Vicent Torregrosa Barberà - Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu

Здесь есть возможность читать онлайн «Vicent Torregrosa Barberà - Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

A partir d'una contextualització històrica centrada en la ciutat de Xàtiva, l'obra presenta el projecte educatiu del reformisme pedagògic il·lustrat i del model educatiu liberal. Descriu la implantació del Pla d'Estudis Públics i ressegueix l'evolució del Seminario Patriótico de Educación de San Felipe, inaugurat el 1806. Finalment, aporta una anàlisi de la situació educativa de la ciutat a l'inici del Trienni Liberal (1820-1823) i parla de la reconversió de l'antic convent de Sant Agustí en Casa de Educación Científica, del projecte d'una universitat de província a Xàtiva i dels conflictes entre el seminari i l'Ajuntament liberal. Una obra, en definitiva, que desgrana l'activitat educativa de la ciutat i que resulta d'interès no sols per als historiadors de l'educació sinó per als lectors encuriosits, que trobaran, a través de la documentació citada, testimonis de primera mà.

Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

117. J. Ruiz Berrio: «La Educación del Pueblo Español en el proyecto de los Ilustrados», en La educación en la Ilustración …, op. cit ., pp. 169-170.

118. M. de Puelles Benítez: Educación e ideología en la España contemporánea (1767-1975) …, op. cit ., p. 27.

119. Julia Varela: «La Educación Ilustrada o cómo fabricar sujetos dóciles y útiles», en La Educación en la Ilustración …, op. cit ., p. 273. D’aquesta manera l’escola es transformava, segons J. Ruiz Berrio, «en el principal y casi único medio de culturización o indoctrinación para el pueblo español». J. Ruiz Berrio: «La Educación del Pueblo Español en el proyecto de los Ilustrados», en La educación en la Ilustración …, op. cit ., pp. 170-171.

120. Sobre «las contradicciones y ambigüedades del pensamiento educativo ilustrado» i les «contradicciones ideológicas y financieras», vegeu A. Viñao Frago: Política y educación en los orígenes de la España Contemporánea …, op. cit ., pp. 152-192.

121. A. Mayordomo i L. M. Lázaro: «Estudio preliminar. Ideas y propuestas pedagógicas de la Ilustración española», en Escritos pedagógicos …, op. cit ., p. 39.

122. López Martín, i López Torrijo: «Política legislativa borbónica: exámenes y privilegios de los maestros de primeras letras en el siglo XVIII», en Cuestiones Histórico-Educativas. España. Siglos XVIII-XX , Universitat de València, 1991, pp. 25-33.

123. A. Mayordomo i L. M. Lázaro: «Estudio preliminar. Ideas y propuestas pedagógicas de la Ilustración española», en Escritos pedagógicos …, op. cit ., pp. 40-41. Les disposicions, citades en L. Luzuriaga: Documentos para la Historia Escolar de España , Madrid, Junta para la Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, 1916, 2 vols.

124. Ibid ., pp. 39-40. Sobre el moviment de San Ildefonso i la renovació pedagògica, vegeu J. Ruiz Berrio: «La Educación del Pueblo Español en el proyecto de los Ilustrados», en La educación en la Ilustración …, op. cit ., pp. 182-185.

125. A. Viñao Frago: «Alfabetización e Ilustración: Difusión y usos de la cultura escrita», en La Educación en la Ilustración …, op. cit ., p. 298.

126. G. Anes: El Antiguo Régimen: Los Borbones …, op. cit ., pp. 418-434.

127. Ibid ., pp. 157-293 i 423-426. A la vista de les xifres progressivament decreixents dels drets de duanes a partir de les acaballes del segle XVIII, Gonzalo Anes conclou que el sistema tributari espanyol de l’antic règim travessava «por una crisis profunda a comienzos del siglo XIX», la qual tenia «hondas raíces en el pasado», i que, per falta d’una reforma radical de l’estructura tributària, en els últims anys del XVIII es va veure obligat a «contraer deuda pública, en cifras muy superiores a las que era previsible atender». Així, el 1808, amb la guerra contra Napoleó, els problemes es van agreujar encara més, Fent-se evidents «los planteamientos de reforma general del sistema tributario» formulats per les Corts de Cadis el 1813. La pèrdua de l’Amèrica continental empitjorà la situació, quedant limitat el desenvolupament econòmic quasi exclusivament a les possibilitats internes, la qual cosa obligà que «el sector agrario fuese liberado de las trabas que impedían su crecimiento y que obstaculizaban, además, la articulación del mercado interior». Ibid ., p. 293. Segons Martínez Shaw, una primera fórmula d’acció fou l’anomenada desamortització de Godoy (1798), especialment propietats d’institucions benèfiques de l’Església, «lo que dejaba maltrechas las rentas de la red asistencial eclesiástica». J. L. Martín, C. Martínez Shaw i J. Tusell: Historia de España …, op. cit ., pp. 399-400. M. Artola: Antiguo Régimen y revolución liberal …, op. cit ., pp. 144-151.

