaCalpe, 1922, p. 17. «Cuando la ley ha hecho a todos los hombres iguales, la única distinción que los separa es la que nace de su educación […]. El hijo del rico no será de la misma clase que el hijo del pobre si no los acerca alguna instrucción […]. Existirá, pues, una distinción real que no estará al alcance del poder de las leyes el destruir, y que, estableciendo una separación verdadera entre los que tienen las luces y […] la convertirá en un instrumento de poder para los unos y no en un medio de felicidad para todos.» Sobre la importància i valor de l’educació per als liberals, Alejandro Mayordomo assenyala: «Cuando el Dictamen sobre el proyecto de Decreto de arreglo general de la Enseñanza […] incita “a la gloriosa empresa” de remediar el “triste cuadro” que aquella presenta, manifiesta con el particular estilo del momento las expectativas que ponen en la educación los impulsores del nuevo sistema». A. Mayordomo Pérez: La escuela pública valenciana en el siglo XIX , València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, 1988, pp. 17-18.

159. «Dictamen sobre el proyecto de Decreto de arreglo general de la enseñanza pública», del 7 de març de 1814, en Historia de la Educación en España , vol. II…, op. cit ., pp. 357-381; text citat a pp. 358-359. M. de Puelles: Textos sobre la Educación en España (siglo XIX) , Madrid, Cuadernos de la UNED, 1988, pp. 16-17.

160. El text del Títol IX (De la instrucció pública, cap. únic, articles 366-371) de la Constitució de 1812 pot consultar-se en Historia de la Educación en España , vol. I, op. cit ., p. 431. Per a una anàlisi sobre el pensament liberal de l’educació en el títol IX de la Constitució de 1812, vegeu M. de Puelles: Educación e ideología …, op. cit ., pp. 55-58.

161. M. de Puelles: Educación e ideología …, op. cit ., p. 58.

162. «Discurso preliminar a la presentación del proyecto de Constitución», 24-XII-1811, XCV, Diario de sesiones de las Cortes Generales y Extraordinarias , Madrid, Impremta de J. A. García, 1870. El fragment citat, en M. de Puelles: Textos sobre la Educación en España …, op. cit ., p. 11.

163. Quintana: Obras Completas , vol. XIX, Madrid, Atlas, 1946, pp. 175-191. El contingut de l’informe pot consultar-se també en Historia de la Educación en España , vol. I…, op. cit ., pp. 373-414.

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Отзывы о книге «Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu»

Обсуждение, отзывы о книге «Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x