Oreto Trescolí Bordes - Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa

29BMVE, Arxiu de Casa Insa, Llibre de Processons 1866-1883 .Any 1876.

30CATALÀ GORGUES, Miguel Ángel, El Rollo de la procesión del Corpus , Aj. València, València, 2003, pàg. 13-14.

31CARRERES ZACARÉS, Salvador, Ensayo de una bibliografia de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo Reino , València, 1925.

32THOUS ORTS, Maximilià, «La Muixaranga», en Valencia Atracción , 1934, núm. 92, pàg. 52-54; VIDAL CORELLA, Vicente, Valencia antigua y pintoresca , Círculo de Bellas Artes, València, 1971, pàg. 125-130.

33MONFERRER, Àlvar, Les festes de folls , Gen. Val., València, 1996.

34PERIS, T., op. cit ., 2005, pàg. 219.

35SARRIÓ, Eduard, El capbreu d’Albalat de la Ribera de 1636, Aj. Albalat de la Ribera, Albalat de la Ribera, 1998, pàg. 42.

36 Las Provincias , dimecres, 16 de setembre de 1868.

37PERIS, T., op. cit ., 2005, pàg. 221.

38CISCAR PALLARÉS, Eugenio, Vida diaria y mentalidades en el campo valenciano. La Valldigna. Siglos XVI-XVIII , ed. Del Senia al Segura, València, 2002.

39 Las Provincias , divendres, 19 d’octubre de 1883.

40ATIENZA PEÑARROCHA, Antonio, «Les danses processonals a la Ribera», en III Jornades d’Estudis de Cullera , Aj. Cullera, 2000, pàg. 151-152.

41Alguns dels articles de Joan Fuster que hem pogut consultar relatius al folklore riberenc són: FUSTER, Joan, «Tradición mariana en Sueca» en Víspera. Revista de las fiestas valencianas , 7, València, 1947, pàg. 5 (signat sota el pseudònim T. Blanch); FUSTER, J., «Belleza y decadencia de las antiguas danzas procesionales» en Suplemento ‘Valencia’ , Levante , 10 d’octubre de 1956; FUSTER, J., «Sueca, 8 de septiembre» en Levante , 7 de setembre de 1957; FUSTER, J., «Per què, precisament, en setembre», en Programa oficial de fiestas, Sueca, 1959, i FUSTER, J., Elogi del meu poble , 3a edició, a cura d’Antoni Furió, Llibreria Sant Pere, Sueca, 2006.

42VENTURA, Vicent, Política per a un país , Tres i Quatre, València, 1977.

43MERTON, Robert K., Teoría y estructura sociales , 3a edició, Fondo de Cultura Económica, México, 1995 (1a edició en anglés el 1949, 1a edició en castellà el 1964).

44MARTÍ, J., op. cit., 1996.

45Recordem que en alguna ocasió han estat premiades les invencions incorporades als seguicis processionals. És el cas, citat anteriorment, de l’oficial del gremi de Botoners i Cordoners de València que el 1746 ensenyà un ball de Tornejants amb motiu de la proclamació de Ferran VI. Fou tanta la destresa i habilitat mostrades en el ball que aquest oficial fou ascendit al grau de mestre.

46En relació al caràcter precari d’aquestes manifestacions folklòriques podem aportar el lament expressat pel cronista Francesc Giner Perepérez al seu llibre, quan parla dels balls rituals de Cullera: « De todos estos bailes si llegué a algún conocimiento, fue gracias a un folklorista innato, el modesto y ya malogrado Vicente Martí Olivert, quien salvó y guardó en su privilegiada memoria los pasos de baile y su música. En su vejez, llegamos aún a tiempo para que don Salvador Pedrós Renard grabase en cinta magnetofónica todas estas tonadas, dando lugar a que don Bernabé Sanchis Porta hiciera la trascripción pautada. Lo que ya no llegamos a salvar fueron los pasos de danza, ya que para ello se requiere un método de trascripción sólo al alcance de especialista en coreografía. La única persona que en Cullera hubo entonces que pudiera pautarlos no lo quiso hacer y todos estos bailes, después de conservarlos durante más de cincuenta años el Só Vicent Martí (a) Copet, se han perdido para siempre… ». La transcripció d’aquestes músiques es troben publicades al seu llibre: GINER PEREPÉREZ, Francisco, La Mare de Déu del Castell de Cullera, estudio histórico , Ayto. de Cullera, Cullera, 1976.

