Oreto Trescolí Bordes - Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa

L’estudi acurat de tots i cadascun dels llibres de registre de lloguer de la Casa Insa, així com el testimoni directe de la seua darrera propietària, Carmen Ferrés García, que va regentar el negoci familiar fins a la seua adquisició per part de la Diputació de València en l’any 2009 i que definitivament tancava les seues portes al carrer de Baix de la ciutat el 2013, així com les corresponents referències en la premsa de l’època i el seguiment dels diferents monogràfics locals sobre festes, esdevenen una font de primer ordre per a analitzar i posar en comú els coneixements dispersos que es tenen sobre els elements i danses rituals conservades i aquelles de les quals es té ja només constància documental i que necessàriament han d’entendre’s com una part primordial en el coneixement i posada en valor del patrimoni immaterial valencià.

En aquest treball s’analitzen totes i cadascuna de les festes històriques de la Ribera del Xúquer, amb suficient volum i entitat com per a meréixer una publicació monogràfica, ja que juntament amb les del cap i casal, arribaren a condensar bona part de les iniciatives rituals en seguicis processionals religiosos i també de tipus civil o àulic almenys des de l’època del barroc. Ciutats i viles com Alzira, Sueca, Algemesí, l’Alcúdia, Carcaixent, Cullera, Albalat o Polinyà, entre d’altres, figuren en els arxius de la Casa Insa com a focus d’irradiació de les inquietuds folklòriques que han acabat cristalitzant com a model de la vehiculació popular i festiva a partir de les concepcions culturals populars i cultes que arribaven des de la ciutat de València.

L’estudi, que en aquest volum se centra en la comarca que va capitalitzar durant els segles XIX i XX el fenomen festiu valencià, vol estendre’s en posteriors publicacions i en un format semblant, a l’anàlisi individual o agrupat dels seguicis processionals d’altres comarques valencianes com ara l’Horta, València ciutat, Camp de Túria i Camp de Morvedre, la Costera i la Canal de Navarrés, la Safor i la Vall d’Albaida i les comarques d’interior.

Quin o quins són els orígens dels diferents elements rituals i folklórics que hui en dia formen part dels principals seguicis processionals i festius de la Ribera? Existeix algun paral·lelisme o filiació directa entre cadascuna de les danses que els componen? Quines han estat les principals desaparicions i pervivències que s’hi han donat al llarg de la història?

L’anàlisi pormenoritzada de les festes de les diverses poblacions riberenques registrades als arxius de la Casa Insa ens farà reflexionar sobre la importància i sobre la repercussió d’aquesta riquesa patrimonial i folklòrica que a dia de hui necessita un coneixement precís i exhaustiu com a pas previ per a la seua revalorització i difusió, ja que no es conserva allò que no s’estima, i no s’estima allò que no es coneix.

Aquest treball, però, no haguera estat possible sense l’ajuda de moltes persones, tant per la informació facilitada com per les seues inestimables aportacions. És per això que volem expressar el nostre més sincer agraïment a Joan Ramon Giménez i Úbeda, Pere Hernandis, Marisa Trescolí, per les fotografies antigues i contemporànies de la festa d’Albalat; a Josep A. Domingo, Vicent Niclòs, Andrés Felici, David Pous, per les interessants notícies i revisions al voltant de la festa d’Algemesí, a Lutxo Palop, per les notes sobre la restauració de les danses a Alginet; al grup Dansaires del Tramusser d’Almussafes; a Alfred Morell i Lupe Canet, per les fotografies i dades aportades sobre la processó a la Mare de Déu del Lluch; a Aurelià Lairón i Salva Vercher, per les notícies facilitades des de l’Arxiu Municipal d’Alzira; a Francesc Beltrán, per la seua col·laboració en l’estudi sobre les festes de Benifaió; a Xavier Rausell, qui ens ha aportat bones dades sobre les danses rituals carcaixentines; a l’associació cultural La Lluna de Catadau; a Fernando Chofre i l’associació cultural La Penyeta de Cullera, per les meravelloses fotografies antigues d’aquesta població; a Enric Mut, qui ens ha facilitat algunes imatges històriques de les festes guadassuarenques; a Daniel Vera, per la valuosa informació que ens ha fet arribar per a conéixer millor les festes de Sueca; a Salvador Ferrís, per les seues fotografies d’Albalat i Sueca; a Ximo Martínez per l’exquisida i acurada revisió ortogràfica; a Esther Alba i Gil-Manuel Hernández, al qui agraïm la seua desinteressada col·laboració; a Francesc Tamarit i Jorge Hermosilla, pel seu recolzament a aquest projecte i, molt especialment, a doña Carmen Insa, autèntica ànima d’aquest treball.

Oreto Trescolí Bordes Enric Olivares Torres

Envoltada per edificis de nova construcció i amb un trànsit excessiu de cotxes davant la seua portalada principal, allà al fons, on el carrer sembla fer un delicat gir cap a la plaça de l’Arbre –antiga plaça de l’Alber–, en una cantonada, i imponent per la seua arquitectura més que cinc-centenària d’obra i pedra, just en una antiga casona on la tradició ubica l’habitatge del pintor Joan de Joanes, llegim encara el rètol que enquadra el xamfrà i que resa: Insa.

Fins no fa molts anys i mig oculta entre graffittis a sprai, la seua porta de fusta massissa convidava a tocar l’anella per endinsar-se en un univers que es perfilava alié al pas del temps. A l’interior, la frescor del pati i els gruixuts graons del vestíbul ens introduïen en un taller amb sòl de fang roig que semblava tret d’una estampa del mil nou-cents, indiferent a tots els canvis que han acabat impersonalitzant i desmembrant finalment el barri del Carme. Aquesta roberia, ubicada al núm. 48 del carrer de Baix, ha abastit de vestits i complements a nombroses representacions teatrals, de sarsuela, òpera, cinema, carnestoltes, festes patronals, falles i processons fins a l’última dècada del segle XX, 1i fins al 2013 encara proveïa els vora quatre-cents vestits que integren la processó del Corpus de la ciutat de València, així com ornaments per a actes oficials i protocol·laris. La seua custodiadora, Carmen Ferrés Garcia – doña Carmen Insa, com la coneixien a la ciutat– ens rebia diàriament darrere de l’imponent taulell de fusta, educada, servicial i atenta, o agulla en mà a la sala de costura que donava al carrer, davant els amplíssims i alts finestrals que grataven el sostre de revoltons, incansable i il·lusionada entre teixits, patrons de paper i amb el riquíssim testimoni que suposaven els seus nítids records, articulats amb senzilla i ferma intel·ligència, en un passeig fluït pels seus llavors vora huitanta-nou anys al servei d’aquest establiment familiar. En cada anècdota, la seua veu, acompanyada d’una memòria prodigiosa, ens ajudava a anar filant el grapat d’informació que els llibres de registre del negoci encara conserven amb un minuciós detallisme i que quasi gràficament arrepleguen bona part de la història de les nostres festes. 2

1.1. La importància de l’estudi de la indumentària festiva

La dilatada trajectòria d’Insa com a establiment subministrador de la roba que ha conformat, almenys en l’ideari col·lectiu, la imatge que tenim de les festes valencianes, com ara la del Corpus Christi de València i un bon grapat de festes patronals, fa que el seu estudi assolisca una importància cabdal a l’hora d’historiar-les, més encara si tenim en compte que moltes d’aquestes han acabat perdudes en la nit dels temps, mentre altres han estat revitalitzades en els últims trenta anys a la llum d’una visió general favorable a la consideració patrimonial dels béns etnogràfics.