Josep Massot i Muntaner - De València i Mallorca

L’estudi del passat propi, la seua preservació i divulgació, són dimensions fonamentals d’un territori i la seua gent i, per tant, dimensions irrenunciables de l’acció cultural institucional que han de ser combinades amb la necessitat d’espais per a la reflexió sobre el futur que volem assolir conjuntament.

En aquesta reflexió sobre el passat recent i el present, així com en les trajectòries de futur que s’hi evidencien, la doctora Saskia Sassen n’és un clar referent a nivell internacional.

Com ha assenyalat el doctor Antonio Ariño en la seua esplèndida laudatio , la Doctora Saskia Sassen és, en el camp de la sociologia contemporània, una de les figures clau per entendre les dinàmiques del món actual. Amb una sòlida i cosmopolita trajectòria formativa en universitats franceses, sud i nord-americanes i europees, la professora Sassen ha desenvolupat una obra de reconegut prestigi que ha aportat una perspectiva global inèdita als estudis de gènere i una rellevant anàlisi crítica de la globalització que és imprescindible per descobrir les tendències del món actual.

Així, l’obra de la Dra. Sassen s’articula amb una visió transversal que pivota sobre tres eixos: les desigualtats, el gènere i la immigració. Des de la direcció del comitè sobre pensament global de la Universitat de Columbia, als Estats Units, en la qual és professora de Sociologia, ha centrat el seu interès en les ciutats globals, la immigració, la ciutadania i la governança.

Enhorabona, professor Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat, estimat amic Antonio, per la vostra intervenció en aquest solemne acte acadèmic que ha posat en relleu les destacades aportacions de la doctora Sassen a les ciències socials que l’han fet justa mereixedora d’aquest reconeixement. Aquest doctorat honoris causa s’uneix al que li han lliurat altres universitats d’arreu del món i a destacades distincions com el premi Príncipe de Asturias a las Ciencias Sociales i l’Ordre des Arts et des Lettres del govern francès.

Distinguished Professor Sassen, welcome to the University of Valencia, an ancient Mediterranean university rooted in the fifteenth century but developing today an international activity, as one of the leading universities in Spain. Thank you very much for sharing your thoughts about the future of our society.

Els treballs de la doctora Sassen entorn a la nova fase del capitalisme en què ens trobem són també objecte d’estudi des de nombrosos àmbits del coneixement que es conreen a la Universitat de València. En la seua obra es refereix a estructures de capital articulades per unes elits econòmiques i socials en el marc d’unes capacitats sistèmiques que esdevenen factors clau en el procés de concentració de la riquesa, tan àmpliament evidenciat per l’economista francès Thomas Piketty en la seua obra sobre el capital al segle XXI.

Concentració de riquesa que genera desigualtat no sols dins de les societats occidentals i avançades, com bé va il·lustrar el doctor Muñoz Machado en la seua lectio honoris causa sobre la pobresa, sinó també a l’escletxa entre nord i sud a la qual es referí també el nostre honoris causa Sami Naïr.

Aquestes capacitats sistèmiques, que la professora Sassen caracteritza per les seues complexitats tècniques i legals, es troben al darrere de determinades polítiques econòmiques que, recentment, han estat durament contestades pels òrgans de govern de la Universitat de València. Particularment em referisc a les polítiques de consolidació fiscal desenvolupades a Europa en el marc de la profunda crisi econòmica i social que hem experimentat i que en aquest mateix Paranimf foren anomenades «obra teatral de moralitat» pel professor Paul de Grauwe, actualment a la London School of Economics, en l’acte de la seua investidura com a doctor honoris causa .

Així mateix, la doctora Sassen assenyala que la immigració «constitueix un àmbit estratègic per indagar al voltant dels límits del nou ordre mundial», atès que «propicia la renacionalització de la política i del concepte de la importància del control sobirà sobre les fronteres i que es troba imbricada en una dinàmica de transnacionalització dels espais econòmics i de les legislacions sobre drets humans».

