Joan Binimelis - Joan Binimelis - Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles

Binimelis fou rector de la parròquia de Marratxí des del 1583 fins el 1588.

L’any 1583 Binimelis rebé l’encàrrec de l’elaboració d’un mapa de Mallorca amb la descripció detallada de les característiques de la costa, tasca que requerí un exhaustiu treball de camp, que Binimelis, un cop retornat a Mallorca, dugué a terme personalment. L’obra li fou encomanada per l’aleshores lloctinent general de Mallorca, el comanador general d’Aragó Lluís de Vic i Manrique de Lara, 19 germà del bisbe Joan, protector de Binimelis, amb la finalitat d’obtenir un més precís coneixement de la costa per a poder-la dotar d’unes adequades estructures defensives davant la proliferació d’incursions piràtiques. El mapa, enllestit vers el 1586, ultra les informacions de caràcter estratègic, anava acompanyat de dades de caire econòmic i demogràfic que, sens dubte, foren aprofitades després per Binimelis per a l’elaboració del Llibre V de la Història del Regne de Mallorca o Llibre que tracta de la descripció particular de la illa de Mallorca , objecte de la present edició.

Tot seguit de fet el mapa, els jurats de Mallorca encomanaren a Binimelis la redacció d’una història de Mallorca, com ell mateix reconeix al pròleg que els dedica, on resten clars, de les manifestacions del mateix Binimelis, els motius de l’encàrrec, l’interés de l’estat en la preservació de béns i de la llur seguretat, i el fet de servirse dels coneixements geogràfics del territori per a aconseguir-ho i, finalment, l’interès dels jurats a vincular geografia i historia per a l’enaltiment del Regne. 20

L’obra quedà enllestida, en tres volums manuscrits, ja el 1595, que ell mateix traduí al castellà (1597-1601). 21 Són l’obra, de molt, la més extensa i que més fama donà a l’autor, a la qual dedicarem un detingut estudi més endavant. 22

Tanmateix, pocs mesos després de la partida de Mallorca, el maig de 1604, de Joan de Vic, per raó del seu nomenament com a arquebisbe de Tarragona, Binimelis es veié denunciat, l’octubre del mateix any, davant el Tribunal de la Inquisició per quatre monges i una dona, que denunciaven haver estat objecte de tocaments obscens (besades als llavis, agafar-los la mà) i proposicions deshonestes (anar al llit plegats i dir que allò no era pecat) fets per Binimelis, que hauria aprofitat per a fer-ho la intimitat pròpia del sagrament de la confessió. 23 Binimelis, sense negar d’antuvi les acusacions, al·legà que els tocaments havien estat a causa que, en la seva condició de metge, les havia ateses en el curs de malalties que les denunciants havien patit. 24 Però el testimoniatge de la primera de les monges fou molt explícit respecte de les intencions de Binimelis. Aquest, finalment, reconegué que totes les acusacions eren veres, excepte l’acusació segons la qual ell hauria dit que els dits tocaments i proposicions no eren pecat.

La condemna consistí en la privació per sempre de poder confessar, un any de reclusió on decidís l’inquisidor, la suspensió per mig any de poder celebrar l’eucaristia i una multa de 25 ducats, multa que després li fou condonada. 25 Aquest desgraciat incident contribuí, sens dubte, al desprestigi social de Binimelis, i molt probablement també, de retop —òbviament injustament—, sobre la seva obra, que tot d’una es veié preterida i romangué inèdita fins al segle XX. 26

Després d’aquest incident, la seva vida deixa de tenir relleu social, i Binimelis viu retirat fins a la mort, que s’esdevingué el 12 de gener de 1616.

Binimelis mantingué relació, a Mallorca, amb el jesuïta Pere Gil, l’autor de d’una Història catalana , el Llibre primer de la qual, una descripció natural de Catalunya, manté un paral·lelisme amb el Llibre que tracta de la descripció de la illa de Mallorca de Binimelis. De resultes d’aquesta relació, Binimelis entrà en la confraria jesuïta que fundà Pere Gil durant la seva estada a Mallorca com a rector del Col·legi de Montision (1611-1614). També és probable que fos a causa d’aquesta vinculació amb els jesuïtes, que els nomenàs, en el codicil testamentari de 1612, receptors de la seva obra més preuada, la Història de Mallorca , en cas que no es complissen les seves primeres previsions testamentàries relatives a la conservació de la dita obra.

