Oreto Trescolí Bordes - Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa

En canvi, el lloguer de vestits per a la processó era molt més nombrós, i hi incloïa tot el corpus catequètic format pels Apòstols amb llurs al·legories; els dotze Cirialots; els quatre volants per a dur l’anda i els dos vestits d’àngels per als xiquets que l’acompanyaven; el Misteri de santa Bàrbara que es recitava davant la processó, en el qual hi figuraven quatre moros, el pare de la santa i dos àngels; la figura de Noé; la Fugida a Egipte, de vegades acompanyats de dos llauradorets; i, per últim, catorze vestits per a santes i matrones, d’entre les quals podríem citar santa Llúcia, la Verònica, la Samaritana, Judith, Esther i Rebeca. A més, hi figurava un carro de triomf, capitanejat per la reina, acompanyada de dos xiquetes vestides de blanc, un àngel, el cotxer que conduïa el carro –abillat amb un vestit a l’antiga de color– i quatre personatges més per a tirar del mateix vestits amb pantalons, jupetí, pitet i cimera. 11

El 1868 es repetí pràcticament sense variació la nota de lloguer del 1866, excepte per la supressió del ball de Pelegrines que ja no torna a trobar-se a la documentació. Aquell any, l’Ajuntament acordà, a causa de les bones collites d’arròs, fesols i altres cereals, que el 14 de novembre es fera la Cavalcada de costum, el 15 la festa al Crist de les Campanes i el 16 als Sants de la Pedra. També es va disposar que l’església fóra decorada pels adornistes – floreros dirà la documentació del moment– nomenats per la Comissió i que a més, açò és important per les poques vegades que es menciona, fóra « adornada la procesión con bailes de garrotes –de Pals–, pastores y pastoras ». 12Aquesta notícia apareguda a l’arxiu municipal no cita, però, la participació de la Moixiganga que sí constata la nota de lloguer d’Insa.

Una altra ocasió important fou la del 18 d’agost de 1872, en què se celebrà, poc de temps després d’haver-se restaurat el temple parroquial, una festa d’acció de gràcies en honor al Crist de les Campanes amb destacada presència de les funcions religioses. 13La indumentària per a les distintes comparses fou llogada per l’alcalde Tomàs Hernandis i en la llista s’incloïa l’Apostolat, el Misteri de santa Bàrbara, una dansa de Pals o d’Indis, vint-i-dos vestits per a la Moixiganga i un àngel, sis botargues, i huit vestits per al Ball de Pastors. 14

La del 29 d’octubre de l’any 1874 sembla que també tingué prou lluïment si tenim en compte el volum de roba llogada. El primer dia de festes es donà compte de la cavalcada, on hi intervingueren els personatges característics d’aquestes manifestacions tan populars. Juntament amb ells hi ballaren la dansa de les Pastoretes i la de Pals. En canvi, la nota de lloguer no menciona cap dansa per a les processons celebrades en honor als sants tutelars el segon i tercer dia de festes, a excepció de la Moixiganga, la qual apareix acompanyant els Apòstols, Cirialots i el Misteri de santa Bàrbara.

En canvi, en la relació de vestits llogats per a la festa d’acció de gràcies celebrada els dies 16, 17 i 18 de novembre de 1879, les danses participants foren incloses dins de les processons, juntament amb els personatges bíblics i el santoral, i no en la cavalcada. Les danses que eixiren aquell any foren les de Pals, Pastorets, Moixiganga, formada per trenta integrants i l’àngel, Cavallets, amb huit xiquets abillats amb turbants i espases, i la dels Arquets –potser l’antiga dansa del Jardí–, la indumentària de la qual constava de « 12 trages de tonelete encarnados, corazas de terciopelo verdes bordadas, mantitos encarnados, pantalones de punto (de color) carne, gorras azules con plumas ». 15

