Joan Binimelis - Joan Binimelis - Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles

Aquest llibre és la primera edició crítica del Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis en la versió en català de l’obra, que, com és sabut, és l’original.

Hom es podria demanar per què he decidit de fer una edició d’una part tan concreta de l’obra i no pas de l’obra sencera. Els motius són d’índole diversa:

En primer lloc, és la part més original de l’obra, on Binimelis aboca les seves pròpies recerques i no es limita a reproduir escrits d’altri.

En segon lloc, és realment una part autònoma i clarament diferenciada de la resta de l’obra, fet que facilita molt la possibilitat d’una edició a banda.

En tercer lloc, la descripció geogràfica de Mallorca i les seves viles és la part que manté més vigència i més interés avui dia, en tant, que admira la modernitat del seu plantejament, i la varietat dels aspectes que són objecte de la seva metòdica atenció: situació geogràfica, afrontacions, proveïment d’aigua, cales i aptesa per a desembarcs, cabuda i possibilitats d’ancoratge, demografia, dades econòmiques (produccions agràries i caps de bestiar gros i menut) i històriques amb règim jurídic, institucions, monuments etc.

I, en quart lloc, hi ha el fet, no gens negligible, que no crec que aquesta edició parcial haja d’entrebancar en res i per res l’edició completa de l’obra, la necessitat de la qual no pos pas en qüestió, ans l’encoraig vivament.

BINIMELIS: VIDA I OBRA

FORMACIÓ I ESTUDIS

Joan Binimelis i Garcia, autor de la primera història del Regne de Mallorca, és sens dubte el més gran exponent del Renaixement a les Illes Balears, i una de les figures cabdals del moviment renaixentista a la Corona d’Aragó. Hom veu en ell una de les manifestacions de l’home total, típic del Renaixement, amb la seva formació que abastà els camps de la teologia, la història, la medicina, les matemàtiques, l’astronomia i la cartografia, fruit de la passió pel coneixement del món que l’envolta a través de l’observació directa de les coses i el contrast, si cal, dels sabers que se’n deriven amb el llegat tradicional dels clàssics.

Tanmateix, la personalitat de Joan Baptista Binimelis i Garcia no és encara del tot aclarida, a pesar dels estudis que han dedicat a la seva complexa figura autors com el pare Lluís de Vilafranca (1806), Joaquim Maria Bover (1868), Antoni M. Alcover (1916), 1 Gabriel Llabrés (1916), Llorenç Pérez Martínez (1978) 2 i Antoni Contreras Mas, 3 car encara romanen prou punts foscs de la seva vida. Se sap que nasqué a Manacor en una data que cal situar entre l’any 1538 i el 1539, i que morí a la ciutat de Mallorca el 12 de gener de l’any 1616. Una tradició mallorquina el feia fill de la vila de Pollença, però en el judici a què fou sotmès el 1604 4 ell mateix declara haver nascut a la vila de Manacor.

Sembla ser que la seva família era menestral, 5 cosa que, al seu temps, condicionava força, i dificultava en gran manera la possibilitat d’uns estudis, fins i tot elementals. Però qualcú, potser el seu oncle matern, Vicenç Garcia, 6 que era prevere, es degué tèmer de les aptituds intel·lectuals de l’infant, i féu per manera que pogués cursar els primers estudis, amb tota probabilitat, a l’escola major d’arts de la ciutat de Mallorca.

Acabats els primers estudis, cap a l’any 1560 passa a la ciutat de València per a fer la carrera de medicina a la Universitat, atret sens dubte pel prestigi d’aquesta Universitat, que al segle XVI era, amb diferència, la més avançada dels Països Catalans, i també pel fet que a la Universitat de Mallorca els estudis de medicina encara no s’havien començat a impartir. 7

