Joan Binimelis - Joan Binimelis - Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles

Abans i tot que Zurita, Pere Antoni Beuter havia publicà l’any 1538 la Primera part de la història de València , que tracta de les antiquitats de Spanya y fundació de València , que el 1538 traduí al castellà i completà amb el títol de Primera parte de la crónica general de toda España y especialmente del Reyno de Valencia , i la continuació que tracta ja de la conquesta cristiana: Segunda parte de la crónica general de España y especialmente de Aragón , Cataluña y València (1551).

Igualment dins l’àmbit català, Martí de Viciana redactà en català, però publicà en castellà la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno (1564), obra que coincidí amb l’estada de Binimelis a València i que per tant hagué de conèixer, i de fet utilitzà per a la redacció del Llibre VII, dedicat a les Germanies. És molt probable que Binimelis, en la seva redacció de la Història de Mallorca prengués l’obra de Viciana sobre el Regne de València per model, 57 el qual autor imità també en la subsegüent traducció al castellà de l’obra. Posterior ja a la Història de Binimelis fou el Libre primer de la història cathalana en lo qual se tracta de història o descripció natural , ço és , de cosas naturals de Cathalunya , escrit el 1600 pel jesuïta reussenc Pere Gil i Estalella, que acollí, com ja he dit, Binimelis en la confraria de jesuïtes de Montision de la ciutat de Mallorca durant els anys de la seva direcció del col·legi.

És, doncs, en aquest marc historiogràfic particularista de cadascun dels regnes de la Corona d’Aragó que s’enquadra, doncs, l’obra de Joan Binimelis, referida a la història del Regne de Mallorca.

Tanmateix, si tenim en compte que Binimelis morí al principi de 1616, açò vol dir que s’escolaren més de vint anys de la vida de l’autor sense que el seu principal treball meresqués les honors de l’edició impresa. Ja fa més de cent any que el poeta, filòleg i bibliògraf mallorquí Tomàs Aguiló, en un article sobre qui fou el primer cronista del Regne de Mallorca 58 , ja exposa l’estranyesa que li causa que l’obra màxima de Joan Binimelis no li fos publicada i, encara més, que hom evitàs de citarla en altres obres històriques posteriors, com ara la de Dameto, d’on dedueix la poca acceptació que tingué l’obra un cop enllestida. D’aquesta manca d’acceptació i àdhuc ocultació de l’obra cabdal de Binimelis se’n fa ressò Gabriel Ensenyat, en un documentat article, 59 on destaca el fet del procés a què fou sotmès Binimelis poc després de la partença de Mallorca del seu valedor, el bisbe Joan de Vic, com a causa molt versemblant de la preterició de la figura de Binimelis i de la seva obra. Així l’obra restà inèdita fins al tercer decenni del segle XX, que fou editada només en la seva versió en castellà, que no era pas l’original, com el mateix Binimelis declara. Aquest fet de la manca d’edició impresa influí, sens dubte, en la difusió de l’obra, que s’hagué de fer per la costosa i laboriosa còpia manuscrita.

Continguts i estructura . La Història de Binimelis pretén de tractar tots els aspectes passats i presents del territori del Regne de Mallorca i els seus habitadors, i en aquest fet tenim la raó del qualificatiu de general del títol. Probablement, com ja he dit, té com a model la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno , de l’historiador borrianenc Martí de Viciana, que es publicà, en quatre parts, 60 a València i Barcelona els anys 1564-1566, justament els anys que Binimelis estudiava a València i és versemblant, doncs, que Binimelis conegués.

