Joan Binimelis - Joan Binimelis - Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles

LES FONTS ARXIVÍSTIQUES I BIBLIOGRÀFIQUES CITADES PER BINIMELIS EN EL LLIBRE V

El Llibre de la Descripció de la illa de Mallorca , si bé té paral·lels, com hem vist, no té antecedents d’obres de les mateixes característiques sobre l’illa de Mallorca, de les quals poder poar informació. En aquestes circumstàncies, Binimelis s’hagué de valer sobretot del seu propi treball de camp, en part ja fet, com he dit, amb motiu de l’elaboració del mapa de Mallorca. També es valgué de dades extretes de viva veu per informadors locals que conegué arran de les nombroses coneixences que sens dubte féu durant l’arreplec de dades per a la realització del mapa, i en la seva etapa de procurador diocesà de causes pies, i, també, per a la realització de la mateixa Descripció de la illa de Mallorca .

Però la informació que dóna, per a cada terme, de caire econòmic (producció annual de cada terme en agricultura i bestiar gros i menut), demogràfic (nombre d’homes d’armes, de gent de comunió —majors de set anys—, i de gent inútil per al combat —minyons, dones i vells) i històric (fundació de la vila o parròquia, tipus de dependència del terme —del rei, de l’Església o de baró—, esdeveniments bèl·lics, fundacions religioses etc.) no es poden arreplegar només amb un treball de camp individual ni solament amb informació oral, i Binimelis recorre als arxius.

Fonts arxivístiques . Així per a les dades econòmiques, no hi ha dubte que hagué de fer ús de les dades provinents de l’estim de 1576, 72 i també la talla de 1581, 73 que potser consultà a la Casa dels Comptes de la Universitat de Mallorca, citada per ell mateix als capítols I i X (dos pics).

Al llarg del Llibre V esmenta:

— l’Arxiu de la Procuració Reial de la Sala de la Universitat, als capítols IV i XXIV; el Llibre d’actes de la Tresoreria Reial, al capítol V;

— l’Arxiu de la Casa de la Universitat de Mallorca, al capítol XIX; Arxiu (Arxius) de la Casa del Sindicat, als capítols XIX i XXIV;

— l’Arxiu de la Universitat d’Alcúdia, al capítol XIX;

— l’Arxiu de l’Escrivania d’Alcúdia, al capítol XXIV;

— el Llibre de lletres reials de l’Arxiu de la Procuració Reial, al capítol XIV;

— l’Escrivania (o les Escrivanies) del Palau Episcopal, al capítol XXVI;

— i l’Arxiu del Capítol de la Catedral, al capítol XXXII.

També recorre als llibres d’actes de 1240 del notari Guillem de Formiga (capitol XXII), i als actes de 1232 del notari Berenguer Company (capítol XXVIII).

Fonts bibliogràfiques . Per a les dades de caràcter històric del Llibre V, Binimelis fa ús, entre d’altres fonts, de les cròniques reials catalanes, la del rei Jaume I o Llibre dels fets , la de Ramon Muntaner o Llibre del rei en Pere , la de Bernat Desclot (autor citat explícitament al capítol XVIII, De la vila e parròquia de Pollença , i al capítol XXIX, De la vila e parròquia d’Alaró e de son districte ), i la de Pere el Cerimoniós. És clar, també, que per al capítol III, Dels primers pobladors de Mallorca aprés de presa per lo rei don Jaume , ha hagut de recórrer al Llibre del Repartiment de Mallorca. Abans ja he dit que fa ús també de les Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonell.

Al llarg de la Descripció de la illa de Mallorca Binimelis cita els autors següents: 74

Gai Plini Segon (vers 24 dC-79), dit Plini el Vell, autor, entre altres obres, de la Naturalis Historia , 18, p. 219.

—: «Tito Lívio, e Plini, per altra part, en lo libre 3, cap. 5, de la sua Natural història », 18, p. 219.

Hipòcrates 2, p. 85, De aere , aquis et locis , 2, p. 85, 2, p. 89.

Galè, 2, p. 85.

Eurípides, 2, p. 85.

Dionisi, 2, p. 85.

Sèneca, 2, p. 85.

Mattioli (Matthioli), botànic i metge italià del segle XVI, 2, p. 90. Dioscòrides, 2, p. 90, 2, p. 91.