128. J. L. Martín, C. Martínez Shaw i J. Tusell: Historia de España …, op. cit ., p. 397. J. A. Ferrer Benimeli: «El fin del reformismo», en Crisis del Antiguo Régimen , Historia de España , núm. 9, Historia 16, extra XXI, 1982, p. 20.

129. Tuñón de Lara, Valdeón Baruque i Domínguez Ortiz: Historia de España …, op. cit ., p. 334.

130. G. Anes: El Antiguo Régimen: Los Borbones …, op. cit ., pp. 418-419.

131. J. L. Martín, C. Martínez Shaw i J. Tusell: Historia de España …, op. cit ., pp. 397-398. Segons A. Domínguez Ortiz, amb l’esclat revolucionari alguns ministres reformadors –Floridablanca o Campomanes– «transformaron en audacia su timidez, e incluso tomaron posturas antirevolucionarias» i alguns il·lustrats –l’abat Marchena o José María Blanco, per exemple– «se radicalizaron y aceptaron el programa de la revolución». Altres personatges –com Quintana i Alberto Lisa–, els situa més a prop del pensament liberal que de l’il·lustrat i, manté, que «más escasos fueron los que, entre la reacción y la revolución, mantuvieron sus convicciones, basadas en una apertura moderada a las ideas liberales sin rechazar lo que había de utilizable en la herencia intelectual del Antiguo Régimen»; com a prototip d’aquest últim cas assenyala Gaspar Melchor de Jovellanos. Tuñón de Lara, Valdeón Baruque i Domínguez Ortiz: Historia de España …, op. cit ., pp. 334-335.

132. J. L. Martín, C. Martínez Shaw i J. Tusell: Historia de España …, op. cit ., p. 411. M. Artola: Antiguo Régimen y revolución liberal …, op. cit ., pp. 159-164.

133. J. Aróstegui: «Un nuevo sistema político», en Crisis del Antiguo Régimen , Historia de España , núm. 9, Historia 16, extra XXI, 1982, p. 25. M. Artola: Antiguo Régimen y revolución liberal …, op. cit ., pp. 162-164.

134. «La crisis de mayo-junio presenta el punto de partida del proceso revolucionario por cuanto la eliminación o, al menos, el oscurecimiento de las instituciones del Antiguo Régimen, permitió la conquista del poder por sectores sociales que, más allá del objetivo inmediato de combatir a los franceses, se proponían cambiar la organización social y política». M. Artola: Antiguo Régimen y revolución liberal …, op. cit ., p. 162.

135. Per a Artola «el proceso revolucionario tiene como punto de partida el fracaso de las autoridades constitucionales del Antiguo Régimen al tener que hacer frente a las demandas de Napoleón, por una parte, y del pueblo amotinado, por otra». M. Artola: Antiguo Régimen y revolución liberal …, op. cit ., p. 160. Segons el professor Esdaile, «el levantamiento fue producto de una gran variedad de descontentos y estalló por el elemento catalizador negativo del odio hacia Godoy y la intervención napoleónica» i sosté que «caracterizar estos episodios de revolución «burguesa» es a todas luces insuficiente». Ch. Esdaile: Historia de España. La etapa liberal: 1808-1898 , vol. 17, Madrid, El País, 2007, pp. 59-63.

136. J. L. Martín, C. Martínez Shaw i J. Tusell: Historia de España …, op. cit ., p. 413.

137. J. Aróstegui: «Un nuevo sistema político», en Crisis del Antiguo Régimen …, op. cit ., pp. 32-33.

138. Tuñón de Lara, Baldeón Baruque i Domínguez Ortiz: Historia de España …, op. cit ., p. 366.

139. J. L. Martín, C. Martínez Shaw i J. Tusell: Historia de España …, op. cit ., p. 412.

140. Queipo de Llano y Ruiz de Saravia (conde de Toreno): Historia del levantamiento, guerra y revolución de España , Madrid, 1835-1837, vol. I, p. 239.

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Отзывы о книге «Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu»

Обсуждение, отзывы о книге «Reformisme il·lustrat, liberalisme i model educatiu» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x