Oreto Trescolí Bordes - Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa

De com eren els actes principals del canvi de segle donen compte les cròniques periodístiques i els programes de festejos. Així, el dia 15 d’agost estava dedicat a l’Assumpció de la Mare de Déu, durant el qual hi havia funció religiosa, processó a la vesprada i serenata i castell de foc a la nit. El 16 es feia festa a sant Roc on, a més de la missa, l’acte principal era una cavalcada històrica. I el dia 17 d’agost tenia lloc la festa en honor al Crist de les Campanes. Després de la diana pel dolçainer i la banda de música contractada, es verificava la solemne funció religiosa cantada a tota orquestra tant per la banda municipal com per un orfeó forà, i el sermó, del qual se n’ocupava algun rector, beneficiat o canonge convidat per a l’ocasió. Posteriorment, a la vesprada, es feia la processó, en la qual intervenien els personatges bíblics i, en acabar, hi havia serenata per la banda de música i cloenda de les festes amb un castell de focs d’artifici.

Aquests eren, en línies generals, els actes principals i tradicionals que es feien en l’esmentat període. A banda, hi havia altres activitats lúdiques que suposaren tota una novetat per al seu temps i que gaudiren del beneplàcit del públic. Ens referim a l’elevació de globus aerostàtics, 23cinematògraf públic, 24concerts, revetles, enllumenat dels carrers principals i les habituals i perilloses corregudes de vaquetes que es feien a la vesprada durant la setmana posterior a les solemnitats religioses. 25Tampoc no podem oblidar algunes vetllades de música popular, destacant si de cas la sessió de balls i cants populars que el 16 d’agost de 1930 realitzà la Rondalla Valenciana dirigida pel mestre Emilio Gadea. 26O alguna fita curiosa, com ara, l’estrena del pasdoble Sangre Española , obra del músic local Manuel Pérez durant el concert celebrat per la Banda Municipal el 15 d’agost d’aquell mateix any. 27

Un altre aspecte al qual es feia menció particular era la neteja de les façanes i dels carrers pels quals passava la processó, especialment la de la Casa Consistorial que, per a tal finalitat, adornava els balcons amb teles i fanals per a una millor il·luminació.

Val a dir que les cavalcades al·legòriques es van constituir com un dels principals atractius de les primeres dècades del segle XX. Fins i tot, els diaris es feren ressò d’una esplèndida cavalcada que tingué lloc el 16 d’agost de 1930 i que discorregué pels principals carrers de la vila, eixint del carrer de València i finalitzant en la plaça de la Constitució. D’aquesta donà compte al diari el seu corresponsal:

Merece especial mención la anunciada cabalgata, en la cual ganaron la admiración por su artística carroza y por sus elegantes trajes de Colombinas las simpáticas señoritas Angelita Mulet, Purita Hernandis, Ángeles Armengol y María Catalán . 28

Malauradament, de la mateixa manera que a la majoria de pobles que celebraven aquest tipus de manifestacions festives la vespra del dia gran, les d’Albalat van desaparéixer després de guerra i ja no tornaren a trobar el seu lloc dins del programa de festejos. 29

Per la seua banda, en la processó continuaren participant un bon nombre de personatges bíblics, amb els quals es mantenia una tradició que, de manera ininterrompuda, havia estat present en les festes albalatenques des de temps immemorial. Fins i tot en moments tan crítics com els de la República, la crònica periodística de la processó celebrada el 17 d’agost de 1935 els citava de manera destacada:

A las 20, solemne procesión en honor al Santísimo Cristo de las Campanas, la que será presidida por los señores clavarios y en la que tomarán parte gran número de personajes bíblicos, luciendo valiosos y adecuados trajes y cerrando tan brillante manifestación popular la Banda Municipal de Castellón de la Plana . 30

