Oreto Trescolí Bordes - Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa

Carmen Insa junt amb els Gegants. Revista Sociedad . Foto: Isabel de Quintanilla.

Carmen Insa mostrant alguns dels vestits antics de la roberia. Revista Sociedad . Foto: Isabel de Quintanilla.

Carmen Insa amb les aureoles dels Apòstols. Revista Sociedad . Foto: Isabel de Quintanilla.

1En un directori comercial de 1945, publicat per Anuarios Bailly-Bailliere y Riera, s’anuncia la roberia de Miguel Insa amb la següent referència: « Ropería de Miguel Insa. Completo surtido en trajes para festividades religiosas, procesiones y cabalgatas. Incomparable surtido de ropería para teatros y películas. Proveedores de las casas Cifesa y Ulargui Films. Establecimiento de primer orden, antiguo y acreditado. Calle Baja 56 ».

2Una aproximació a la roberia Casa Insa de València, recollida en aquesta introducció es pot trobar a TRESCOLÍ BORDES, Oreto i OLIVARES TORRES, Enric, «Les festes vestides. El paper de la Casa Insa en les tradicions valencianes», en Revista Valenciana d’Etnologia , núm. 5, 2010, pàg. 167-187.

3MAIRAL, Gaspar, «Antropología de las ciudades históricas», en Revista de Antropología Social , núm. 10, 2001, pàg. 9-15.

4SANCHIS GUARNER, Manuel, La processó valenciana del Corpus / làmines de Fra Bernat Tarín i Juaneda (1913) , Vicent Garcia, València, 1978.

5ARIÑO VILLARROYA, Antonio i SALAVERT FABIANI, Vicent Lluís (dirs.), Calendari de Festes de la Comunitat Valenciana , Fundació Bancaixa, València, 1999-2002.

6PARDO PARDO, Fermín i JESÚS-MARÍA, José Ángel, La música popular en la tradició valenciana, Institut Valencià de la Música , València, 2001.

7PERIS ALBENTOSA, Tomàs, Història de la Ribera. De vespres de les Germanies fins a la Crisi de l’Antic Règim [segles XVI-XVIII]. La cultura popular , vol. IV, Bromera, Alzira, 2005.

8PEDRAZA, Pilar, Barroco efímero en Valencia , Aj. València, València, 1982.

9MÍNGUEZ, Víctor, GONZÁLEZ, Pablo, RODRÍGUEZ, Inmaculada, La fiesta barroca. El reino de Valencia (1599-1802) , Universitat Jaume I, Castelló, 2010.

10MÉRIMÉE, Henri, El arte dramático en Valencia , 2 vols., Institució Alfons el Magnànim, València, 1985.

11MARTÍ I PÉREZ, Josep, El folklorismo. Uso y abuso de la tradición , Ronsel ed., Barcelona, 1996.

12TRESCOLÍ BORDES, Oreto i OLIVARES TORRES, Enric, «Les festes patronals de Cullera a través dels arxius de la Casa Insa», en VIII Jornades d’Estudis de Cullera , Aj. Cullera, Cullera, 2009, pàg. 211-249.

13Sobre la trajectòria i relació amb la Casa Insa de l’actor i empresari teatral Enrique Rambal, vegeu FERRER GIMENO, Francisca, Enrique Rambal y el melodrama de la primera mitad del siglo XX , tesi doctoral dirigida per J. L. Sirera Turó, Univ. València, València, 2008.

