Joan Binimelis - Joan Binimelis - Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles

Tanmateix, l’obra acusa precipitació en la redacció, fruit de l’afany d’acumulació de coneixements i del desig de tenir-la acabada per tal de poder-la lliurar als comitents, els magnífics jurats del Regne. Ací i allà es troben dades fora de lloc, com la inclusió del mapa de Menorca en un capítol dedicat a la dominació cartaginesa, o la llista de les fonts principals de Mallorca dins el capítol dedicat a la vila de Pollença i el seu terme; s’hi troben també repeticions, afavorides per la manca d’una més ajustada estructuració dels materials, per exemple entre el capítol I del Llibre primer, on situa Mallorca al món, i en dóna les seves mesures i característiques més vistent, i els dos primers capítols del Llibre V hi ha una superposició de continguts evident. També s’hi donen oblits, com ara el del capítol de la vila i terme de Sencelles, omès al Llibre V. Cal creure, que molts d’aquests defectes que s’aprecien s’haurien esmenat si l’autor hagués tingut la possibilitat de fer l’edició de l’obra, però no fou així, com ja ha estat assenyalat abans en parlar de la recepció de l’obra. 64

Quant a la metodologia, ja des dels segles XVII i XVIII li fou criticada la inclusió de mitologia bíblica com a explicació dels orígens de poblament de Mallorca, però les dites llegendes eren incloses, o no, atenent no a llur veracitat, sinó a llur utilitat, amb vista a ennoblir els orígens remots de la nació que hom historiava o a llur oportunitat política, cosa que era perfectament entesa per la gent que ho havia d’entendre, a més de ser clarament manifesta, a causa de la manca absoluta de dades fefaents on recolzar l’autenticitat de les dades del que al cap i a la fi era evident que es tractava d’una llegenda. I, al capdavall, era el que llavors feien tots, amb la notable excepció del gran Jerónimo Zurita, que fou un dels precursors de la moderna investigació històrica, basada només en fets contrastables i degudament documentats. I, pel que fa a la història política de la monarquia, es limita a seguir, les cròniques reials a l’ús, sense fer-hi en general crítica o dissensió.

Però totes aquestes crítiques, per més fonamentades que siguen, no arriben a enfosquir la importància de les dades aplegades i lliurades per Binimelis en aquesta magna obra. Cal només fixar-se, per exemple, en la modèlica descripció dels termes de Mallorca, i els anys d’avançament respecte d’altres territoris de la nació catalana que açò representa.

En tot cas, cal reconèixer a Binimelis l’esforç, tan lloable, de l’arreplec de tantes dades, i, a la seva obra, el fet que, sense cap mena de dubte, mereix, per molts de conceptes, una major atenció dels estudiosos que aquella de què ha estat objecte fins ara. Esperem que l’avinentesa de l’edició d’aquesta part de la seva obra siga l’esperó que porte a l’edició de l’obra completa.

Té incidència també, com no podia ser altrament, sobre la l’obra historiogràfica de Binimelis, la seva vida, la seva formació i les seves obres, que defineixen prou clarament algunes línies mestres de la seva complexa personalitat. D’una banda, els seus variats coneixements, que van des de la teologia, la medicina i la botànica fins a les matemàtiques, l’astronomia, la cartografia, la geografia, la història, la filosofia i la literatura (al costat dels nombrosos llibres de medicina de la seva biblioteca, es trobaven obres de Plató i de Dant), responen clarament a una ànsia de saber pròpia de l’ home total del Renaixement. Tanmateix, en la seva obra més transcendent, la Història general del Regne de Mallorca , accepta acríticament, com fan la majoria d’historiadors de l’època, que prengué per model, els mites bíblics per a dar més relleu a la història del propi país, i hi deixa veure, ara i adés, aspectes de la seva manera d’esser. De l’altra banda, es manifesta socialment conservador, sempre al costat del poder civil (reialista) i del poder eclesiàstic (contrareformista), i la seva valoració dels conflictes socials que s’havien esdevingut a la seva terra feia tan pocs anys és sempre la del poder establert. Potser, atesa la seva relació amb el poder civil i eclesiàstic, personalitzada en els germans Vic i Manrique de Lara, Lluís, lloctinent i capità general de Mallorca, i Joan, bisbe de Mallorca, el seu principal valedor, 65 no se’n podia esperar altra cosa.