La concisa dedicatòria als jurats de l’original català s’amplia amb profusió i s’enriqueix en la versió castellana amb les dedicatòries al bisbe Joan de Vic, i als lectors, un pròleg a l’obra, l’argument i poemes elogiosos en castellà i en llatí que li foren dedicats, a ell i a la seva obra, fets per personatges de l’època, com Jaume d’Olesa i Santmartí, l’autor del Sacro trofeo de Cristo (València 1599), per eclesiàstics vinculats sobretot al bisbe Joan de Vic, com el mestre en teologia Pere Onofre Oliver i el beneficiat de Mallorca Joan Cabanelles, i un poema laudatori en castellà del cavaller valencià Marc Antoni Aldana i Amic. 61 Pel seu interés, reproduesc a continuació el colofó de l’obra:

«Añy de la creació del món 6704 y del Diluvi Universal 4556 y de la destrucció de Troya 2778. De quant se acaba de edificar lo Temple del S. rper Salamon. [espai en blanc] Del any primer del rey Salmanassar, a qui Ptholomeo nomena Nabonassar 2341. De la Ciutat Babilònica, o destrucció del temple de Salomó 2200. De l’añy primer de la monarchia de Ciro, rey de Pèrsia [espai en blanc]. De la mort de Alexandro Magno 1918. En la Olympíade dels grechs 597, y de la indicció dels latins 8. De la fundació de Roma 2347. De la Nativitat de Xto. Nostre Redemptor 1595. De la liberació de la ciutat e Regne de Mall. cadel domini y poder dels moros 364. Dominant en la suprema silla pontifical en Roma Clement papa VIII, lo añy IV de son pontificat. Regnant tambe Phelip II y rey de las Españes, y governant en la silla de la Cathedral de Mall. caD. Joan Vich y Manrique, bisbe de Mallorca, y virrey y llochtinent general en lo present Regne D. Ferrando Sanoguera. En la sisena edat del món, lo any del jubileu 20, tenint de àureo número 19, epacta 19 y letra dominical A, quant fon finide la present història nova de la ciutat e ylla de Mallorca, e de las yllas a ella adjacents per lo D. rJoan Binimelis, natural de Mallorca. Plaurà al Señor, que serà para glòria y alabança sua y utilitat dels qui la lletgiran. Finis .» 62

Malgrat la divisió de la Història general del Regne de Mallorca en set llibres, temàticament hi podem apreciar tres parts. La primera és una extensa crònica històrica de Mallorca des del Diluvi Universal fins a Felip I d’Aragó (llibres I, II i III), on per a la part antiga segueix, potser per manca de dades locals, les cròniques universals a l’ús, i en la més modern dedica la part més extensa a la conquesta de Mallorca per Jaume I. La narració és treta del Llibre del feits , del mateix rei. El seu resum degué ser emprat per a la redacció del sermó patriòtic que es llegia cada any el 31 de desembre, data d’entrada del rei Jaume I a la ciutat de Mallorca, com un dels actes de la Festa de la Conquista o de l’Estendard, que de llavors ençà commemora l’esdeveniment. S’estén també en la narració de la guerra entre Jaume III de Mallorca i el seu cunyat Pere III d’Aragó, el Cerimoniós. Segons E. Duran, Binimelis no pren una postura declarada a favor del rei de Mallorca per tal com segueix com a font principal dels fets la Crònica de Pere el Cerimoniós, possiblement a partir de la incorporació que en féu Pere Miquel Carbonell en les seves Cròniques d’Espanya publicades el 1547.

La segona és dedicada a les descripcions eclesiàstica i político-administrativa (Llibre IV) i geogràfica i econòmica del Regne (Llibre V), que tenen un indubtable interés, per tal com constitueixen les primeres descripcions d’aquesta mena relatives a Mallorca.

La tercera part comprèn una sèrie de biografies de mallorquins destacats en santedat o en lletres (Llibre VI), i una curta relació de la participació de Menorca en la Guerra contra Joan II i una extensa relació de la Guerra de la Germania de Mallorca (Llibre VII). 63

L’esforç de Binimelis per confegir la seva Història general del Regne de Mallorca es tradueix en una mena de summa de coneixements sobre Mallorca i la seva història, que, com deia Eulàlia Duran, en una encertada citació avui ja clàssica, per als «homes del Renaixement madur (...), servia com a il·lustració del regne».