AAVV - Els recursos territorials valencians

El turisme de sol i platja no és l’únic. S’ha de diversificar cap a un altre tipus de turisme que no depenga únicament del sol i del bon oratge. Als aiguamolls hi ha una diversitat elevada de diferents espècies d’aus, que van canviant en funció de l’època de l’any. Per tant, a mitjà termini i a llarg termini, la conservació d’aquests recursos naturals serà molt beneficiosa per als municipis de la costa.

A mesura que ens endinsem en el territori, des de la línia de costa, l’ús urbà va guanyant importància en detriment de l’ús natural del sòl. A més, la urbanització del sòl comporta un altre problema associat, que s’agreuja com més s’aproxima al mar. A la nit, el mur de formigó alçat al llarg de la costa es converteix en un mur de llum que projecta la contaminació a centenars de quilòmetres. De fet, es pot observar des de l’estació espacial internacional que orbita a més de 400 quilòmetres sobre els nostres caps. Torres d’apartaments, passejos marítims (Figura 24) i infraestructures portuàries emeten una llum que afecta tots els nivells de l’ecosistema: plantes, insectes o vertebrats (Longcore i Rich, 2004). La major part de les migracions es produeixen a la nit i les aus migratòries i la fauna marina són les més perjudicades.

Figura 24. Platja de Gandia

Fotografia: Ángel Morales

Com és ben conegut, el turisme és un dels pilars fonamentals del desenvolupament i s’ha de cridar l’atenció de dues amenaces greus per al nostre litoral, que poden enfonsar l’economia local dels municipis costaners. D’una banda, a curt termini, les prospeccions petrolieres al golf de València, a pocs quilòmetres de la costa, podria ocasionar la fugida dels turistes a la recerca de platges més netes i menys antropitzades. D’altra banda, a mitjà termini, l’augment assumit del nivell de les aigües a conseqüència del canvi climàtic i desgel dels pols. Aquest augment previsible del nivell del mar varia en funció de la font consultada. Les previsions més optimistes (Church et al. 2001) en preveuen entre 11 cm i 75 cm fins a finals del segle xxi, si bé tindria conseqüències importants en els aiguamolls costaners en inundarlos o destruir-los i s’incrementaria així la intrusió salina, dins l’informe “Avaluació preliminar dels impactes a Espanya per efecte del canvi climàtic”(Moreno, 2005), estimen com a escenari probable un augment del nivell del mar d’un metre, i s’hi indica que bona part de les zones baixes costaneres s’inundaran. Finalment, segons les previsions més pessimistes, hi haurà un augment del nivell del mar fins a set metres abans del final del segle XXI (informe de Greenpeace). Cosa que implicaria que la línia de costa s’endinsaria en terra una mitjana de 500 metres, dins aquests moments hauríem de parlar de l’” illa de Cullera”.

Un altre problema de la línia de costa és la pèrdua de l’arena de les platges per efecte de l’erosió, les dues principals causes d’això són produïdes per l’home: a ) la construcció d’embassaments als rius que redueixen l’aportació de material sòlid a les platges; i b ) la construcció d’estructures al llarg del litoral que alteren els corrents marins a la costa. A la costa mediterrània l’erosió s’ha disparat com a conseqüència de l’elevada reducció de les aportacions sòlides fluvials per la regulació i la reforestació de les conques fluvials i la construcció d’embassaments (Sánchez-Arcilla et al. 2001). A més, la construcció de ports, juntament amb l’edificació d’urbanitzacions i infraestructures, i les estructures de defensa de costa interrompen o modifiquen la deriva litoral. Això ha suposat l’erosió de la franja arenosa que separava aiguamolls costaners del mar, com passa entre Puçol i Massalfassar a causa del port de Sagunt o la restinga de l’Albufera entre València i Cullera pel port de València.

