AAVV - Els recursos territorials valencians

Si es considera en conjunt la franja de territori de 200 metres des de la costa (Figura 18C), es confirma la pèrdua de sòl d’ús natural enfront de l’ús urbà, dins alguns casos, la superfície urbana respecte a la superfície d’ús natural s’arriba a duplicar (Daimús, Guardamar de la Safor, Piles, Puçol i Sueca), quadruplicar (Bellreguard i Miramar) i fins i tot quintuplicar (la Pobla de Farnals). A més, com pot visualitzar-se en la Figura 18C, es posa de manifest la presència d’altres usos que no són significatius en les franges anteriors.

Un reflex més real dels usos del sòl en aquesta darrera franja en els diferents municipis, es mostra en la Figura 18D. S’hi indiquen els valors del percentatge de superfície d’ús de sòl en els 100 metres següents des de la línia de costa; és a dir, entre els 100 metres i els 200 metres, dins comparar les figures, s’hi poden observar clares diferències d’usos de sòl entre els primers 100 metres (Figura 18B) i els segons 100 metres (Figura 18D).

En aquesta franja interior de 100 metres, han perdut per complet la superfície d’ús natural els municipis d’Albalat dels Sorells, Albuixec, Bellreguard, Foios, Guardamar de la Safor, Meliana, Miramar i La Pobla de Farnals; i en mantenen un percentatge testimonial Piles (0,7%) i Daimús (0,5%). Tan sols Massamagrell continua conservant un ús natural superior al 90%. Molt allunyats, els segueixen Sagunt (46,2%), Cullera (30,2%), Canet d’en Berenguer (28,3%), València (27,5%), Gandia (26,6%), el Puig de Santa Maria (23,7%), Xeraco (18,6%) i Alboraia (15,1%). L’ús natural del sòl de la resta de municipis de la costa de la província de València (Oliva, Sueca, Puçol, Tavernes de la Valldigna i Massalfassar) és inferior al 10%.

Figura 18. Percentatge de la superfície de l’ús del sòl municipal en diferents intervals de distància de la línia de costa. a) 0-20 metres, b) 0-100 metres, c) 0-200 metres i d) 100-200 metres (I)

Font: Elaboració pròpia a partir de SIOSE cedit per © Instituto Geográfico Nacional de España (2005)

Figura 18. Percentatge de la superfície de l’ús del sòl municipal en diferents intervals de distància de la línia de costa. a) 0-20 metres, b) 0-100 metres, c) 0-200 metres i d) 100-200 metres (II)

Font: Elaboració pròpia a partir de SIOSE cedit per © Instituto Geográfico Nacional de España (2005)

Com es mostra en la Figura 18D, predomina clarament la superfície de sòl urbà. Als municipis de Bellreguard, Guardamar de la Safor i la Pobla de Farnals, la superfície està urbanitzada al 100%; seguits de prop per Daimús (99,5%), Puçol (96,7%) i Miramar (93,2%). La resta de municipis es poden dividir en tres grans grups, en funció que el percentatge es trobe entre: a ) 80% i 68% (Piles, Canet d’en Berenguer, Sueca, Xeraco i Oliva); b ) 53% i 40% (el Puig de Santa Maria, Gandia, Cullera, Alboraia, Tavernes de la Valldigna i Meliana), i c ) 20% i 10% (València, Sagunt i Massamagrell). Finalment, els municipis de Foios i Massalfassar, tenen un percentatge de superfície d’ús urbà inferior al 3%; i Albuixec i Albalat dels Sorells no contenen sòl d’ús urbà en aquesta franja de territori.

Cal ressaltar la gran superfície de cultiu de Foios (97,3%), Albalat dels Sorells (64,7%), Meliana (40,8%) i Alboraia (27,0%); i, en menor mesura, dels municipis de Sueca (12,3%), Gandia (11,1%), Xeraco (8,6%), Tavernes de la Valldigna (6,9%), València (4,6%), Cullera (4,4%) i Oliva (0,2%). La resta de municipis no contenen sòl d’ús agrícola en aquesta franja de territori. Quant al sòl d’ús industrial, tan sols destaquen dos municipis: Albuixec (75,2%) i Massalfassar (56,2%). Finalment, les grans infraestructures portuàries existents consumeixen un percentatge important de territori als municipis que les contenen, València (31,9%) i Sagunt (26,0%).

Línia de costa

Indubtablement, l’activitat econòmica desenvolupada a les zones costaneres està relacionada directament amb les platges i l’aspecte lúdic i turístic. A la província de València hi ha empadronades 57 zones de bany, repartides en les 46 platges de les 5 comarques que recorren de nord a sud els 110 km de costa, des del Camp de Morvedre (amb quatre zones de bany), l’Horta Nord (amb onze), València (amb vuit), la Ribera Baixa (amb dèsset) i, finalment, fins a la Safor (amb dèsset).

Quant a la qualitat de les aigües de bany, tan sols dues zones tenen una qualitat de l’aigua no apta per al bany, conseqüència de les diverses eixides directes al mar de les séquies existents entre Massamagrell i el Puig de Santa Maria; a nou zones la qualitat és apta per al bany i a la resta de les zones de bany la qualitat és òptima, dins la Figura 19 i en Taula 8 s’enumeren les platges de bany de la costa valenciana i s’hi exposen algunes dades, com la longitud, l’amplada mitjana o la qualitat de les aigües, entre altres.

Les platges de la costa valenciana són principalment obertes: 32 d’aquestes, que suposen un 69,6%. D’aquestes, n’hi ha quatre que són platges obertes amb camp d’espigons, que se situen entre Puçol i la Pobla de Farnals. Un altre grup de cinc platges, denominades recolzades, són annexes als ports esportius existents a Canet d’en Berenguer, Port Saplaya i el Grau de Gandia i els ports de Sagunt i de València. A Cullera s’agrupen les tres platges denominades encaixades, la cala del far de Cullera, de l’Illa i de Sant Antoni. Totes les platges descrites tenen les arenes daurades i són d’arenes fines, amb grans amb un diàmetre mitjà de partícula (D50) menor a 25 mm i arenes mitjanes (25 mm < D50 < 50 mm). Tan sols n’hi ha una excepció, a la platja del sud de Sagunt, que posseeix una coloració grisenca per ser del tipus de platja denominat d’abocament de cendres. Finalment, l’única zona de costa amb denominació de platja que no té arena és la platja de Massalfassar. Aquesta platja és una escullera de 3 quilòmetres que protegeix l’autopista V21 i que circula paral·lela a la costa a escassos 30 metres de la línia del mar.

Figura 19. Mapa de les platges y zones de bany de la província de València

Taula 8. Platges de bany de la costa valenciana (I)

*NP: No procedeix Font: Elaboración pròpia a partir de MAGRAMA (2007)

Taula 8. Platges de bany de la costa valenciana (II)

Fuente: Elaboración pròpia a partir de MAGRAMA (2007)

Taula 8. Platges de bany de la costa valenciana (III)

Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA (2007)