AAVV - Mercados del lujo, mercados del arte

Здесь есть возможность читать онлайн «AAVV - Mercados del lujo, mercados del arte» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, на испанском языке. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

Mercados del lujo, mercados del arte: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Mercados del lujo, mercados del arte»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

¿Qué es el lujo? ¿Qué es lo superfluo? Es evidente que el límite entre lo necesario para sobrevivir y aquello que va más allá, ha cambiado sustancialmente a lo largo de la historia. Este volumen recoge veinticuatro artículos que, desde distintos puntos de vista, analizan el fenómeno del lujo en todas sus expresiones y con sus múltiples implicaciones: desde los clientes y promotores a los ejecutores de las obras; desde los espacios arquitectónicos a los libros o los pequeños objetos, sin olvidar la preocupación de las autoridades políticas por los gastos superfluos de sus vecinos. Este estudio es el resultado de un proyecto de investigación centrado en el análisis del consumo suntuario en la Baja Edad Media en el espacio geográfico que abarca de Aviñón a Valencia, fruto de dos congresos celebrados en 2010 en la Universitat de València y en la Université de Toulouse.

Mercados del lujo, mercados del arte — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Mercados del lujo, mercados del arte», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

24 Ibidem , p. 217: En la qual ciutat ha una singularíssima seu feta a 5 naus, molt perfectament obrada e de molt belles vedrieres, dins la qual seu ha una relíquia, ço és, la camisa de la gloriosa Verge Maria, aquella la qual portava quant perí lo gloriós Jesús. Stà dins una tomba d’argent, molt ben ornada de perles e altres pedres .

25 Ibidem , pp. 230-231: e anaren a la sglésia de Nostra Dona, la qual és la major sglésia de la dita ciutat, feta a 5 naus, ab 5 portals molt bella vedriera e una ymage de sent Christòfol ab lo Jesús, de pedra, fet a talla molt gran. E més ha en la dita sglésia molta singular relíquia e, senyaladament, hi ha ossos de sent Andreu e de molts sancts, una dent de la gloriossa Mara de Déu e de la let sua. La dita sglésia tira de larch dos-centes passes, e de amplitut setanta-sinch passes […] Són en la dita capella [Sainte-Chapelle] les reliquies següents, ço és, la meytat de la Corona de Spines de Jesuchrist, dos trossos de la cadena ab la qual Jesús és stat liguat o tenia en lo coll, lo ferro de la lança ab la qual fou alensejat en lo costat, la sponge ab la qual li fou donat fel e vinagre, e de la sanch miraculosa la qual li isqué del seu gloriós Cors, e moltes altres relíquies de molts cossos sants.

26 Ibidem , p. 231: que allí véerem molta singular relíquia […] lo qual és monestir de monges negres de Sent Benet, e en lo qual són les sepultures de tots los reys de França morts.

27 Ibidem , p. 231: anarem a mirar un Castell Reyal, appellat lo Bosch Vissen, qui és mige legua de París; molt singular fortalsa .

28 J.-E. Martínez Ferrando: San Vicente Ferrer y la casa real de Aragón , Barcelona, Biblioteca Balmesiana, 1955, pp. 95-96, doc. 59: la ciotat és molt gran e populosa, bells edificis, és pus gran que València. Diumenge pus prop passat, lo Papa celebrà en pontifical en la església catedral e consecrà l’altar del cap de la Església, que és opinió comuna que será la pus sumptuosa e bella església del món, tot de pedra marmórea. Es tal obra ten bella e més molt se demostra de part de fora que de dins

29 J. Vives Miret: «Els sepulcres reials del monestir de Santes Creus», Studia Monastica , VI (1964), pp. 359-379. B. Ch. Rosenman: The Royal Tombs at the Monastery of Santes Creus , Minnesota, University of Minnesota, 1983. Íd.: «Tomb canopies at the cloister at Santes Creus», Studies in Cistercian Art and Architecture , II (1984), pp. 229-240. F. Español: El gòtic català …, op. cit ., pp. 39-46. J. Barrachina Navarro: «El Mestre Bartomeu de Girona», Locus Amœnus , 7 (2004), pp. 115-135. Íd.: «El Mestre Bartomeu de Girona», en L’Art gòtic a Catalunya. Escultura I: La configuració d l’estil , Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2007, pp. 53-65. F. Español Bertrán: «L’art al servei de Jaume II: els mausoleus dinàstics i el claustre de Santes Creus portaveus àulics», Lambard. Estudis d’Art medieval , 22 (2010-2011) pp. 165-202.

30 F. Español Bertrán: «Ecos artísticos aviñoneses en la Corona de Aragón: la capilla de los Ángeles del Palacio Papal», en El Mediterráneo y el Arte Español. Actas del XI Congreso del CEHA , Valencia-Madrid, Generalitat Valenciana-Ministerio de Educación y Cultura, 1996, pp. 58-68, esp. pp. 58-62.

31 Ibidem , pp. 63-66. De nuevo F. Español Bertrán: «La Santa Capella del rei Martí l’Humà i el seu context», Lambard. Estudis d’Art Medieval , XXI (2010), pp. 35-39.

32 F. Español Bertrán: Ecos artísticos aviñoneses …, op. cit ., pp. 66-68.

33 Ibidem , p. 66.

34 Sobre su política en este campo J. Bracons i Clapes: « Operibus monumentorum qui fieri facere ordinamus : L’escultura al servei de Pere el Cerimoniós», en Pere el Cerimoniós i la seva època , Barcelona, CSIC, 1989, pp. 209-243. F. Español: Els escenaris del rei , Barcelona-Manresa, Angle ed., Fundació Caixa Manresa, 2001. J. Molina Figueras: «Gli artisti del re nel trecento aragonese», en M. M. Donato: L’artista medievale , ( Annali della Scuola Normale Superiore di Pisa , Serie IV, Quaderni 16) Pisa, 2003, pp. 193-213.