En acabar la Guerra Civil, es recuperà la processó i amb aquesta alguns dels elements que havien participat anys enrere, els quals, al llarg de les dècades següents, continuaren sent llogats pel poble d’Albalat a la Casa Insa. Aquests lloguers eren fonamentalment de personatges bíblics de l’Antic Testament, com ara Josué i Noé –coneguts en la documentació pels seus atributs: Sol i Colomet–, la Parreta o Exploradors de la Terra Promesa, els Patriarques –Abraham, Moisés, Aaarón, David, etc.–, l’Arca i els portadors, i sortosament alguns anys les Matrones –Judith, Esther, Rebeca, la Samaritana–. També altres personatges del Nou Testament i del santoral, com ara els Apòstols, els dotze Cirialots –que en l’actualitat ja no hi figuren–, 31les santes –Llúcia, la Verònica, la Dolorosa, les tres Maries–, que en anys com el de 1940 arribaren a eixir-ne fins a vint-i-huit, els sants Joan, Lluís i Roc, la Burreta o Fugida a Egipte, i els Misteris de la Casta Susanna i el de la verge santa Bàrbara.

També hi figuraven les Banderoles i els vint-i-quatre guerrers romans abillats amb pals i llances utilitzats llavors com a portadors de l’anda del Crist. A tots ells, s’havia de sumar el ball de Nanos i els Gegants, que a partir dels anys cinquanta comencen a participar-hi de manera activa.

Apostolat. Foto: Antonio Mont Perales.

Els portadors de l’anda. Foto: Antonio Mont Perales.

Tanmateix, val a dir que molts d’aquests personatges encara són presents en l’actualitat. Però d’entre els vestits i abillaments més curiosos adquirits a Casa Insa en aquells anys, cal citar per exemple els de moros i sultanes del 1940, els del Quixot i Sanxo Panza per a 1949, els dos macers que eixiren el 1950, així com també les banderetes i les teles amb la bandera nacional i regional que s’utilitzava per a decorar balcons, entaulats, etc.

2.4. La festa moderna

L’any 1965 és el darrer en què trobem un lloguer registrat a la roberia, precisament l’any de la reforma de la festa, fet que comportà que a partir de llavors, la indumentària ja no fóra llogada sinó que serien els mateixos participants de la processó els qui se la confeccionarien. En aquell moment, la processó s’havia deteriorat molt i calia una revisió i reforma de la seua composició i estructura. L’artífex d’aquesta fou Eduard Sarrió, cronista d’Albalat, veí d’Algemesí i gran amant de les tradicions. La repercussió més important d’aquesta reforma estigué, per una banda, en el nombre de personatges bíblics i al·legòrics presents, els quals augmentaren considerablement fins a completar el catecisme vivent configurat en l’actualitat en torn a la processó del Crist de les Campanes. Per l’altra, en la confecció de vestits propis, assignant un vestit per personatge bíblic que evitara la duplicitat existent fins aleshores. L’elecció dels personatges que hi participarien, tant de l’Antic com del Nou Testament, fou estricta i documentada, tot seguint la línia evolutiva de la família de Jesús.

Valga, per tant, encara que de manera resumida, una ràpida exposició del seguici d’elements que integren hui en dia aquesta desfilada religiosa, magnífica processó que és orgull del poble d’Albalat i que ha estat estudiada de manera detallada al treball monogràfic publicat sobre la processó del Crist de las Campanes per Joan Ramon Giménez i Joan Costa: 32

De l’Antic Testament hi figuren Adam i Eva amb la serp enroscada a l’arbre del Bé i el Mal; Noé amb l’arca i el colom; Abraham i el seu fill Isaac; Jacob acompanyat dels seus fills, caps de les dotze Tribus d’Israel; Moisés amb les taules de la Llei; el seu germà Aaron; Josué amb l’espasa i el sol; el canelobre de set braços; els Exploradors amb el porró de raïm; Gedeó; l’Arca que contenia les taules de la Llei i el Manà i les trompetes que l’acompanyen; Elí i Samuel; els reis Saül, David i Salomó; Elies i els quatre profetes majors, Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel. Per la seua banda, el Nou Testament està format per sant Joan Baptista; els dotze Apòstols i els quatre Evangelistes.