AAVV - Els recursos territorials valencians

Des d’un altre punt de vista, considerant el percentatge de territori protegit en cada comarca, el resultat és semblant: les comarques que tenen major superfície protegida tenen també, aproximadament, més percentatge de la seua superfície protegida. Potser la comarca que més s’allunya d’aquest patró és València, que té un 43% de la superfície protegida, fonamentalment pel fet d’incloure el Parc Natural de l’Albufera. Les tres comarques amb major percentatge de territori protegit són la Canal de Navarrés (82%), Los Serranos (71%) i El Valle de Cofrentes-Ayora (62%).

Taula 2. Superfície en hectàrees dels diferents tipus d’espais protegits per comarca (I)

Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA

Taula 2. Superfície en hectàrees dels diferents tipus d’espais protegits per comarca (II)

Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA

Figura 5A. Mapa dels espais protegits a la província de València. Parcs Naturals, Paratges Naturals Municipals i Paisatges Protegits

Figura 5B. Mapa dels espais protegits a la província de València. Xarxa Natura 2000: LIC i ZEPA

Figura 6. Superfície total protegida en cada comarca

Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA

Parcs naturals

Segons la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, els parcs naturals són àrees naturals que, per raó de la representativitat dels seus ecosistemes o la singularitat de la flora, la fauna, o de les formacions geomorfològiques, o bé per la bellesa dels paisatges, posseeixen uns valors ecològics, científics, educatius, culturals o estètics, la conservació dels quals mereix una atenció preferent i es consideren adequats per a la integració en xarxes nacionals o internacionals d’espais protegits. S’hi poden dur a terme activitats tradicionals agrícoles, ramaderes i silvícoles, així com la visita i el gaudi, amb les limitacions necessàries per tal de garantir la protecció i les activitats pròpies de la gestió de l’espai protegit.

La província de València alberga, totalment o parcialment, 8 parcs naturals, que cobreixen un total de 89.706 hectàrees en 12 de les comarques (Figura 5A). Els parcs de la Serra de Mariola i la Marjal de Pego-Oliva són compartits amb la província d’Alacant, on tenen la major superfície, mentre que el de la Serra de la Calderona s’estén també a la província de Castelló, on té aproximadament un 25% de l’extensió. El parc de major extensió és el de les Hoces del Cabriel, amb 31.470 hectàrees, mentre que el més menut és el de la Marjal de Pego-Oliva, amb només 533 hectàrees a la província de València (Figura 7).

La comarca de La Plana de Utiel-Requena és de molt la que disposa d’una major superfície conservada amb la figura de parc natural, amb una mica més de 35.000 hectàrees, la majoria corresponents al Parc Natural de les Hoces del Cabriel (Figura 8), dins l’altre extrem, la Ribera Alta disposa de poc més de 200 hectàrees, corresponents a part del Parc Natural de l’Albufera (Figura 8). Altres comarques (El Valle de Cofrentes-Ayora, la Canal de Navarrés, la Costera, La Hoya de Buñol) no disposen de superfície assignada a parcs naturals.

Figura 7. Superfície dels parcs naturals a la província de València en hectàrees. Per als que es comparteixen amb altres províncies (com ara, la Serra Calderona o la Marjal de Pego-Oliva), només s’inclou la superfície corresponent a la província de València

Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA

Figura 8. Superfície de cada comarca inclosa en els parcs naturals en hectàrees

Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA

El més habitual és que les comarques que tenen algun parc, només que en tinguen un. D’una part, les excepcions són La Plana de Utiel-Requena que, a més del Parc Natural de Las Hoces del Cabriel, comparteix el Parc Natural de Chera-Sot de Chera amb la comarca de Los Serranos. D’altra, la forma lineal del Parc Natural del Turia fa que travesse quatre comarques, en tres de les quals hi ha un altre parc natural (l’Albufera a l’Horta Sud, la Serra de la Calderona al Camp de Túria, i el ja esmentat de Chera-Sot de Chera als Serrans).

Paratges naturals municipals

La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, faculta els ajuntaments per a proposar la declaració com a paratges naturals municipals (PNM) aquelles zones que presenten valors naturals especials d’interés local que en requerisquen la protecció, la conservació i la millora, dins els esmentats paratges només s’admeten els usos i les activitats compatibles amb les finalitats que van motivar la seua declaració, i se n’exclou la utilització urbanística dels terrenys.

En l’actualitat, hi ha declarats 35 paratges naturals municipals a la província de València, distribuïts en 33 municipis de 13 comarques (Figura 5A). La majoria d’aquests municipis té un paratge natural municipal. Les excepcions són Llombai i Énguera, que disposen de tres paratges naturals municipals cadascun. D’altra banda, hi ha dos paratges naturals municipals intermunicipals: el Paratge Natural Municipal de les Penyes Albes (entre Montitxelvo i Terrateig) i el Paratge Natural Municipal del Surar (entre Llutxent i Pinet). El Valle de Cofrentes-Ayora, València i el Camp de Morvedre no tenen declarat cap paratge natural municipal als seus municipis. Els paratges oscil·len en superfície entre poc més d’una hectàrea de La Cabrentà, a Estubeny, i 5.738 hectàrees de la Serra de Chiva.

Pel nombre de paratges declarats, destaquen la Vall d’Albaida (amb 7), i la Ribera Alta i la Costera (amb 5 paratges naturals municipals cadascuna). La Hoya de Buñol, la Canal de Navarrés i Los Serranos tenen tres paratges naturals municipals cadascun; el Camp de Túria i la Ribera Baixa, dos; i la resta de comarques, un. La Hoya de Buñol és la comarca que disposa de major superfície de paratges naturals municipals a la província de València, amb 6.181 hectàrees. Per contra, l’Horta Nord és la que té una menor superfície, amb només 49 hectàrees (Figura 9). Per municipis, són Chiva (5.738 hectàrees), Ontinyent (2.865 hectàrees) i Llombai (2.256 hectàrees) els que més superfície tenen dedicada a paratges naturals municipals.