LA DESCRIPCIÓ PARTICULAR DE LA ILLA DE MALLORCA

El Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca té per títol Llibre que tracta de la descripció particular de la illa de Mallorca e viles , e d’algunes coses memorables que en ella s’han seguides . 66 La numeració dels llibres que he seguit en aquesta edició és la de la versió manuscrita castellana autògrafa, en còpia feta per Guillem Terrassa (1709 1778). 67

L’obra geogràfica de Binimelis compresa dins la seva Història general del Regne de Mallorca s’inscriu en un corrent general humanístic que recorre Europa als segles XV i XVI, corrent que, de la mà de l’interés pels clàssics, com ara Heròdot, Ptolemeu, Tàcit, Estrabó, Plini, Pomponi Mela etc., s’interessa també per l’estudi del fet geogràfic. A açò s’afegiren l’interés desvetlat per les descripcions geogràfiques com a conseqüència del descobriment d’Amèrica, que es venien a afegir a les descripcions dels exploradors portuguesos de les costes meridionals d’Àfrica i de l’Índic, i la molt major facilitat de llur difusió, possibilitada per la introducció de la impremta. I també el context d’emergència dels estats moderns, més poderosos, i que freturaven d’un major control del propi territori a efectes estratègics i fiscals, estats als quals els calia també l’exalçament patriòtic de llurs característiques, enfront de les dels altres estats, com a mitjà per a l’obtenció d’una major cohesió interna.

Com assenyala Eulàlia Duran, «la descripció geogràfica de Mallorca s’insereix, així, en la tradició renaixentista iniciada per Boccaccio amb la seva obra De montibus , siluis , fontibus , fluminibus , stagnis seu paludibus , et de nominibus maris , que havia tingut els seus seguidors catalans en l’humanista barceloní Jeroni Pau ( De fluminibus et montibus utriusque Hesperiae , escrita vers 1475 i publicada a Roma vers el 1491), en el canonge barceloní Francesc Tarafa ( De Hispaniae situ , prouinciis , populis , urbibus , fluminibus , montis et promontoriis dictionarium , publicat a Anvers el 1553), en l’humanista valencià Joan Baptista Anyés ( Apologia , publicada a València el 1543 en llatí), en el catedràtic valencià Lorenzo Palmireno ( Vocabulario del humanista , València 1569), en el cavaller tortosí Cristòfol Despuig (en el darrer dels Col·loquis de Tortosa , acabats el 1557 i que restaren inèdits). Amb tot, la relació de Binimelis sembla procedir de la seva pròpia i personal observació, i l’acosta sobretot al seu coetani, el jesuïta reussenc Pere Gil (1551 1622), que els darrers anys del segle XVI, quan Binimelis traduïa al castellà la seva obra, confegia una Geografia de Catalunya , també en català i que restà inèdita, que denota múltiples paral·lelismes amb la de Binimelis. Els assaigs d’Onofre Manescal en el seu Sermó de Jaume II (1598), de Francesc Comte en les seves Il·lustracions dels comtats de Rosselló , Cerdanya i Conflent 68 demostren que Joan Binimelis sintonitzava amb els interessos dels altres escriptors catalans del seu temps.» 69

Entre els paral·lels històrics de l’obra geogràfica de Binimelis, es destaca, en primer lloc, el Libro tercero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su Reino , de Martí de Viciana, part de l’obra que, en quatre volums, fou publicada a València entre 1564 i 1566, descripció topogràfica de les ciutats del Regne de València, i també el Llibre primer de la història catalana , en lo qual se tracta de història o descripció natural , ço és de coses naturals de Catalunya (1600), del jesuïta reussenc Pere Gil (1551-1522), que ha romàs, igual com la Història de Binimelis, també inèdit durant segles, fins a l’edició de 1949. 70 Remarquem que aquesta obra té nombrosos paral·lelismes amb la Descripció de la illa de Mallorca de Joan Binimelis, com ara l’atribució d’una influència cabdal entre el clima temperat, tant de Catalunya en el cas de Gil, com de Mallorca en el de Binimelis, i el temperament de llurs habitants; també en el fet de donar importància a llurs respectives fonts orals i de tradició, i en el fet d’interessar-se per la millora de les condicions sanitàries de la població, del millor aprofitament dels recursos naturals, de l’agricultura i la ramaderia, de l’aprofitament de l’aigua, del rius en el cas de Gil, i de les fonts en el de Binimelis, si bé cal destacar que el molt menor nombre de viles i parròquies de Mallorca facilita a Binimelis d’assajar una descripció exhaustiva terme a terme, descripció que en el cas de Gil s’ha de limitar a una primerenca divisió comarcal i a una descripció per unitats fisiogràfiques més grans. 71