Oreto Trescolí Bordes - Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa

La següent dansa que hi apareix és la de Pals, interpretat com és habitual per huit balladors. Aquesta Dansa de Pals, Palets, Bastonets, Indis o de garrotes , que és com sol citar-la indistintament la documentació albalatenca, ha estat una de les manifestacions més tradicionals en les seues festes de final del XIX. 5Entre el 1857 i el 1885 als arxius de la Casa Insa trobem diverses anotacions sobre el seu lloguer i les peces que conformaven l’abillament. A més de la descripció del 1857, en les dels anys 1866 i 1868 es diu que els vestits eren de volants, i a partir del 1869 s’especifica una mica més i se’ns informa que els balladors anaven abillats amb pantalons de color carn, faldellins rojos, cuirasses verdes de llana o vellut, mantetes roges i cascs a l’antiga amb plomes. Les espardenyes i els pals no es llogaven perquè eren proporcionats per l’Ajuntament, com ha estat freqüent des d’antuvi en aquest tipus de manifestacions folklòriques.

També s’incloïen entre els abillaments contractats aquell any de 1857 els de la dansa de Cavallets, que també apareixeran en les llistes de 1861 i 1864, on s’especifica que els huit xiquets anaven vestits de moros.

Per la seua banda, una escarida menció a les figures bíbliques –en comparació amb la nodrida presència de l’actualitat– constata la participació dels Apòstols, quatre Patriarques i una trentena de santetes sense especificar. A més s’apunta un carro de triomf que, per les notícies conservades relatives a anys posteriors, segurament participaria tant a la cavalcada de la vespra com a la processó.

La nota de lloguer del 1861 registrada a Insa introdueix nous balls i especifica que l’ajust de roba era per a tres processons, les dels tres sants tutelars de la població, i una Degolla, o siga, una Cavalcada. 6De les danses que participaren a les processons hem de destacar la presència de la Moixiganga, composta per vint moixiganguers més el xiquet vestit d’àngel que rematava la figura. La menció a aquesta dansa de folls, en nombre variable de balladors segons l’any –entre dèsset i trenta membres– es va repetir a les festes del 1862, 1866, 1868, 1872, 1874 i 1879, sent aquesta l’última notícia que malauradament tenim de la seua participació a Albalat. Res, però, no s’especifica a les notes de lloguer sobre la seua indumentària, tot i que pensem que no seria molt diferent de les emprades per aquest tipus de comparses en altres poblacions, açò, estrafolària i de colors.

En el 1861, i posteriorment l’any següent apareix també la dansa del Jardí, composta per tretze balladors –dotze més el mestre–, la qual ben bé podria referir-se a la dansa dels Arquets, i amb una indumentària formada per cuirasses verdes, tonellets rojos, mantells, calçons blancs de punt i gorres roges emplomades.

Així mateix, els Cabuts, també inclosos en nombre de sis, i que no tornaran a ser citats als seguicis fins a la segona dècada del segle XX, en què participaren « cuatro enanos » per a una festa anomenada de les Xiques celebrada l’1 d’octubre del 1916. Posteriorment, i ja després de guerra, apareixerien « cinco cabezudos » en les festes de 1940, els quals seguiran formant part de la comitiva amb nombre variable de balladors, quatre o sis, el 1953, el 1955 i ininterrompudament entre el 1962 i el 1965.

Una altra dansa efímera que va participar en aquells darrers anys del segle XIX fou la de l’Espasa, la qual sols apareix citada a les llistes de lloguer els anys 1862 i 1864. Aquesta dansa de caràcter guerrer que utilitza espases que són colpejades rítmicament estava formada per tretze membres –dotze balladors i el mestre– vestits amb armilles de panilla , pantalons de punt blanc i gorres emplomades.

Per la seua banda, la dansa de Pastorets i Pastoretes es menciona per primera vegada a les llistes de la roberia en l’any 1865. Val a dir que les festes d’aquell any, celebrades entre els dies 20 i 22 de novembre, ho foren en agraïment per haver lliurat relativament bé la població de l’epidèmia de còlera morbo que havia assolat la província. 7Per a tal ocasió s’encomanaren huit vestits de Pastorets i el Pastor Gran i huit de Pastoretes amb la reina de les Pastores. Com ocorria amb la Moixiganga, tampoc no tenim cap descripció sobre la roba llogada per a les danses de Pastors, i novament el referent visual més pròxim el tenim a les danses d’aquest tipus conservades en altres poblacions. Es tracta de danses senzilles en què les coreografies eren interpretades habitualment per xiquets acompanyats d’un Pastorot i per xiquetes acompanyades d’una reina o Mare de les Pastores. A Albalat encara se citaren les danses de Pastorets i Pastoretes de manera conjunta fins al 1871, però sembla que a partir de 1872 i fins a 1883, última data en què apareixen, sols hi participà el ball de Pastorets. D’altra banda, els anys 1874 i 1877, foren llogats per a una insòlita Fiesta de Mujeres , celebrada els dies 19 i 18 de novembre, respectivament, juntament amb els vestits de l’Apostolat, Cirialots, Patriarques, Matrones, santes i la Fugida a Egipte.

Els anys 1865 i 1866 es llogaren huit vestits de les xiquetes Pelegrines amb la Mare –distingida de la resta per dur una túnica morada–, tot i que no s’especificava quina era realment la indumentària usada per aquest ball. Potser es tractara d’una roba semblant a la de l’antiga dansa de Pelegrines de l’Alcúdia o la recentment recuperada de Carcaixent, distingida per portar com a atribut una petxina sobre barret d’ala ampla. I quant al ball, se suposa que, de la mateixa manera que a aquests pobles, consistiria en trenar i destrenar cintes de colors en torn a un pal.

Un gran infoli imprés el 1862 a l’impremta Piles de Russafa sobre les festes de gràcia dedicades al Crist i a sant Roc els dies 17, 18 i 19 de novembre revela en unes estrofes les danses pròpies de la Degolla que les acompanyarien: «Tindrem donsaina i dansetes,/ ball de locos, caballets,/ i no faltaran chiquets/ que pleguen les desimetes». 8

L’Arca de l’Aliança. Foto: Antonio Mont Perales.

Josué, qui para el Sol. Foto: Antonio Mont Perales.

Cirialots. Foto: Antonio Mont Perales.

Les dones fortes. Foto: Antonio Mont Perales.

A banda d’aquestes danses, els personatges bíblics eren un altre dels al·licients en les desfilades religioses albalatenques de llavors i que es mantindrien durant molts anys. Les relacions de lloguer dels anys 1865 i 1866 n’ofereixen una bona mostra. Així per exemple, amb data de 18 de novembre de 1866 s’encarregà la roba a Miguel Insa Pareja 9especificant-se de manera separada l’abillament dels personatges, balls i comparses que anirien a la cavalcada i els que ho farien a la processó. 10

Segons aquesta relació la cavalcada estigué formada per una sèrie d’elements profans tradicionals com eren el carro triomfal, dos Momos amb banderes, el capellà convidador, dos xiquets amb banderes, dos lacais –vestits amb casaques roges, pantalons de punt blanc i barret–, els tres Reis, tres criats i dos macers, que repeteixen la seua presència en anys posteriors.