Binimelis havia mantingut amistat amb Margalida Magdalena Safortesa de Sanglada i amb el prevere Joan Mas, i també amb Lleonard Safortesa, i Pere Nunis de Berard (a qui llegà tots els seus instruments de matemàtiques i astronomia); també amb Mn. Ripoll (a qui llegà 40 £ i amb Pere Antoni Safortesa, famós mercader.

Pel seu testament 27 sabem que Joan Binimelis, en morir, tenia rendes per valor de 300 £ censals, que llegà a la Confraria de Sant Pere i Sant Bernat, de la Catedral de Mallorca, amb la comanda de dir misses i fer obres pies. La seva casa era «decorada amb diversos quadros i retaulets de temàtica religiosa, alguns a l’oli, diversos mapamundis, molts planos o vistes de ciutats, un de gran, pintat a l’oli, de la ciutat de Mallorca “ab tots los carrers”, 28 un altre de la ciutat de València, 29 d’altres de bulto de guix (Alger i la Goleta) o de països (illa de Mallorca, Espanya). La biblioteca comprenia més de 130 llibres impresos (només un “de ploma” o manuscrit).

»Respecte a la seva obra, especifica al seu testament que deixa a don Pere Berard tots els instruments de matemàtiques i els “deu tomos o volums de cosas escritas de mà mia” sobre temes diversos.» 30

L’OBRA DE BINIMELIS

De l’anàlisi dels més de 130 llibres de la biblioteca de Binimelis, on hi havia llibres de teologia (Benito Arias Montano), i també d’humanitats (Plató, un bestiari —Historia animalium —, un Dant, el De re militari de Vegeci, una Història de Spanya , entre d’altres), 31 i sobretot obres de medicina, es desprenen clarament els interessos de Binimelis, que sorgeix davant els nostres ulls com un autèntic humanista. A continuació passaré revista als diferents aspectes de la seva formació, i també a la seva obra en cadascun dels camps que, d’una manera o altra, conreà.

Binimelis , obra mèdica . Binimelis posseïa una considerable i correcta formació científica, d’acord amb els més estrictes cànons de l’època. Concretament, pel que fa a la medicina, dins el galenisme hipocratista.

Escriví diverses obres de caire mèdic 32 que fins en dates recents han restat pràcticament oblidades: El Tractat del temperament propi de la illa de Mallorca , que probablement es correspon amb el cap. II del Llibre V i els caps. IV i V del Llibre I de la seva Història general del Regne de Mallorca , evidencia una clara influència de les doctrines ambientalistes que, des d’Hipòcrates, enllacen amb els moderns conceptes d’higiene pública i ecologia sanitària. L’obra de tema botànic, Tractat de las virtuts de la herba que es diu Sanctae Crucis o nicoriana 33 i el Tractat de com se han de curar las feridas y colps del cap , y com se ha de pendra y estancar la sanch de ellas en las personas que no tingueren més malaltias que las ditas feridas 34 són obres citades per Joaquim M. Bover, en l’article que dedica a Binimelis, i afegeix que el dit tractat és seguit per onze tractats més sobre diferents malalties. Seguint Contreras, sembla lògic pensar que dins aquesta sèrie d’obres hi devia haver el De morbo gallico , un tractat sobre la dosificació de simples en les medecines compostes, i el De utilitate et nocumento coitus , un dels tractats de Binimelis no localitzats dels quals es declara autor en la seva Medicorum nomenclatura per alphabetum , relació alfabètica de totes les obres mèdiques que posseïa Binimelis en la seva biblioteca, molt més completa que la citada al seu testament. L’obra té interés no sols per al coneixement de la formació científica i mèdica de Binimelis, ans per a establir el nivell de coneixements teòrics que podien tenir els metges mallorquins de l’època. En aquest manuscrit Binimelis es descriu a si mateix amb aquests mots: « Ioannes Benimelis balearis , cuius extant apud eum manuscripta quedam , liber unus de morbo gallico : et alius de utilitate et nocumento coitus , opus a nemine actenus inuentum , nonnulla alia pretermedicinam scripsit tum in philosophia , tum mathematicis scientiis que omnia ante biennium in lucem proderunt ».