A València, Binimelis fou deixeble del prestigiós anatomista Luis Collado. 8 Després dels preceptius quatre anys d’estudis en la Facultat de Medicina, obtenia el títol de batxiller en medicina, títol que per si sol no facultava per a poder exercir la medicina en pacients. Per a poder-ho fer calia acreditar dos anys de pràctiques al costat de metges aprovats. Tot i que Binimelis s’atribueix sempre el títol de doctor, no consta en les llistes de graus universitaris concedits per la Universitat de València dels anys 1562 i 1580. Hem de suposar, doncs, que el degué obtenir el 1567, que és un any les llistes del qual, ensems amb les de 1572, manquen en la documentació. 9 L’etapa de formació de Binimelis a la Universitat de València ha estat estudiada a fons per Antoni Contreras Mas, el qual ha fet també l’estudi de seva obra mèdica, i l’anàlisi dels llibres de la seva biblioteca particular, esmentats en l’encant efectuat dels seus béns després de la seva mort.

A València, Joan Binimelis s’estigué a casa del notari Lluís Casanova, que tenia la casa prop d’on era l’antiga església de Santa Tecla, de l’antic Convent de Santa Tecla. Com diu Contreras Mas, és ben probable que el record de la seva estada a València el vaja acompanyar tota la seva vida, i ens ho fa creure el llegat, que trobam al seu testament, de «deu lliures, moneda de Mallorca, a la confraria dels pobres estudiants del studi de València, en satisfacció del bon socorro que·m féu quant jo era studiant en València». 10

Antoni L. Moll Benejam 11 recull la notícia segons la qual sembla esser provat que l’any 1562, Binimelis féu d’actor a València en una obra teatral de caire moralitzant de Jaume Romanyà, la Noua tragicomedia Gastrimargus apellata , que es representà amb tota pompa i davant les autoritats del Regne. 12

Remarquem, finalment, de la seva estada formativa a València la possibilitat de l’inici de la relació amb Joan de Vic i Manrique de Lara, que, essent ja bisbe de Mallorca, es convertirà en el seu protector i mecenat, sense que a hores d’ara hom puga precisar si la dita coneixença es féu a València o a Roma, ciutat on Vic fou ambaixador de Felip I d’Aragó abans de ser designat bisbe de Mallorca el 1573, i on probablement coincidiren tots dos.

Devers l’any 1570 Binimelis anà a Roma, on cursà estudis de teologia i sobre monuments i esglésies. Allí conegué el metge, matemàtic i astròleg italià Gerolamo Cardano. 13 L’any 1571 Binimelis acabà a Roma la redacció del Tractat de la precedència entre España e França , 14 que féu per encàrrec de Joan de Zúñiga i de Requesens, germà de Lluís de Requesens i de Zúñiga i alt funcionari reial. Potser a causa dels coneixements de Binimelis en matemàtiques, astronomia i cartografia, el 1571 li fou encomanada la descripció cartogràfica de les illes de Cabrera i Menorca. Poc més se sap de l’estada de Binimelis a Roma, a banda del que acap de dir. Ni tan sols si hi fou ordenat sacerdot, o bé si l’ordenació tingué lloc un cop retornat a Mallorca.

El cert és que Binimelis es féu capellà, amb tot el que açò significa pel que fa a l’orientació de la seva vida. Potser influí en aquesta decisió el seu oncle matern Vicenç Garcia, que era prevere, o el qui fou després el seu gran valedor, Joan de Vic i Manrique de Lara. 15

Així, la vigília de Nadal de 1575, Joan Binimelis prengué possessió d’un benefici a la Seu de Mallorca, benefici que fou versemblantment concedit pel nou bisbe Joan de Vic, el qual l’any 1578 el nomenà procurador de causes pies de la diòcesi de Mallorca. Com a procurador impulsà l’elaboració d’un inventari de totes les causes pies. 16

Binimelis, el 22 de maig de 1581, apareix citat com a testimoni en la transferència a la parròquia de Santa Creu del llegat de tres lliures censals que ell mateix abans havia fet al Convent de Sant Francesc de la ciutat de Mallorca, i hi és qualificat de familiar del bisbe. L’any 1585, formà part, en qualitat de metge, del sèquit del bisbe en la seva visita pastoral a Menorca. 17 Arran d’aquesta visita, Binimelis efectuà la carta geogràfica de Menorca. 18