AAVV - Els recursos territorials valencians

Taula 8. Platges de bany de la costa valenciana (IV)

Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA (2007)

Quant a la longitud de les platges, és molt variable. Des de la platja de la cala del far de Cullera amb a penes 180 metres fins a la platja del Saler amb 5230 metres, predominen les platges amb una longitud superior a un quilòmetre. El 43,5% de les platges té una longitud entre 1 km i 2 km, el 23,9 % entre 2 km i 3 km, el 13,0 % entre 3 km i 4 km i dues platges (4,3%) que fan entre 4 k i 5 km, i 3 km i 4 km. De les 46 platges, tan sols cinc tenen una longitud compresa entre 500 i 1000 metres, dins la Figura 20 es representen les amplades màxima, mínima i mitjana de les 46 platges i, com s’hi pot observar, les amplades de les platges també són molt variables, fins i tot dins de la mateixa platja.

Des de la platja més estreta, al delta del Palància, amb una amplada mitjana de només 23 metres, fins a la platja d’Almardà, amb 156 metres d’amplada mitjana, les platges de la província de València en general no són gaire amples. El 74% tenen una amplada mitjana inferior a 100 metres. El 26,1% de les platges té una amplada mitjana menor a 50 metres, el 47,8 % entre 50 m i 100 m, el 23,9 % entre 100 m i 150 m, i tan sols una platja està per damunt dels 150 m. No obstant això, si es té en compte l’amplada màxima en cada platja, sí que es té una quantitat representativa (22 platges (47,8%)), per damunt dels 150 metres d’amplada.

Convé destacar que de les 57 zones de bany, 26 tenen el guardó de “Bandera Blava”, que atorga anualment la Fundació d’Educació Ambiental (FEE). Aquest símbol diferenciador es concedeix a les platges amb: a ) alta qualitat costanera i gestió ambiental; a partir dels resultats de les anàlisis oficials de les aigües de bany, la qualitat d’aquestes ha de ser òptima; b ) bons serveis i instal·lacions, papereres, neteja de l’arena, vigilància, transports públics, absència d’abocaments al mar a la zona de la platja; c ) seguretat i equipament per als usuaris, presència de salvament i socorrisme, i accessibilitat a la platja per a persones amb minusvalideses. És un reconeixement cap aquells municipis que intenten mantindre les platges en unes condicions de gestió (Llei de costes), de neteja (Directiva d’aigües residuals urbanes) i seguretat (Directiva d’aigües de bany) adequades.

Litoral protegit

Com s’ha pogut observar en els apartats anteriors, el litoral de la província de València està considerablement urbanitzat en primera línia de costa. Tot i així, hi ha quatre grans àrees protegides en la franja litoral de 200 metres: a ) la Marjal de la Safor amb 10,92 hectàrees, entre Xeraco (96,7%) i Gandia (3,3%); b ) les dunes de la Safor, amb una superfície protegida de 64,46 hectàrees, entre els municipis de Cullera (7,0%), Tavernes de la Valldigna (13,8%), Xeraco (11,8%), Gandia (14,7%), Daimús (2,5%), Guardamar de la Safor (1,4%), Piles (4,1%) i Oliva (44,8%); c ) la marjal dels Moros amb 67,88 hectàrees protegides entre Puçol (0,3%) i Sagunt (99,7%), i d ) l’Albufera amb una superfície protegida de 561,38 hectàrees, entre València (60,4%), Sueca (23,7%) i Cullera (15,9%).

Figura 20. Amplades màxima, mínima i mitjana de la costa valenciana

Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA (2007)

En la Figura 21 es mostra la superfície protegida en la franja litoral de 200 metres als diferents municipis costaners. Com calia esperar, la major superfície protegida correspon a aquells municipis que contenen l’Albufera al seu territori: València (330,1 hectàrees), Sueca (133,0 hectàrees) i Cullera (89,3 hectàrees). Aquest darrer té, a més, dues àrees addicionals protegides: les Dunes de la Safor (4,5 hectàrees) i el cap de Cullera (0,2 hectàrees). Respecte a l’extensió de la superfície, les àrees protegides següents corresponen a la Marjal dels Moros a Sagunt (67,6 hectàrees), les dunes de la Safor a Oliva (28,9 hectàrees), la Marjal de la Safor a Xeraco (10,6 hectàrees) i les dunes de La Safor a Gandia (9,46 hectàrees), a Tavernes de la Valldigna (8,9 hectàrees) i a Xeraco (7,6 hectàrees).

A diferència dels aiguamolls, que estan distribuïts entre un nombre reduït de municipis diferents, dos o tres, les Dunes de la Safor comprén el territori de vuit municipis, dins la Figura 22 es representa el percentatge de cadascun sobre l’àrea total protegida.

Figura 21. Superfície protegida (ha) a la franja litoral de 200 m

Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA

Figura 22: Percentatge territorial de les dunes de la Safor

Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA

El recurs de la franja costanera

El turisme en la costa valenciana és un dels sectors econòmics més importants durant els mesos estivals. Aquesta temporalitat és un inconvenient per als municipis costaners per dos motius: a ) en temporada alta l’afluència massiva de visitants, turistes o viatgers desborda la capacitat dels municipis menuts, i aquests han de fer un esforç important per a donar un servei adequat d’allotjament, atenció sanitària, servei de neteja, recollida de fem, manteniment de les platges, etc., i b ) en temporada baixa, els comerços, els restaurants, els hotels, etc., veuen reduïts els ingressos i, com a conseqüència, hi ha també una temporalitat laboral.

La despesa major que els municipis han de fer en temporada alta per als serveis de neteja o de transport, o per transportar i tractar els residus adequadament, juntament amb la disminució de l’activitat econòmica en temporada baixa, insta els equips de govern municipal a obtindre ingressos per altres vies. D’altra banda, la percepció generalitzada que es té dels recursos naturals, que “no produeixen benefici”, fa que continue en el pensament de persones sense conscienciació que la solució és la urbanització del sòl. Un exemple no gaire llunyà va ser la proposta desgavellada de personatges sense escrúpols d’urbanitzar part de l’Albufera i construir-hi un port esportiu i que, afortunadament, no va obtindre el vistiplau de l’administració competent. Un altre projecte polèmic que ha aparegut recentment en els mitjans de comunicació és la possible urbanització de la darrera platja verge de Gandia, la platja de l’Auir, on encara es poden observar les estrelles (figura 23).

Figura 23. Platja de l’Auir

Fotografia: Ángel Morales

Com s’ha mostrat al llarg del capítol, queden pocs quilòmetres de platja sense urbanitzar a la província de València i no tots els aiguamolls existents estan protegits. Els aiguamolls són necessaris per a l’equilibri de l’ecosistema. No sols hi donen recer a un nombre important d’espècies d’aus en els processos migratoris, sinó que també impedeixen, o fan disminuir, la salinització dels aqüífers costaners. S’ha de reivindicar la necessitat l’existència dels aiguamolls i de les zones de dunes per al correcte equilibri dels fràgils ecosistemes costaners. Així mateix, el fet que existisquen pot ser un reclam turístic durant tot l’any.