AAVV - Els recursos territorials valencians

Parlant de recursos en general, també representen béns importants aquelles formacions que, per la raresa, poden suposar un atractiu per a la zona. Així doncs, podem destacar algunes formacions de matolls arborescents mediterranis, com ullastrars ( Olea sylvestris ), arboçars ( Arbutus unedo ) i ginebrars ( Juniperus spp ), que si bé en total a penes arriben a l’1% de la superfície forestal arbrada, imprimeixen un elevat interés botànic a les zones que ocupen. Els pocs ullastrars que trobem a València es troben dispersos a Xàtiva (la Costera), Salem (la Vall d’Albaida) i, també, Cortes de Pallars (El Valle de Cofrentes-Ayora) que, amb 26 hectàrees, és el de major extensió. Els arboçars són també molt escassos i de superfície reduïda: en trobem un a Domeño (Los Serranos), amb 10 hectàrees d’extensió, i un altre a Moixent (la Costera), amb 33 hectàrees. Els ginebrars cobreixen una major superfície (3.295 hectàrees), podem localitzar-los en quasi totes les comarques, encara que quasi sempre amb una superfície reduïda. Podem trobar ginebrars entre 100 i 200 hectàrees d’extensió a Domeño (Los Serranos), Villargordo del Cabriel (La Plana de Utiel-Requena), Montesa (la Costera), la Puebla de San Miguel (El Rincón de Ademuz), Loriguilla (el Camp de Túria), la Quesa (La Canal de Navarrés), i Ayora (El Valle de Cofrentes-Ayora), el més gran (352 hi hectàrees) es troba a Yátova (La Hoya de Buñol).

Taula 7. Tipus de formacions arbrades de la província de València i el percentatge de cadascuna

Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa Forestal de España a escala 1:50.000 (2006)

Quant a formacions arbòries, cal destacar les suredes ( Quercus súber ) de la Serra d’Espadà, als termes de Serra i Gàtova (el Camp de Túria), que cobreixen 160 hectàrees i donen una personalitat especial a aquesta zona, lligada a l’explotació sostenible del suro. Les pinedes de pi pinyoner ( Pinus pinea ) són també escassos i d’extensió reduïda. La majoria es troben a El Valle de Cofrentes-Ayora i a La Plana de Utiel-Requena, encara que la de major extensió (26 hectàrees) es localitza a Alzira (la Ribera Alta). Són igualment poc abundants els boscos mixtos de frondoses mediterrànies. Només els d’Alzira (la Ribera Alta), Vallanca (El Rincón de Ademuz), i Serra (el Camp de Túria) estan entre les 50 i 100 hectàrees d’extensió, la resta són menors de 30 hectàrees. Són destacables també les pinedes de pi alb ( Pinus sylvestris ) de Los Serranos i d’El Rincón de Ademuz, que cobreixen en total 790 hectàrees. La resta de formacions arbrades (alzinars ( Quercus ilex ), savinars, boscos de ribera, boscos mixtos de coníferes i frondoses, etc.) estan prou repartides i són sempre inferiors a 350 hectàrees. Dins d’aquestes, destaquem per l’extensió el bosc mixt de coníferes i frondoses autòctones de Siete Aguas (La Hoya de Buñol), amb 340 hectàrees; l’alzinar d’Alcublas (Los Serranos), amb 299 hectàrees; el savinar alb ( Juniperus thurifera) de la Puebla de San Miguel (El Rincón de Ademuz), amb 296 hectàrees; el savinar negral ( Juniperus phoenicea) de Tuéjar (Los Serranos), amb 100 hectàrees; i el bosc de ribera de Jalance (El Rincón de Ademuz), amb 90 hectàrees.

LA FRANJA LITORAL

Usos del sòl

En la Figura 17 es presenta el percentatge de la superfície de les comarques litorals de la província de València en funció dels usos del sòl, dins conjunt, l’ús urbà del sòl, juntament amb les infraestructures portuàries, tenen un pes important, amb un 28,0% i 18,5%, respectivament. La resta de la superfície no natural (14,7%) es reparteix en infraestructures viària, ferroviària, conduccions, depuradores o instal·lacions esportives (4,8%), conreus (3%) o industrial (0,7%). Cal destacar la presència d’un 6,1% de sòl denominat mixt, en el qual es mesclen els diferents usos descrits.