14En dues ocasions es traslladà Carmen Insa al palau de Llíria a Madrid el 1964 per tal de confeccionar el vestit de valenciana de la duquessa d’Alba, quan fou fallera major de la falla Plaça del Mercat i durant la setmana de falles, tal com ella recorda, cada dia anava a vestir-la a l’hotel Astoria. També de la seua mà eixí el vestit de Carmen Martínez-Bordíu, que fou fallera major infantil el 1960, per a la qual cosa s’hagué de traslladar al palau d’El Pardo dues vegades per tal de prendre-li mida, acompanyada per Salvador Cerveró, que era el president de la Junta Central Fallera, i l’alcalde Rincón de Arellano, així com per Vicente Ros Belda, creador de les falles infantils. Ha vestit de valenciana també Sonsoles Suárez, filla de l’aleshores president del govern, així com la senyora de Fernández Luna, la Sra. de Calvo Sotelo, Consuelito Cánovas i moltes més dones de l’aristocràcia valenciana, de les famílies Casanova, Noguera, o Maria Julia Gómez-Torrez, a través de la qual li arribà l’encàrrec de confeccionar els vestits per a les dues germanes del rei don Joan Carles, les infantes Pilar i Margarita de Borbó, un Óvalos i un Alcázar de Garín, com un regal que els havien d’enviar a Estoril.

15Sobre el procés de desmuntatge i trasllat dels fons de la Casa Insa al Museu Valencià d’Etnologia, vegeu GUALLART DE SAN FELIU, Flaminia i CALABUIG I SORLÍ, Salvador, «La roberia Casa Insa», en Revista Valenciana d’Etnologia , núm. 5, 2010, pàg. 189-200.

16 Real Sentencia dada en la Real Audiencia de Valencia, entre el oficio de Sastres, y Roperos: En que se declara, que la posesión de hacer unos mismos Maestros Roperos ropas de nuevo, y de viejo, es injusta y nula , 10 de desembre de 1652, Biblioteca de la Universitat de València, Mss. 953(99).

17En una guia comercial de 1903 es menciona la Gran Sastrería de Teatros Carmen Peris e Hijos, fundada el 1870 i situada al carrer Trànsits, 12. Convé no oblidar que en el darrer terç del segle XIX en foren moltíssims els teatres en actiu a la ciutat de València. El 1892 es comptabilitzaven els següents: Principal, Princesa, Apolo, Russafa, Pizarro, Tívoli, San Vicente, Marina, Cid, Parcent, Familiar, Casino Nacional, Casino Instructivo, Ateneo Casino Obrero, Casino Recreativo, i els aleshores recentment desapareguts del Peral i la Sociedad Familiar El Laurel de Apolo.

18Per a fer-nos una idea de l’enorme quantitat de festivitats que abastava la roberia a principi del segle XX, mireu BODRIA I ROIG, Joseph, Festes de carrer (recorts de mes de cinquant'añs en arrere) , Imprenta de Pau, Torrijos y Compañía, València, 1906.

19El 1852 es documenta a Carlet el pagament de dos-cents quaranta reals a Bautista Gimeno pels vestits de les Matrones. És possible que aquest Bautista Gimeno fóra el pare de Juan María Gimeno, que ens apareix als arxius d’Insa. AMCAR, Llibres de comptes de festes . 1852. Carpeta 04/14.

20AMALG, Cuenta justificativa de los productos y gastos originados en la cleebración de las fiestas dedicadas a Nuestra Señora de la Salud, en el expresado año de 1906, rendidas por D. Bruno Baldoví Trull en nombre y representación de su difunto padre, D. Juan Bautista Baldoví Badía, depositario que fue de la expresadas fiestas . Caixa 543.

21AMCAR, Llibres de comptes de festes . 1826. Carpeta 04/3.

22Llibre titulat Notas que podrán interesar al que maneje el vestuario , 1859. BMVE, Arxiu de la Casa Insa.

23Resulta anecdòtic el cas dels operaris que anaven a Silla per a la processó i s’emportaven la cadira per a dormir i la palangana per a llavar-se.

24BMVE, Arxiu de Casa Insa, Llibre de Processons 1918-1925 . Any 1921.

25BMVE, Arxiu de Casa Insa, Llibre de Processons 1866-1883 . Any 1879.

26BMVE, Arxiu de Casa Insa, Llibre de Processons 1866-1883 . Any 1881.

27BMVE, Arxiu de Casa Insa, Llibre de Processons 1867-1876 . Any 1867. Llibre de comptes que pertany a Juan Bautista Gimeno.

28La sorra és la part baixa del carro, que també s’aprofitava per a carregar mercaderies.