2.3. El trasllat de les festes a l’agost

De l’organització de la festa s’encarregava l’Ajuntament, presidit llavors per l’alcalde Tomás Hernandis. Una de les seues tasques era la de nomenar una comissió de festes formada per alguns regidors que tenien com a missió llogar els predicadors, banda de música, danses, dolçainers, adornistes, rober, pirotècnic, etc., per a determinat any. Durant la segona meitat del segle XIX, les festes dedicades al Crist de les Campanes encara tenien lloc entre els mesos d’octubre i novembre, tot i que a partir del 1865, i amb l’eradicació de l’epidèmia del còlera, s’evidencia la voluntat de traslladar les festes de gràcia al mes d’agost, tot i que no sempre s’aconseguirà. 16No fou sinó a partir de les darreres dècades del XIX que l’Ajuntament d’Albalat, juntament amb la comissió de festes, decidí de celebrar-les el 17 d’agost, tot fent-la coincidir amb les solemnitats dels dies 15 i 16, consagrades a l’Assumpció de la Mare de Déu i el patró sant Roc:

El Señor Presidente hizo presente que de acuerdo con la Comisión de fiestas se había determinado celebrar la fiesta acordada al Smo. Cristo de las Campanas el día diez y siete del próximo mes de Agosto, toda vez que los días quince y diez y seis se han de celebrar las que se consagran á la Asunción de la Virgen y al patrono de este pueblo, San Roque; dando con esto más brillantez á la fiesta y expansión al pueblo . 17

Amb tot, aquest canvi sembla que tampoc no fou definitiu, ja que un any després, el 1883, el mateix Ajuntament acordava tornar a celebrar-la en el temps abans acostumat:

Habiendo llegado la época en que se acostumbra celebrar algunos años en esta villa solemnes fiestas al Smo. Cristo de las Campanas, el Ayuntamiento después de una ligera discusión acerca del día o época más a propósito para la celebración de dichas fiestas, acordó por unanimidad que se verifiquen a últimos de setiembre ó principios de octubre próximos . 18

Segons aquest acord, que de fet fou puntual, les festes es dugueren a terme a les darreries d’octubre. El dissabte 27 a la vesprada tingué lloc la Cavalcada, el diumenge 28 les festes religioses als Sants de la Pedra i el dilluns 29 al Santíssim Crist de les Campanes. 19En aquestes, juntament amb els personatges bíblics i Misteris habituals, hi participaren les danses de Pals, Pastors, i Arquets.

El 1885 tornen a celebrar-se festes de gràcies al Crist encara a final d’any, aquesta vegada amb ocasió de la desaparició de l’epidèmia colèrica. 20Sembla que aquestes foren les últimes festes de gràcia de les que es té notícia i que el 17 d’agost acabarà consolidant-se com a data fixa de celebració als sants patrons. Llavors també es va efectuar un lloguer de roba a Casa Insa, encara que de menor port, en concret alguns santets i matrones i la dansa de Bastonets.

Malauradament, no tots els anys l’Ajuntament pogué complaure els desitjos de festa i esbarjo de la seua població. Algunes vegades, causes de força major ho impediren, com ara l’estat d’alarma a conseqüència d’un nou brot de còlera que patia la província, pel qual la Junta Local de Sanitat informà desfavorablement sobre la conveniència de celebrar les festes a l’Assumpció i el Crist, malgrat la voluntat positiva que mostraven els regidors perquè tal activitat festiva es poguera dur a terme. 21

Malgrat uns i altres contratemps, i els consegüents canvis en la data de celebració de les festes patronals, aquestes s’assentaren definitivament en el mes d’agost els anys posteriors. Però no fou fins als primers anys del segle XX que es contractarà alguna cosa a Casa Insa, i de manera molt intermitent. 22A més, en aquell moment desapareixen de les notes els vestits per a les danses, i és d’aquesta manera que concloïen a Albalat aquelles manifestacions tradicionals que havien format part de les seues festes en les darreres dècades del XIX. Ja tan sols eixirien algunes figures bíbliques i al·legòriques –Apòstols, Banderoles, sants, etc.– per a la cavalcada i la processó. Probablement vistes les danses com elements profans i indecorosos no massa dignes per a formar part dels seguicis processionals a principi del segle XX, aquests elements folklòrics patiren una greu revisió en termes generals en la majoria de pobles i, en alguns d’ells, com ara Albalat, es veieren abocats fins i tot a la seua desaparició.