Aquestes reflexions són de plena actualitat en el marc de la crisi humanitària de les persones refugiades que està vivint l’Europa contemporània.

En un marc post-keynessià i post-westfalià, cal emfatitzar les dificultats de les institucions supranacionals per garantir la protecció efectiva de la població civil i del patrimoni de la humanitat, així com per donar una resposta efectiva als fluxos migratoris derivats tant dels conflictes bèl·lics com de les desigualtats econòmiques.

L’obligació de la ciència en general, i en aquest cas de les ciències socials, econòmiques i jurídiques, és contribuir a explicar les causes d’aquestes dinàmiques i buscar-ne solucions. L’obligació de les institucions compromeses amb la seua societat, com és la Universitat de València, és oferir espais de diàleg i intercanvi d’opinions, espais de debat i també espais d’acords per a construir el futur. Un futur que volem millor. Un futur per a una societat més justa i democràtica, més avançada, més solidària.

La raó dels Jurats de la ciutat per fundar aquesta Universitat en el segle XV fou el somni del progrés de la societat. Un somni que compartim i reafirmem any rere any en cada acte d’obertura acadèmica i hui, especialment, en aquest solemne acte d’investidura de doctors honoris causa que hem compartit.

Moltes gràcies.

BIOBIBLIOGRAFIA DEL DOCTOR

JOSEP MASSOT I MUNTANER

PETITA HISTÒRIA PERSONAL

per J. Massot i Muntaner

Voldria començar agraint a les meves estimadíssimes amigues Lluïsa i Carme i al meu estimadíssim amic Vicent el gran regal que m’han fet, ocupant-se de la meva vida i la meva obra i, en el cas de la Carme i en Vicent, venint expressament de València per fer-se presents en aquest acte, atès que els era totalment impossible de ser, com haurien desitjat, al Palau de la Música el 13 del mes vinent. Ara fa uns quants anys, el 28 de febrer de 2008, quan em va tocar agrair un ampli dossier que m’havia dedicat la revista mallorquina Lluc amb data de setembre-octubre de l’any anterior, vaig recordar les paraules de saviesa oriental que conté el llibre bíblic anomenat Eclesiàstic :

Si et fas un amic, fes-te’l en la prova, no corris massa a confiar-t’hi. Perquè hi ha l’amic de conveniència, que no et serà fidel el dia de l’adversitat. En la prosperitat serà com tu mateix, es franquejarà amb els de casa teva; però, si ets humiliat, es girarà contra tu i evitarà la teva presència. Allunya’t dels enemics i guarda’t dels amics. Un amic fidel és un refugi poderós: qui el troba, ha trobat un tresor. Un amic fidel no té preu, és inestimable el seu valor. Un amic fidel és un elixir de vida; els qui temen el Senyor el trobaran. El qui tem el Senyor manté la seva amistat, perquè, tal com és ell, és el seu amic (Ecl 6, 6-12). 1

Com deia també aquell dia, jo sempre he tingut la sort de tenir pertot arreu molts i excel·lents amics fidels, i tot el que representa l’acte d’avui n’és una demostració palpable. He tingut un munt d’amics i d’amigues en el jurat que atorga el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. He tingut molts altres amics –en algun cas desconeguts– que han volgut fer-se ressò d’aquest premi als mitjans de comunicació social, no solament a la premsa, a la ràdio i a la televisió, sinó també als blogs digitals, al Twitter i a Facebook, i no cal dir que aquestes darreres setmanes m’ha caigut a sobre una autèntica allau de trucades, de cartes, de correus electrònics i de missatges de mòbil que arribaven des de Bolívia, des de Mèxic, des dels Estats Units, des de Rússia, des de França, des d’Itàlia, des d’Holanda, des de Suïssa, des d’Alemanya, des de les Espanyes profundes i de tot arreu dels Països Catalans.