Finalment, cal indicar que l’ocupació massiva de la part més alta de les platges impedeix la recuperació del perfil després dels processos tempestuosos altament erosius que tenen lloc en èpoques hivernals. La urbanització massiva del litoral mediterrani, amb l’ocupació de la “part de darrere de la platja” i les cadenes de dunes, per un costat ha provocat la pèrdua contínua de l’arena de les platges. Per altre, ha alterat la dinàmica del vent, cosa que han creat autèntics” corredors” entre els edificis de major altura per on es canalitza i es fa augmentar l’erosió eòlica en determinades zones de platja (Moreno, 2005).

BIBLIOGRAFIA

CHURCH J.A., GREGORY J.M., Huybrechts P., Kuhn M., Lambeck K., Nhuan M.T., Qin D. i WOODWORTH P.L. 2001. “Changes in sea level”, dins Climate Change 2001 . Cambridge: Cambridge University Press. pàg. 639-694.

COSTANZA, R. (2012). “The value of natural and social capital in our current full world and in a sustainable and desirable future”, dins Weinstein, M. P. i Turner, R. E. (eds.) Sustainability Science: The emerging paradigm and the urban environment . Springer, DOI 10.1007/978-1-3188-6_5

Directiva aguas de baño. DIRECTIVA 2006/7/CE del Parlamento Europeo y del Consejo de 15 de febrero de 2006 relativa a la gestión de la calidad de las aguas de baño y por la que se deroga la Directiva 76/160/CEE

Directiva sobre el tratamiento de las aguas residuales urbanas. DIRECTIVA 91/271/CEE.

Fundación de Educación Ambiental (FEE), http://www.agricultura.gva.es/agua/calidad-delagua/banderas-azules/criterios-de-concesion-de-las-banderas-azules

GÓMEZ-LIMÓN, J. (coord.) (2008). Planificar para gestionar los espacios naturales protegidos . Madrid: Fundación Interuniversitaria Fernando González Bernáldez.

GREENPEACE (2014). “España hacia un clima extremo”, abril 2014, http://www.greenpeace.org/espana/Global/espana/2014/Report/artico/artico%202014%20web.pdf

HERMOSILLA, J. (dir.) (2012). Atlas de la Comunidad Valenciana: Geografía del Paisaje . València: Universitat de València, Departament de Geografia.

HERMOSILLA, J. (2014). “Reflexiones en torno a los territorios rurales valencianos: oportunidades de desarrollo”, dins El desarrollo Territorial Valenciano, Reflexiones en torno a sus claves , València: Universitat de València, Col·lecció Universitat i Territori, pàg. 475-500.

Ley de Costas. BOE del 30 de mayo de 2013. Ley 2/2013, de 29 de mayo, de protección y uso sostenible del litoral y de modificación de la Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas.

LONGCORE, T. i RICH, C. (2004), “Ecological light pollution”, Front Ecol. Environ . 2(4): 191-198.

LÓPEZ-LÓPEZ, P., MAIORANO, L., FALCUCCI, A., BARBA, E. i BOITANI, L. 2011. Hotspots of species richness, threat and endemism for terrestrial vertebrates in SW Europe. Acta Oecologica 37: 399-412.

MORENO, J. M. (coord.) (2005). Evaluación preliminar de los impactos en España por efecto del cambio climático. Ministerio de Medio Ambiente, Madrid. http://digital.csic.es/handle/10261/79951

ORTEGA, J. (2004). “La geografía para el siglo XXI”. Geografía Humana . Barcelona: Ariel, pàg. 25-53.

PIQUERAS HABA, J. (2012). Geografía del Territorio Valenciano . València: Universitat de València.

PRATO, T. i FAGRE, D. (2005). National parks and protected areas. Approaches for balancing social, economic, and ecological values . Oxford: Blackwell.

SÁNCHEZ-ARCILLA A., JIMÉNEZ J.A., VALDEMORO H.I., GRACIA V. i GALOFRÉ J. (2001). Sensitivity analysis of longshore sediment transport rate estimation in a highly eroding coast: the Mont-roig beach (Tarragona Spain). Coastal Dynamics 2001. Proc. of the 4th Conference on Coastal Dynamics Lund Sweden 11-15 June 2001 , ASCE, pàg. 112-121.