FESTES, DANSES I PROCESSONS ALS ARXIUS DE LA CASA INSA
La Ribera del Xúquer
Oreto Trescolí Bordes
Enric Olivares Torres
EDITA:
FINANÇA:
COL·LABOREN:
Mancomunitat de la Ribera Alta del Xúquer
Excm. Ajuntament d’Algemesí
Excm. Ajuntament de l’Alcúdia
Excm. Ajuntament de Sueca
Excm. Ajuntament de Carcaixent
Excm. Ajuntament d’Alginet
Excm. Ajuntament d’Alzira
Excm. Ajuntament de Guadassuar
Excm. Ajuntament d’Albalat de la Ribera
Excm. Ajuntament de Catadau
AUTORIA:
Oreto Trescolí Bordes
Historiadora de l’Art
Enric Olivares Torres
Departament d’Història de l’Art .
Universitat de València
DISSENY I MAQUETACIÓ:
Cristina Soriano Cabellos
Unitat de Suport al Vicerectorat de
Projecció Territorial i Societat
ISBN: 978-84-9133-231-2
© d’aquesta edició: Universitat de València, 2019
© dels textos: els autors
© de les imatges: els autors i propietaris
A Carmen Ferrés García,
doña Carmen Insa,
In memoriam .
ÍNDEX
La Universitat en el territori La Universitat en el territori La Universitat de València ha desenvolupat en els últims anys una estratègia territorial que persegueix afermar les relacions amb el seu entorn. Eixa estratègia pretén l’aproximació de la nostra institució acadèmica universitària a la societat civil valenciana, mitjançant accions de diversa naturalesa. D’aquesta manera s’han impulsat exposicions que han tractat espais referents de la Comunitat Valenciana, o s’han organitzat accions formatives, mitjançant conferències i seminaris. De la mateixa manera s’han realitzat col·laboracions dirigides a l’edició de treballs de recerca que tracten temes estretament relacionats amb el territori valencià. Es tracta d’obres amb una marcada implantació territorial. És el cas de l’obra d’Enric Olivares i Oreto Trescolí, titulada “Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa. La Ribera del Xúquer”. L’obra se centra en el paper de les roberies, i en concret de la Casa Insa de València, que durant els dos darrers segles ha sigut sinònim d’indumentària valenciana i les celebracions institucionals i ha vestit a les protagonistes de les exaltacions de les Falleres Majors i infantils, ha sigut responsable de l’ornamentació en la Fira de Juliol i d’engalanar la Llotja, l’Ajuntament o el Palau de la Generalitat... Casa Insa també va realitzar indumentàries per a teatre, sarsueles i en la postguerra va ser requerida en els estudis CEA de Madrid per a diverses pel·lícules. L’estudi revisa poble a poble les festivitats i processons de la Ribera del Xúquer, la comarca que va capitalitzar durant els segles XIX i XX el fenomen festiu valencià. Des d’Alzira a Sueca, passant per Algemesí, l’Alcúdia, Carcaixent, Cullera o Polinyà, entre d’altres, els autors han repassat tots els arxius de Casa Insa per a concloure aquest acurat treball. Però aquesta obra naix amb vocació de futur ja que pretén repetir aquesta anàlisi a altres comarques valencianes com l’Horta, València ciutat, Camp de Túria i Camp de Morvedre, la Costera i la Canal de Navarrés, la Safor i la Vall d’Albaida i els comarques d’interior. La Universitat de València, mitjançant l’acció del Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat, es congratula per la present edició. Una obra que arreplega aspectes de la cultura i identitat valenciana i fomenta la presa de consciència per part de la societat sobre la labor realitzada per la Universitat en l’àmbit local. Maria Vicenta Mestre Escrivá Rectora de la Universitat de València Jorge Hermosilla Pla Vicerector de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València
Maria Vicenta Mestre Escrivá i Jorge Hermosilla Pla Maria Vicenta Mestre Escrivá Rectora de la Universitat de València Jorge Hermosilla Pla Vicerector de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València
Pròlegs
Desvetllant el patrimoni cultural: la memòria perdurable Esther Alba Pagán
De cultura festiva Gil-Manuel Hernández Martí
Presentació
Oreto Trescolí Bordes i Enric Olivares Torres
1. Introducció
1.1. La importància de l’estudi de la indumentària festiva
1.2. Els orígens d’un negoci familiar
1.3. L’ofici de rober
1.4. El fons d’indumentària per als seguicis processionals
1.5. Els pobles i les festes
1.6. El món de la festa a la Ribera
1.7. La tradició en les danses processionals
1.8. Danses rituals de la Ribera localitzades als arxius d’Insa
2. Albalat de la Ribera
2.1. Les festes de gràcia en honor al Santíssim Crist de les Campanes
2.2. Primeres relacions de lloguer a Albalat de la Ribera
2.3. El trasllat de les festes a l’agost
2.4. La festa moderna
3. Algemesí
3.1. Les festes de la Mare de Déu de la Salut
3.2. Configuració actual de la festa a la Mare de Déu
3.3. Les festes d’abans
3.4. El camí cap a la configuració definitiva del seguici processional
3.5. Les festes del Crist de l’Agonia, Sant Onofre i el Corpus
4. Alginet
4.1. Festes al patriarca sant Josep
4.2. La recuperació de les danses
5. Almussafes
5.1. Festes a sant Bertomeu i la Santa Creu
5.2. Elements festius a Almussafes
6. Alzira
6.1. Precedents als segles XVII i XVIII
6.2. Festa a Maria Immaculada celebrada a Alzira el 1662
6.3. Proclamacions reials al segle XVIII a Alzira
6.4. Les festes a la Mare de Déu del Lluch i els Sants Patrons
6.5. La recuperació de les danses rituals en les últimes dècades
6.6. El Corpus alzireny
7. Benifaió
7.1. Les festes a santa Bàrbara
8. Carcaixent
8.1. Danses processionals carcaixentines
8.2. Festes a la Mare de Déu d’Aigües Vives
8.3. L’arribada del segle XX
8.4. Festes al Crist de la Bona Mort
8.5. La processó del Corpus
8.6. Sant Francesc de Paula
8.7. Les festes centenàries en honor a sant Francesc d’Assís
9. Carlet
9.1. Les festes en honor a sant Bernat i les Germanes
9.2. Carlet a la roberia Insa
9.3. La festa al segle XX
10. Catadau
10.1. La festa a santa Bàrbara
11. Cullera
11.1. Les danses processionals de Cullera en l’actualitat
11.2. Història de les festes patronals de Cullera
11.3. El reviscolament de les danses
12. Guadassuar
12.1. Les festes d’hivern: Sant Vicent de la Roda
12.2. Les festes d’estiu: la setmana de danses
13. L’Alcúdia
13.1. Les danses rituals a l’Alcúdia
13.2. El segle XVIII, els orígens
13.4. El segle XIX, l’esplendor de la tradició
13.5. El segle XX, bastint el patrimoni
Читать дальше