AAVV - Els recursos territorials valencians

Figura 9. Superfície de cada comarca inclosa en els paratges naturals municipals en hectàrees

Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA

La Generalitat Valenciana ha classificat en diverses categories aquests paratges naturals municipals segons el tipus d’ambient o el motiu de la declaració ( http://www.cma.Gva.es/web/valencia_con_puntos.swf). La majoria, que en són 19, corresponen a les denominades “Serres prelitorals”, incloem ací el Paratge Natural Municipal dels Cinc Germans, de Canals, no inclòs en la classificació de la Generalitat. Set més estan classificats com a “Paratges fluvials”, tres com a “Enclavaments singulars”, tres més com a “Natura-Cultura”, dos com a “Boscos d’interior”, i un (el Paratge Natural Municipal de La Murta i la Casella, a Carcaixent) com a “Paisatge màgic”.

Paisatges Protegits

La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana defineix els paisatges protegits com a espais, tant naturals com transformats, mereixedors d’una protecció especial; bé com a exemples significatius d’una relació harmoniosa entre l’ésser humà i el medi natural, o bé pels especials valors estètics o culturals. Aquesta llei especifica que el règim de protecció d’aquests paisatges estarà dirigit expressament a la conservació de les relacions i els processos, tant naturals com socioeconòmics, que han contribuït a formar-los i en fan possible la pervivència, dins la utilització d’aquests espais es compatibilitzarà el desenvolupament de les activitats rurals tradicionals amb l’ús social a través de l’estudi, l’ensenyament i el gaudi ordenat dels seus valors.

La província de València té dos paisatges protegits amb un total de 5.403 hectàrees (Figura 5A). D’una banda, el paisatge protegit del Serpis, que comprén el riu Serpis i el seu entorn des d’Alcoi fins a la seua desembocadura a Gandia, té la major part de la superfície a la província d’Alacant. Mentre, a la província de València està enquadrat a la comarca de la Safor, on ocupa 3.285 hectàrees. A la província de València inclou superfície d’onze municipis, però és Villalonga (amb 2.810 hectàrees) la població que hi realitza la principal aportació.

D’una altra, al sud del paisatge anterior, el Paisatge Protegit de l’Ombria del Benicadell, amb 2.118 hectàrees, discorre per la vessant nord de la Serra de Benicadell, a la comarca de la Vall d’Albaida, que serveix de límit natural entre València i Alacant. La superfície es troba repartida entre deu municipis, que contribueixen entre 69 hectàrees (Bufali) i 423 hectàrees (Beniatjar). També és paisatge protegit el costat sud, la Solana del Benicadell, ja a la comarca del Comtat, a Alacant.

Llocs d’Importància Comunitària (LIC)

Els Llocs d’Importància Comunitària (LIC) són una figura de protecció recollida en la Directiva 92/43/CE sobre Conservació d’Hàbitats Naturals i la Flora i Fauna Silvestres (Directiva Hàbitats), transposició al Dret espanyol en el RD 1997/1995, de 7 de desembre. Són espais seleccionats per la presència d’hàbitats i espècies prioritaris des del punt de vista de la conservació. Per a delimitar-los, es tenen en compte tant criteris ecològics com socioeconòmics.

La província de València té 46 llocs d’importància comunitària (LIC), que cobreixen un total de 286.782 hectàrees en 142 municipis de les 16 comarques (Figura 5B). Amb escreix, el més extens és el de la Muela de Cortes i el Caroig, amb més de 60.000 hectàrees (Figura 10); i el més modest, excloent-ne coves, avencs i túnels, el de la Serra del Castell de Xàtiva, amb poc mas de 3 hectàrees.

Figura 10. Els deu Llocs d’Importància Comunitària (LIC) de la província de València amb més de 10.000 hectàrees

Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA

El Valle de Cofrentes-Ayora és la comarca que té una major extensió de d’importància comunitària (LIC), ja que acull alguns dels llocs de major superfície (la Muela de Cortes i el Caroig, Sierra de Martés i serra d’El Ave, Valle de Ayora i Sierra del Boquerón) (Figura 11), dins l’altre extrem, l’Horta Nord, amb una mica més de 34 hectàrees, corresponents a la Marjal dels Moros, és la comarca amb una menor superfície de llocs d’importància comunitària (LIC) (Figura 11).

Figura 11. Superfície de cada comarca inclosa en Llocs d’Importància Comunitària (LIC) en hectàrees

Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA

Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA)

Les aus han sigut pioneres en molts aspectes relacionats amb la conservació, dins l’àmbit europeu, l’anomenada “Directiva Aus”(79/709/CEE) data de fa més de 40 anys. Va ser recollida en la “Directiva Hàbitats”(92/43/CE), esmentada més amunt i, després de diverses modificacions, ha sigut recentment codificada (Directiva 2009/147/CE, de 30 de novembre del 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres), dins aquesta directiva, s’insta els estats membres a assegurar la protecció eficaç de totes les aus que viuen en estat salvatge, mitjançant la protecció, la conservació, la restauració i la creació dels hàbitats necessaris perquè les poblacions hi puguen persistir al llarg del temps.

La província de València conté 15 zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), que cobreixen un total de 356.013 hectàrees, i que s’estenen per totes les comarques (Figura 5B). Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) de la Sierra de Martés-Muela de Cortes (amb quasi 141.000 hectàrees) i la de l’Alto Turia i la Sierra del Negrete (amb una mica més de 100.000 hectàrees) són amb molt les més extenses (Taula 3).

Taula 3. Zones d’Especial Protecció Protecció per a les Aus (ZEPA) de la província de València, amb les comarques on es troben i l’extensió

Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA

Per comarques, Los Serranos és la que disposa d’una major superfície de zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) (més de 80.000 hectàrees), atés que inclou la major part de la zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) de l’Alto Turia i la Sierra del Negrete (Figura 12). També destaquen les comarques d’El Valle de Cofrentes-Ayora, La Plana de Utiel-Requena i la Canal de Navarrés, amb aproximadament 50.000 hectàrees de zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA), cada una.

Figura 12. Superfície de cada comarca inclosa en les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), en hectàrees

Fuente: Elaboración propia a partir de MAGRAMA

Els espais protegits com a recurs