Josep Massot i Muntaner - De València i Mallorca

45. Cf. Materials , IV-1, p. 345 (B-54).

46. Arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, C-71 ( Materials , IV-2, pp. 448-449).

47. Ibid ., B-189 ( Materials , XXI, pp. 169-170).

48. Materials , V, p. 152.

49. Ibid ., p. 153. Cf. ibid ., p. 155.

50. Ibid ., pp. 157-158.

51. Ibid ., pp. 159-160.

52. Ibid ., p. 162.

53. Ibid ., p. 176. A la memòria publicada al volum VIII de Materials hi ha informació concreta sobre aquestes persones. En podem remarcar el nom de Joaquim Garcia Girona, «el gran poeta. No hi ha paraules per ponderar la seva actuació», el mateix que diuen també de Carles Salvador.

54. Materials , VIII, p. 17.

55. Ibid ., p. 23.

56. Francesc Pujol, «L’Obra del Cançoner Popular de Catalunya » , Revista Musical Catalana , núm. 388 (abril 1936), pp. 133-134.

57. Aquesta missió es troba l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, C-146 ( Materials , IV-2, pp. 466-467). La memòria corresponent i una «selecta» de les peces recollides són publicades a Materials , XIV (Barcelona, 2004), pp. 267-396.

58. Vegeu el meu treball «Rafael Patxot i el Llegendari Popular Català», dins Escriptors i erudits contemporanis. Novena sèrie (Barcelona, 2010), pp. 139-156.

59. Cf. Materials , IV-1, p. 355.

60. Ibid ., p. 354.

61. Ibid ., pp. 408-409.

62. C-274. Vegeu-ne la descripció a Materials , XXI, p. 168.

63. Les llegendes secretes de Sara Llorens. Llegendes alacantines (Alacant, 2016).

64. Vegeu Materials , IV-1, p. 365.

Paraules de cloenda de l’Excm. i Mgfc. Sr. Rector Esteban Morcillo Sánchez

NOTA. Aquestes paraules, pronunciades per l’Excm. i Mgfc. Sr. Rector de la Universitat de València, Dr. Esteban Morcillo, en l’acte d’investidura com a doctor honoris causa del professor Josep Massot i Muntaner, fan referència també a la doctora Saskia Sassen, la qual fou investida així mateix, en la mateixa ocasió. Per coherència discursiva es reprodueixen ací íntegrament.

Excelentísimo Sr. Rector Magnífico de la Universidad de Murcia,

Il·lm. Sr. Director General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana,

Excm. Sr. Vicerector de Postgrau,

Il·lma. Sra. Secretària General de la Universitat de València,

Il·lma. Sra. Dra. Saskia Sassen,

Il·lm. Sr. Dr. Josep Massot,

senyores i senyors:

Benvingudes i benvinguts a l’edifici històric de la Universitat de València, a aquest Paranimf, Teatre Acadèmic, l’espai universitari en què tenen lloc els actes acadèmics més solemnes. Actes que, seguint el cerimonial tradicional universitari, distingeixen rellevants personalitats dels diferents àmbits científics conreats a la Universitat de València.

Els agraïsc la seua assistència a aquest solemne acte en què hem investit amb el doctorat honoris causa dues destacades trajectòries que representen, alhora, dues disciplines investigadores: les humanitats, àmbit de treball del doctor Massot, i les ciències socials, en la persona de la doctora Sassen. Però també representen conjuntament l’esperit de la Universitat de València: la dimensió del nostre propi territori i la visió cosmopolita que és pròpia d’una institució com la nostra.

Doctor Massot, doctora Sassen, enhorabona i benvinguts al Claustre de la Universitat de València, una institució que s’honora de comptar amb vostès com a nous doctor i doctora honoris causa .

Els rellevants mèrits que concorren en la persona del doctor Massot han estat àmpliament lloats pel doctor Vicent Simbor en la seua esplèndida laudatio . Enhorabona per l’extens treball de síntesi de l’àmplia obra del nostre nou honoris que adientment heu categoritzat i classificat per tal de presentar un intel·lectual compromés amb la recerca filològica, però també amb la història en general. Un home que destaca per una erudició que ha quedat ben reflectida en la seua lectio .

Professor Simbor, podeu estar ben segur que l’apassionament al qual us heu referit en la vostra laudatio és fruit d’una admiració que està sobradament fonamentada en la trajectòria científica del doctor Massot, però també en la seua capacitat de gestió al front de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, editorial de referència en la investigació humanística d’arrels renaixentistes, així com al front de prestigioses revistes científiques en la nostra llengua, a més de la seua participació en nombroses institucions culturals de la llengua i la cultura catalanes, com la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que presideix. Vull agrair institucionalment la presència en aquest acte del president de l’Institut, doctor Joandomènec Ros i Aragonés, així com del professor Joan Veny i Clar, doctor honoris causa per la Universitat de València –doctor amicitiae gratia recordava el nostre nou honoris que era l’expressió que el doctor Miquel Batllori va emprar l’any 1975 en la seua investidura en aquest mateix històric Paranimf.

Doctor Massot, podeu estar ben segur que no sols es deu a l’amistat amb què compteu entre nombrosos professors i professores de la nostra Universitat. Es tracta d’un reconeixement merescut que s’uneix al que heu rebut de nombroses institucions, com ara la germana Universitat de les Illes Balears, la Medalla del Consell de Mallorca, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Enhorabona i benvingut a la vostra nova alma mater .

Enhorabona extensiva a la magnífica lectio que heu impartit des de la càtedra. Una autèntica lliçó magistral en què heu fet un extens repàs a la presència del territori valencià en la monumental Obra del Cançoner Popular.

Dels treballs que l’han feta possible, dilatats en el temps i interromputs per les circumstàncies de cada època, hem d’extraure algunes reflexions que van més enllà de la pròpia obra, la seua extensió i el seu valor històric i cultural. La primera d’elles és la importància del mecenatge per tal de dur endavant amplis projectes científics i culturals. Una filantropia present en la nostra història i que en dècades recents s’ha destacat com una necessitat en el nostre context actual, que requereix de marcs legals de suport i de mecanismes que afavorisquen aquestes col·laboracions amb les institucions culturals i científiques.

Una altra reflexió és la importància de la cooperació científica. Aquestes col·laboracions són les que ens permeten assolir les més altes fites en el treball científic.

I, finalment, la importància de la col·laboració entre les institucions i del seu compromís amb la preservació del patrimoni històric i cultural, especialment el patrimoni immaterial, sempre en perill de desaparèixer si no és acuradament estudiat i preservat.

La Universitat de València és conscient de la importància de preservar el llegat de les generacions que ens han precedit. La recuperació d’aquest històric edifici i dels tresors culturals que la Universitat ha anat acumulant al llarg del temps per tal de posar-los a l’abast de la ciutadania en un espai obert com és l’actual Centre Cultural La Nau, n’és un exemple, al qual s’uneixen el bicentenari del Jardí Botànic de la Universitat; la recuperació del palau dels Martínez Vallejo, que conserva fragments de la muralla àrab del segle XI i de la Torre de Miramar del segle XVIII entre d’altres restes històriques, i que ara allotja el Col·legi Major Rector Peset, així com del Palau de Cerveró com a seu del Museu d’Història de la Ciència i de serveis universitaris com el de Relacions Internacionals.