Joan Binimelis - Joan Binimelis - Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles

Joan Binimelis:

Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles

fonts històriques valenciane S

60 .

Joan Binimelis:

Descripció particular de l’illa de Mallorca e viles

Edició a cura de

Juli Moll i Gómez de la Tía

2014

m onuments d’Història de la Corona d’Aragó , V

Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot

© Juli Moll , 2014

© D’aquesta edició : Publicacions de la Universitat de València i l’Institut Cartogràfic de Catalunya , 2014 Disseny de la col·lecció : J . P .

Il·lustració de la coberta :

Croquis de sa Dragonera, al marge dret del f. 54r. del tom III

de l’autògraf castellà de la Història de Mallorca de Joan Binimelis, ms. 10.394 de la Biblioteca Nacional de España

Fotocomposició i maquetació : Institut Cartogràfic de Catalunya

ISBN : 978-84-370-9528-8

P ròleg

El lector té a les seves mans un estudi important i peoner en el seu gènere a Mallorca. L’autor, Joan Binimelis (1538/9-1616), de família menestral mallorquina, beneficiat de la catedral de Mallorca, polifacètic com s’escau a un home de formació renaixentista tardana en una època de pas cap al Barroc: historiador, metge, astrònom, matemàtic, geògraf i cartògraf. Aquesta formació l’obtingué a la Universitat de València de mestres reconeguts, com Lluís Collado o Jeroni Munyós en l’aspecte científic i molt possiblement de Martí de Viciana en el de cronista. També com a humanista estigué al servei del poder: del bisbe de Mallorca Joan de Vic i Manrique de Lara (1573–1604), del lloctinent general de Mallorca Lluís de Vic, germà de l’anterior, i del poder municipal, és a dir dels jurats de Mallorca. La seva obra és extensa i polifacètica, però restà inèdita, tal com es confirma en el seu testament (1616). Abraça diversos estudis mèdics adscrits als nous corrents del denominat gal·lenisme hipocratista, especialment sobre epidemiologia, sífilis i malalties que afectaven la salut pública mallorquina. La seva casa contenia una bona biblioteca científica, mapes, pintures, estris de mesura. L’obra més coneguda és la seva Història general del Regne de Mallorca , que deixà manuscrita en català i en versió castellana a la casa de la ciutat de Palma, encadenada per a evitar furts, però amb llibertat per a poder ser consultada in situ . Ha estat molt utilitzada i se’n conserven molts manuscrits, alguns dels quals fragmentaris, que l’autor d’aquest estudi, Juli Moll, analitza amb detall.

La Història general del Regne de Mallorca , ha estat normalment qualificada d’historiogràfica perquè conté el relat històric, polític, institucional, la crònica de fets concrets, com la revolta de les Germanies, la descripció geogràfica i econòmica, les biografies de mallorquins il·lustres. És a dir, segueix un model similar a l’utilitzat per Antoni Beuter, Martí de Viciana i Gaspar Escolano a València, per Francesc Tarafa, Onofre Manescal i Pere Gil al Principat de Catalunya. La de Binimelis és peonera a les Balears. Segueix, per tant, el concepte humanístic de la Història, més ampli que no l’actual, més hereu de l’oratòria clàssica i, per tant, també, més afí al que avui considerem literatura com, per exemple, les intercalacions llegendàries. La finalitat primera de tots era sempre prestigiar el propi país, per molt que afirmessin, seguint la definició clàssica, que cercaven la veritat. S’establí així una certa rivalitat entre totes aquestes obres. La de Binimelis, però, accentua aspectes científics fruit de l’observació directa i personal. I aquest és el cas de la part dedicada a la Descripció de Mallorca , objecte del present estudi, la part més original de la Història de Binimelis. Per què aquest desig de lloar el propi país? Posssiblement es degui a l’afebliment polític de l’estat en el qual s’inseria el Regne de Mallorca, és a dir, la Corona d’Aragó, enfront de la Corona de Castella, demogràficament i econòmicament més potent. Com també el procés seguit per la institució cabdal del règim polític, és a dir la monarquia, cada vegada més allunyada en lluites estrangeres i també castellanitzada en establir la cort a Castella. La nissaga de cronistes reials, que provenia de l’Edat Mitjana, era ocupada per castellans, llevat de l’aragonès Jerónimo Zurita, més al servei ideològic de la monarquia que no del Regne d’Aragó. Alguns virreis o lloctinents generals, com eren designats aleshores, procuraren de substituir la monarquia en el terreny cultural, com ho feren també les institucions locals o la poderosa Església tridentina, i aquest és el cas especial de Mallorca.

