Oreto Trescolí Bordes - Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa

Aquestes celebracions litúrgiques es dedicaven als patrons tutelars de la vila: el Crist de les Campanes, sant Roc i els Sants de la Pedra, en agraïment per haver-los lliurat de les desgràcies meteorològiques –riuades, tempestes o pedregades–, epidèmiques o bé per haver-los proporcionat bones collites, i estaven acompanyades d’actes tan tradicionals i habituals com misses, processons, cavalcades i castells de focs d’artifici, programació molt comuna, d’altra banda, a la major part de les festes majors de l’època.

Durant la primera meitat del segle XIX, allò habitual era que les festes es perllongaren durant tres o quatre dies oscil·lant entre els mesos d’octubre i novembre, d’acord amb la conveniència dels treballs del camp. Un document municipal de principi de segle XIX, transcrit per Pere Hernandis, ens informa de la seua celebració fins i tot en dates tan tardanes com els darrers dies de desembre i els primers de gener:

Juntos y congregados los señores componentes del ayuntamiento de esta dicha villa, unánimemente y conformes resolvieron que se celebren las funciones de gracia de este modo: el día treinta de los corrientes [mes de desembre] la festividad de los santos de la Piedra, el treintayuno la del señor san Roque, el día primero de enero del viniente año la del santíssimo Christo de las Campanas, y el día dos de los propios la de las benditas Almas del purgatorio, tributando gracias al Omnipotente por los beneficios que tiene dispensados a esta villa y sus moradores, para que se digne continuarlo por su gran bondad y misericordia . 2

Aquell any resultà abundant en notícies relatives a la qüestió. A més d’algunes cartes enviades pel rector, Jacinto Aranda, i l’arquebisbat de València, donant el vistiplau a tan solemne acte, hi trobem un acord de l’Ajuntament en el qual a més d’uns ordenaments relatius a la decència que havien d’observar els seus veïns, tant en la neteja de les cases per on passava la processó com en la discreció dels mateixos assistents, es feia manament de l’ordre de l’esmentat seguici processional:

Hirá delante la cruz de la parroquia y acólitos, según estilo, luego seguirá el estandarte de la cofradía del señor san Josef, tras éste hirá el de nuestra señora del Rosario, luego seguirá el del santíssimo Sacramento, después hirá la imagen de nuestro abogado san Roque con dos achas encendidas, después la de san Sebastián, después la de los santos de la Piedra, después la de nuestra Señora del Rosario, después seguirán sesenta achas encendidas, que de prevención se han conducido de la ciudad de Valencia, luego seguirán quatro blandones puestos por los mozos del Rosario, dos por […], luego hirá la santa imagen conducida por dos sacerdotes con dalmáticas, otro de capa, acompañada con las quatro linternas buenas de los mozos del Rosario, conducidas las dos por los mismos obreros del señor san Pedro y las otras dos por dos individuos que deveran buscar, se llebará de prevención un taburito, o tarima, para que quando quieran descansar la santa imagen los que la lleven, no toque en tierra la cruz, descansándose en dicho mueble que será llevado por quatro niños vestidos de ángel, luego seguirá la presidencia de nuestro señor cura párroco, y luego seguirá el palio de retén, conducido por los señores del ayuntamiento … 3

Estendards, imatges en andes, ciris i més ciris eren alguns dels elements que més es tenien en compte. Però, a banda de l’estricte protocol de la desfilada, res no se’ns diu encara al voltant de danses o personatges bíblics, tan sols els quatre vestits d’àngels utilitzats pels xiquets que conduïen la tarima. L’interés per les funcions religioses, com eren les misses solemnes, els predicadors contractats per al sermó i, per descomptat, les processons com a colofó a les festes, ens parlen de les inclinacions i sensibilitats dels riberencs d’aleshores. No obstant aquesta escarida menció, i per a interés del present estudi, descobrim que poques dècades després, en la mateixa processó del Crist, ja hi participaven algunes danses processionals i figures bíbliques en forma prou semblant a la que presentarien en molts altres pobles riberencs, tot dotant de major lluïment aquestes celebracions.

Ens referim, en concret, a les danses de Pals, de l’Espasa, Pelegrines, Pastorets i Pastoretes, Moixiganga, Tornejants, Arquets i Cavallets, totes amb caràcter efímer, això sí, i de les quals sols hem trobat referències als arxius municipal i de la Casa Insa a les darreres dècades del segle XIX. De totes, les més importants semblen haver estat les de Pals, Pastorets i Pastoretes i la Moixiganga, doncs apareixeran de manera més generalitzada als documents.

La processó al Crist de les Campanes. Els portadors amb la Verònica. Foto: Antonio Mont Perales.

Noé. Arxiu Emilia Domingo Pérez.

Moisés. Foto: Antonio Mont Perales.

Els exploradors de la Terra Promesa, coneguts com La Parreta. Foto: Antonio Mont Perales.

2.2. Primeres relacions de lloguer a Albalat de la Ribera

En rastrejar les notes de l’arxiu de la Casa Insa, la primera dada que ens arriba d’Albalat són unes relacions dels vestits llogats a la roberia de Salvadora Cucarella i Puig, una de les antecessores d’Insa. La primera data és del 1857, sense especificar ni el dia ni el mes ni si el lloguer es refereix a la processó o a la cavalcada de la vespra. En aquesta es mencionen les peces següents:

Apóstoles con hachas. 4 Patriarcas. 4 Volantes. El Carro triunfal y los 4 vestidos para arrastrar el Carro de carnes y toneletes de los Alcides, esto lo pagó el Ayuntamiento, 360 .

Alquilado que cada uno de por si se lo pagaba .

8 trajes de Torneo de Indio regulares, 100. 8 para la Danza de los Palos, compuestos de pantalón y corpeto de carne, toneletes encarnados, de los más inferiores, ajustado á 8 reales de una función, 64. Danza de Caballetes á 9 reales un día, 82 .

Lo menos 30 vestidos de santa que se alquilaron desde 30 reales hasta 12 reales. Se sacó bastante producto de esta función. Siempre se sacaría en la función, lo menos 1200. Yo pago la conducción de los trajes, por el ferrocarril hasta Algemesí . 4

De la relació s’extrau que la processó solia comptar tant amb elements representatius i al·legòrics –personatges bíblics– com coreogràfics –danses– que donaven major lluïment al seguici estrictament religiós.

Com podem comprovar, en aquesta apareix citada la dansa de Tornejants, composta de huit dansadors abillats amb la indumentària d’Indis, és a dir, cuirassa i faldellí a la romana i casc emplomat. Aquesta dansa, de caràcter molt efímer, sols apareixerà inclosa una vegada més al llibre de processons de Cucarella, l’any 1861, i en aquesta s’especifica una mica més la configuració de l’abillament, ara per a sis tornejants i un rei: « 7 corazas de alama, 7 toneletes y 7 mantitos, pantalones y simeros ».