35 Es el caso de Jordi de Déu, antiguo esclavo del escultor Jaume Cascalls, puesto al frente del panteón real de Poblet a la muerte de este último. El texto real alusivo al escultor se transcribe en el texto que precede.

36 Esta valoración en F. Español Bertrán: «La cultura figurativa tardogótica al servicio de Alfonso el Magnánimo. Artistas y obras del Levante peninsular en Italia», en Mediterraneum. El esplendor del Mediterráneo medieval s. XIII-XV , Barcelona, Institut Europeu de la Mediterrània-Lunwerg eds., 2004, pp. 161-171.

37 R. d’Alós: «Documenti pero la Storia de la Biblioteca d’Alfonso il Magnanimo», Miscellanea Francesco Ehrle , vol. I, Roma, Biblioteca Apostólica Vaticana, 1924, pp. 417-418, doc. XXIV. Ya situamos el dato (y el que tratamos en la nota que sigue) en este mismo contexto en F. Español Bertrán: «La transmisión del conocimiento artístico en la Corona de Aragón (siglos XIV-XV), (en Saber y conocimiento en la Edad Media ), Cuadernos del Cemyr , 5 (1997), pp. 73-113, especialmente pp. 112-113.

38 A. Ryder: El reino de Nápoles en la época de Alfonso el Magnánimo , Valencia, Institució Alfons el Magnànim, 1987, p. 155.

39 Dalmau de Mur fue obispo de Girona (1409-1415, arzobispo de Tarragona 1418-1430) y finalmente arzobispo de Zaragoza hasta su muerte en 1456. Una panorámica sobre el personaje, particularmente sobre su etapa zaragozana en M. C. Lacarra Ducay: «Mecenatge dels bisbes catalans a les diócesis aragoneses durant la baixa edat mitjana», Quaderns d’Estudis Medievals , 4/23-24 (1988), pp. 22-29, especialmente pp. 27-29. Artículo publicado de nuevo en Aragonia Sacra II (1987), pp. 19-34. Para Dalmau de Mur, pp. 29-34.

40 A su muerte las legó a las bibliotecas capitulares de las catedrales de Girona y Tarragona que había gobernado antes de su traslado a Zaragoza, donde permaneció hasta su muerte. El primer ejemplar sigue in situ , el segundo fue donado por esa iglesia al rey Felipe II y se conserva en el Escorial. El prelado se refiere a ellas en su testamento (1454): Legamus preterea ac dimittiums Ecclesiae Gerundensi Bibliam nostram maiorem cum gafetis sive clausuris auri ubi sunt arma Regis Francie. Legamus etiam Ecclesiae Terraconensi aliam Bibliam nostram quae habet clausuras de argento. El documento en M. Serrano Sanz: Documentos …, op. cit ., RABM, 32 (1915), p. 152, doc. XIII. Dos años después de la muerte del arzobispo, el volumen destinado a Girona ya consta en la sacristía de esta catedral. Su paso por la aduana aragonesa costó 12 florines como corresponde a un libro de lujo. Este último documento se transcribe en J. Perarnau i Espelt: «La donació de la biblioteca d’Arnau des Colomer i la fundació de la «Libraria Sedis» de Girona (1397-1411», Arxiu de Textos Catalans Antics , 2 (1983), p. 239, doc. 4. Este manuscrito se analiza detalladamente en J. Yarza Luaces: «La Bibbia di Carlo V nella cattedrale di Gerona», en V. Pace y M. Bagnoli (eds.): Il gotico europeo in Italia , Nápoles, Ed. Electa, 1994, pp. 415-427. Íd.: «La récupération “dell’antico” dans la Bible de Charles V», Memory and Oblivion . XXIXth International Congress of the History of Art (Amsterdam 1-7 setember 1996) , Dordrecht, Kluwer Academic Publishers, 1999, pp. 709-718.

41 En un documento de 1442 el rey reclama alabastro catalán y el traslado urgente a Nápoles de Pere Joan: Ítem, portarà ab si lo dit fra Puig, lo mestre qui obra de Alabastre, ço és es lo mestre que ha fets los retaules de Tarragona e de Zaragoza e para que porte ab si tota la ferramenta á almenys XXXX grans peces de alabastre les majors e les pus netes que trovar e haver porà (F. de Bofarull y Sans: «Alfonso V de Aragón en Nápoles», en Homenaje a Menéndez y Pelayo. Estudios de erudición española , vol. I, Madrid, Librería General de Victoriano Suárez, 1899, pp. 626-627). En 1446 volvió a insistir: Nós havem mester de tu e de la tua art en les obres del nostre Castell nou (R. Filangieri: Rassegna critica delle fonti per la storia di Castel Nuovo , Nápoles, Deputazione Napoletana di Storia Patria, 1936, p. 77, doc. II). Reitera la orden en 1449: E vós trameteu-nos alguna quantitat de alabastre segons mils poreu, però no cureu fer que per aquella se detinguen gens aquí los dits En Pere Joan e sos ajudants, car ja·n tenim ací certa quantitat, e volem que ells vinguen decontinent, e quan més prest poran (Cf. J. M. Madurell Marimon: El Arte en la comarca alta de Urgel , Barcelona, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona , 1945, p. 45, nota 111).

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «Mercados del lujo, mercados del arte»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «Mercados del lujo, mercados del arte» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Отзывы о книге «Mercados del lujo, mercados del arte»

Обсуждение, отзывы о книге «Mercados del lujo, mercados del arte» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x