El fet que l’obra de Binimelis quedés inèdita, i encara ho és en la seva major part, explica que hagi estat poc coneguda i valorada, com és el cas de la seva obra científica. El fet és que Binimelis no es beneficià del món editorial, molt precari a la Mallorca de l’època, sinó que escriví majoritàriament per encàrrec dels poderosos, i això fa pressuposar que mantingué un tracte de subordinació respecte a aquests. Tot i que ell tenia una posició econòmica benestant i els seus escrits no palesen la necesitat d’elogiar els seus protectors. Tampoc no sabem si cobrà per la seva feina. Tot plegat ens mostra un home força lliure i avançat en les idees. La seva Història fou escrita per etapes al llarg de la seva vida i com és natural assenyala una evolució en els seus models: la part històrica és hereva de la metodologia medieval, per al segle XVI utilitza la forma de crònica de fets basada en documentació del moment, com en el cas de la Guerra de les Germanies, i segueix el model clàssic en les biografies de personatges il·lustres, als quals se sumen els eclesiàstics i els sants inherents a l’època tridentina. Només la part de Descripció de l’illa, incorporada en el conjunt, és obra totalment original, fruit de recórrer l’illa minuciosament, a peu i a cavall, tant la costa com les poblacions de l’interior, normalment amb finalitats estratègiques.

En resum, Joan Binimelis, beneficiat de la catedral de Mallorca, familiar (1575) del bisbe de Mallorca Joan de Vic i al servei del germà d’aquest, Lluís de Vic, lloctinent general de Mallorca, que li encarregà la confecció dels mapes de Cabrera, de Menorca i de Mallorca (1586) per necessitats estratègiques de defensa de les illes, seguint la pauta de feia uns quants anys a tota la Mediterrània per a fer front a pirates turcs o altres que persistien tot i la victòria cristiana de Lepant (1572): senyalització de torres de vigia a tota la costa, però també amb dades econòmiques, recursos hidràulics, recursos militars etc. Finalment els jurats mallorquins li encomanaren la part històrica per tal de donar vida al mapa, com argumentaven. Binimelis ho redactà, però també hi afegí alguns capítols fruit de les seves obres científiques. És a dir que el conjunt de la Història de Mallorca fou fet a parts en el temps i originàriament diferenciades i amb finalitats diverses.

Juli Moll i Gómez de la Tía és l’autor d’aquest estudi i podem afirmar que respon a un perfil idoni per a abordar-lo. Menorquí de naixement, després de cursar el batxillerat laboral a Ciutadella i a la Rioja (1957–1965), inicià estudis universitaris de ciències, d’enginyeria a Madrid, d’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, fins a decidir-se finalment per la licenciatura de Filologia catalana (1969–1974 i 1976–81) a la Universitat de Barcelona. S’ha professionalitzat com a corrector de català (1967–1998) i continuà com a tècnic a l’Institut Cartogràfic de Catalunya (1984–1985 i 1998–2012). Un bon nombre dels seus estudis publicats, alguns d’autoria compartida, estan especialitzats en toponímia catalana. Des dels anys vuitantes ha treballat, de manera intermitent en la Història de Joan Binimelis, això vol dir que aquesta nova publicació és una obra molt madurada i metodològicament rigorosa. Els seus coneixements científics i filològics ho han fet possible. Penso que serà un estímul per a continuar els estudis del conjunt de l’obra binimelisiana. Confesso que m’enorgulleix d’haver-lo tingut com a deixeble.