47HOBSBAWM, Eric i RANGER, Terence (eds.), The Invention of Tradition , Canto, Cambridge University Press, Cambridge, 2000 (1a edició 1983).

48ATIENZA, A., op. cit ., 2000, pàg. 152 i 154.

49ATIENZA, A., op. cit ., 2000, pàg. 155.

50ARIÑO VILLARROYA, Antonio, El Corpus Republicano , Aj. València, València, 1998.

51 Las Provincias , dimarts 28 de setembre de 1880.

52N., «Fiestas en Alzira», en Las Provincias , dimarts, 28 d’octubre de 1892.

53LLORENTE FALCÓ, Teodoro, Memorias de un setentón, de mi Valencia de otros tiempos , Federico Doménech, València, 2001, pàg. 159-160.

54Cal diferenciar la dansa de la Carxofa de la coneguda Carxofa, on un xiquet vestit d’àngel surt de l’interior per cantar un motet en honor del sant patró de la localitat.

55Segons Atienza Peñarrocha, aquesta dansa també rep el nom de Ball de Gitanetes a les comarques dels Ports (Morella), Culla i la Vall d’Ayora. A Teresa de Cofrentes es conserva un ball de Gitanetes conegut com Danza de Labrar el Palo . ATIENZA, A., op. cit ., 1995, pàg. 164.

2.1. Les festes de gràcia en honor al Santíssim Crist de les Campanes

La celebració més important i de major tradició històrica a Albalat és la dedicada al Crist de les Campanes, la qual té lloc des de ja fa més d’un segle cada 17 d’agost. Abans, però, tenia caràcter mòbil i es realitzava als mesos de tardor. El seu cas resulta un exemple representatiu dels processos d’evolució i canvi que es donen dins de l’àmbit festiu valencià, tant pel que fa a les dates de celebració com pel que significa l’efimeritat o continuïtat dels diversos elements que l’han integrat –pensem en les antigues danses rituals que hi participaven al segle XIX o en els personatges bíblics que encara hui en dia concorren–.

La processó dedicada al seu patró acull en l’actualitat, tal com ha ocorregut de manera no sempre contínua en segles precedents, un seguici de figures bíbliques que representen la història de la Salvació a través d’un vertader catecisme vivent. Aquest està integrat per alguns personatges de l’Antic Testament, com ara Adam i Eva, els patriarques, els jutges, els reis i profetes majors, i d’altres del Nou, com són els Apòstols i els Quatre Evangelistes, tots ells acompanyats dels sants patrons de la localitat, els quals precedeixen la imatge del Crist de les Campanes conduïda per la seua guàrdia i portadors. Juntament amb aquest bell conjunt plàstic i ballant davant la creu processional, cal destacar també la participació intermitent els darrers anys dels Gegants i la dansa de Cabuts, interpretada pel Grup de Danses El Segreny d’Albalat així com de la Colla de tabal i dolçaina La Llocà.

Però aquesta processó tan extraordinària, que destaca entre totes les que en l’actualitat es fan a la comarca de la Ribera per ser la que compta amb un major nombre de personatges bíblics, no sempre ha tingut lloc com el dit el 17 d’agost.

Al llarg del segle XVIII se celebraven festes de gràcia, movibles en el calendari, en les quals el veïnat agraïa els seus patrons pels favors dispensats, tot coincidint en el temps amb la collita de l’arròs, conreu majoritari al terme i ocupació principal de bona part del veïnat. Una primera notícia documentada referida a festes de gràcia dedicades al Crist ens situa a final de setembre de 1793: « en atención a las muchas lluvias y avenidas del Río, y nos ha guardado el arros ». 1