Oreto Trescolí Bordes - Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa

Seguidament, hi intervenen els sants tutelars de la població d’Albalat de la Ribera, molts dels quals s’incorporaren el 1974, com a exemple de la consolidació i dignificació de la processó. En l’actualitat hi podem trobar els màrtirs Abdó i Senent, sant Roc i sant Sebastià, sant Antoni Abat, sant Vicent màrtir i sant Vicent Ferrer, sant Jordi, sant Miquel i l’Àngel Custodi d’Albalat.

Els darrers personatges són la guàrdia i portadors de la imatge del Crist de les Campanes, composta per quatre colles de dotze homes, els quals són els portadors dels estendards amb els escuts heràldics del poble, els portadors de les torxes, els portadors de les closes per a l’anda i els volants que condueixen l’anda del Crist. Tots ells estan caracteritzats per anar abillats amb calces i bruses de color roig, que els ha convertit en una de les figures més peculiars i idiosincràtiques de la població, tot substituint les antigues vestimentes a la romana llogades a la Casa Insa, amb cuirassa i faldellí. La seua presència es remunta a les darreries dels setanta i principi dels huitanta.

Quant a les danses, com hem dit a l’inici, precedint la processó i des de l’any 2002, el Grup de Danses El Segreny interpreta la dansa de Nanos, els quals no eixien des de la dècada dels seixanta. La versió que realitzen és la conservada al Corpus de València i van vestits amb indumentària tradicional valenciana. També hi participen des de la instauració de la democràcia i de manera intermitent els Gegants. D’altra banda, el mateix grup de danses realitza el dia 15, festivitat de la Mare de Déu d’Agost, una dansà que recorre els carrers de Volta i algun any han tret també una versió del ball de Vetes, així com la dansa de Cavallets per a la processó del dia 16 dedicada a sant Roc.

Gegants i Cabuts preparats per a començar la processó. Foto: Pere Hernandis. 2009.

Sant Pere. Foto: Enric Olivares. 2009.

Melquisedec. Foto: Enric Olivares. 2009.

Noé. Foto: Enric Olivares. 2009.

Moisés. Foto: Enric Olivares. 2010.

Josué. Foto: Enric Olivares. 2010.

Gedeó. Foto: Salvador Ferrís. 2011.

David. Foto: Enric Olivares. 2009.

Un personatge bíblic. Foto: Marisa Perales. 2016.

Els portadors de l’anda del Crist de les Campanes. Foto: Salvador Ferrís. 2011.

La dansa dels Cabuts. Foto: Salvador Ferrís. 2011.

1AMALB, II 1.130. 1793. Per a un major coneixement de la festa del Crist de les Campanes i de la història de la seua imatge, vegeu el documentat treball publicat per GIMÉNEZ I ÚBEDA, Joan Ramon i COSTA I GONZALVO, Joan, La processó del Crist de les Campanes. Cultura i tradició d’un poble , Patronat de la Processó del Santíssim Crist de les Campanes d’Albalat de la Ribera, Albalat de la Ribera, 2015, pàg. 28-29.

2AMALB, Llibre d’Actes del 1805, a 16 de desembre. Publicat a HERNANDIS, Pere, «Breu notícia sobre les festes de gràcia de 1805», en Festes d’Agost. Albalat de la Ribera 2002. Programa Oficial , Albalat de la Ribera, 2002.

3 Ibidem , 22 de desembre de 1805.

4BMVE, Arxiu de Casa Insa, Llibre de Processons 1857-1866 . Any 1857.

5A més de les festes de gràcia, la dansa de Pals va participar en algunes festes de carrer, com ara la celebrada en novembre de 1880, organitzada per un tal Nelet el Florero, segons mencionava la nota de lloguer conservada a Insa. BMVE, Arxiu de Casa Insa, Llibre de Processons 1872-1883 .Any 1880.

6BMVE, Arxiu de Casa Insa, Llibre de Processons 1857-1866 . Any 1861. S’hi inclou també el lloguer de díhuit vestits d’Indis no sabem, però, amb quina finalitat.

7AMALB, Llibre d’Actes 1865-1866 , I.1.16, 29 d’octubre de 1865.

8GIMÉNEZ, J. R. i COSTA, J., op. cit ., 2015, pàg. 46-47. La menció al ball Locos és d’allò més interessant, ja que fa referència a una dansa o moixiganga elaborada amb diverses figures que culminava en una torre humana que solia coronar-se amb la realització d’una figuereta dalt de tot. La seua imatge estrafolària, amb pedaços a la camisa, cascavells a les vetes de les espardenyes, calces de distint color i un bastó de fusta a les mans cobert amb pell de conill plena de borra o llana, resultava ben cridanera.

9BMVE, Arxiu de Casa Insa, Llibre de Processons 1866-1883 . Any 1866.

10Les festes en acció de gràcies celebrades el 1866 foren en recompensa per les bones collites d’arròs obtingudes aquell any. AMALB, Llibre d’Actes 1865-1866 , I.1.16, 23 de setembre de 1866.

11En el programa de festes de l’any 1966, amb motiu de l’estrena de la processó moderna que venia a substituir el model antic, Eduard Sarrió esmentava algunes danses i personatges que hi arribaren a participar: « Antiguamente la precedían ‘els Balls i Misteris’ hoy desaparecidos. De estos bailes que llegaron hasta finales del siglo pasado, sólo conocemos, por tradición oral de los que todavía los conocieron, sus denominaciones: ‘el de les forques o dels llauradors’, ‘la moixeranga o ball dels obrers de vila’ y ‘el dels arquets’. Nada sabemos de su música, pasos, indumentaria, etc. Otro tanto ha sucedido con ‘els Misteris’, pequeñas representaciones sacro-teatrales populares, de las que sabemos salían últimamente ‘el Martiri de santa Bàrbera’ i ‘el de Abraham i Isaac’. Lo único que más o menos adulterado ha llegado hasta nosotros son las representaciones de personajes bíblicos que figuran dentro de la procesión ». GIMÉNEZ, J. R. i COSTA, J., op. cit ., 2015, pàg. 57.

12AMALB, Llibre d’Actes 1867-1868 , I.1.17, 18 d’octubre de 1868.