Jerónimo Zurita, 18, p. 225, 29, p. 338.

Bernat Desclot, 18, p. 225, 29, p. 338.

Tit Livi: «Tito Lívio, e Plini, per altra part, en lo libre 3, cap. 5, de la sua Natural història », 18, p. 219.

Joan Binimelis: «en lo tractat que tinc fet de la fortalesa que tenen les muntanyes de Mallorca», 18, p. 232.

Pedro de Mejía: «Història pontifical de Pedro Meixia». Pedro de Mejía (Sivilla 1500 1552), historiador i poeta, cronista de Carles V. La seva obra bàsica fou la Historia imperial y cesárea , en la cual se contienen las vidas y hechos de todos los césares desde Julio César hasta el emperador Maximiliano (Sivilla 1545), 22, p. 307.

Ovidi: «e les nos descobre lo poeta Ovidi quant diu, parlant de Caribdis, en lo Far de Messina (la qual tot lo que rep, e en si beu, ho torna tot vomitar moltes milles), dient: “ Et uomit epotes seua Charybdes aques .”», 29, p. 339.

LA TRANSMISSIÓ DE LA HISTÒRIA GENERAL DEL REGNE DE MALLORCA

Els manuscrits en què ens ha arribat, en tot o en part, la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis són:

1. Ms . BNE 10394 (Biblioteca Nacional, Madrid. 1601? En castellà). [ms. A 2]

2. Ms . BMP 34 (Biblioteca Municipal, Palma. Entre 1640 i 1653. Còpia de Jordi Fortuny. En català). [ms. F]

3. Ms . BNE 18394 (Biblioteca Nacional, Madrid. 1683. Còpia de Bartomeu Martorell. En català). [ms. M]

4. Ms . Serra i Cortada (Propietat d’Alexandre Siquier, Inca. Segle XVII. En català). [ms. SC]

5. Ms . BNE 18233 (Biblioteca Nacional, Madrid. Segle XVIII. Còpia de Joan Serra i Ventaiol. En català). [ms. SV]

6. Mss . BAM 476-480 (Biblioteca de l’Abadia de Montserrat. Segle XVIII. Còpia i trad. de Guillem Terrassa. En castellà). [ms. GT]

7. Mss . BL 24911-24912 (British Library. Principis del segle XIX. En castellà). [ms. BL]

8. Mss . ARM , SAL 1-4 (Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 1765. En castellà).

9. Mss . Bibl . M . de Vivot 71 . 06-08 (Biblioteca del Marquès de Vivot, Palma. Segle XVIII. En castellà i en català). [ms. BV]

10. Mss . BLM 102 (Biblioteca Lambert Mata, Ripoll. Segle XIX. En castellà i en català). [ms. LM]

11. Ms . BM , Mss . i Autògrafs Mallorquins , III-27 (Biblioteca March, Palma. Segle XIX. En català).

12. Ms . BC 194 (Biblioteca de Catalunya, Barcelona. Segle XIX. En català).

13. Ms . BNE 18232 (Biblioteca Nacional, Madrid. Segle XIX. En castellà).

Per a il·lustrar gràficament el conjunt de manuscrits i llurs continguts he confegit el quadro sinòptic de la pàgina següent.

Els manuscrits autògrafs . Les expectatives d’edició de l’obra restaren, com acabam de veure, decebudes, i els exemplars autògrafs de l’obra, que havien de restar encadenats a l’Arxiu del Regne, igual com ho estaven els llibres de privilegis mallorquins, iniciaren un procés de dipòsits ara en un lloc, ara en un altre, fet que facilità que se’n fessen còpies, però també que s’anassen deteriorant i en definitiva es perdessen, com és un fet que succeí amb l’autògraf català, del qual se sap que en ple segle XVIII encara era consultat, bé que ja amb força dificultats per raó del seu deteriorament.

Joaquim M. Bover, en la seva Biblioteca de escritores baleares , en la ressenya que fa de la Història general del Regne de Mallorca , 75 explica que « el señor conde de Ayamans posee un copia de letra del paborde Tarrasa , y el Sr . Capdebou un tomo , bastante averiado , del ejemplar lemosín , de propio puño de Binimelis ». Aquesta notícia fou recollida per Antoni M. Alcover, 76 i reproduïda per Mateu Rotger en la seva història de Pollença. 77