Si s’observa la distribució de l’ús del sòl en els 200 primers metres del litoral a les comarques costaneres (el Camp de Morvedre, l’Horta Nord, València, la Ribera Baixa i la Safor), s’hi poden diferenciar preferències heterogènies en l’activitat desenvolupada, que fa que els territoris competisquen entre si (Ortega, 2004), dins general, com es mostra en la Figura 17, en totes aquestes l’ús natural del sòl presenta les majors superfícies: el Camp de Morvedre (44,5%), l’Horta Nord (34,0%), València (34,8%), la Ribera Baixa (43,4%) i la Safor (39,4%). Convé destacar la importància de l’ocupació del sòl per les infraestructures portuàries a les comarques del Camp de Morvedre (36,8%) i de València (39,2%); i la importància del sòl urbà en les altres tres comarques, l’Horta Nord (38,0%), la Ribera Baixa (41,5%) i la Safor (42,5%). Encara que en menor proporció, l’activitat agrícola també és present a l’Horta Nord (6,9%), València (2,9%), la Ribera Baixa (4,0%) i la Safor (2,4%). Finalment, tan sols a l’Horta Nord hi ha una superfície destacable, en els 200 metres inicials de la franja litoral, per a l’activitat industrial (5,7%).

Es pot obtindre informació més detallada dels usos del sòl si es consideren, d’una banda, els municipis costaners individualment i, d’altra banda, la distància des de la costa del territori estudiat, dins la Figura 18, es presenten les dades del percentatge de la superfície dels usos del sòl en cada municipi en quatre intervals de distància de la línia de costa: a ) 0-20 metres, b ) 0-100 metres, c ) 0-200 metres i d ) 100-200 metres, dins els primers 20 metres (Figura 18A), la major part dels municipis tenen un ús natural del sòl en un percentatge superior al 95%. Tal com es pot observar en la figura, l’excepció, és clar, són els municipis amb infraestructures portuàries i ports esportius (Alboraia, Canet d’en Berenguer, Gandia, Oliva, Pobla de Farnals, Sagunt i València); si bé, en el cas d’Alboraia, el sòl de Port Saplaya està classificat com a ús urbà.

Figura 17. Usos del sòl en les comarques litorals

A més, si es tenen en compte els 80 metres següents, els usos del sòl canvien significativament (Figura 18B). Únicament Massamagrell i Xeraco mantenen un ús natural superior al 91%; i en l’altre extrem, es troben Albuixec i la Pobla de Farnals amb un 20,5% i 22,7%, respectivament. L’ús natural del sòl de la resta de municipis es pot dividir en tres grans grups, en funció que el percentatge es trobe entre: a ) 39% i 45% (Bellreguard, Massalfassar, Miramar, Sagunt, Sueca i València); b ) 55% i 60% (Albalat dels Sorells, Alboraia, Meliana, Piles, Puçol i el Puig de Santa Maria) i c ) 60% i 70% (Canet d’en Berenguer, Cullera, Daimús, Foios, Gandia, Guardamar de la Safor, Oliva i Tavernes de la Valldigna).

En aquesta franja comença a tindre importància la classificació del sòl l’ús urbà. Només tres municipis tenen un percentatge inferior al 5% (Massamagrell, Sagunt i València); vuit municipis presenten un ús de sòl urbà entre el 5 i el 25% (Albalat dels Sorells, Canet d’en Berenguer, Cullera, Gandia, Meliana, Oliva, Tavernes de la Valldigna i Xeraco); onze municipis tenen una ocupació urbana del sòl entre 26% i 50% (Alboraia, Albuixec, Daimús, Foios, Guardamar de la Safor, Massalfassar, Piles, la Pobla de Farnals, Puçol, el Puig de Santa Maria i Sueca), i, finalment, dos municipis tenen un percentatge d’ús urbà en la franja de 100 metres de la costa superior al 55% (Bellreguard i Miramar).