Joan Binimelis - Joan Binimelis - Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles

El mapa de Mallorca , enllestit vers l’any 1593 per Binimelis, per encàrrec del lloctinent de Mallorca Lluís de Vic, amb la finalitat d’establir un sistema senyals per a la vigilància de la costa, tan afectada llavors d’incursions piràtiques, s’és perdut. Sabem que a l’inventari que es féu dels béns de Joan Binimelis hi havia un quadro a l’oli, penjat en una paret de casa seva, on es representava l’illa de Mallorca, que versemblantment podria correspondre al mapa que ell mateix havia aixecat de l’illa. Hom ha apuntat la possibilitat que en siga una còpia el mapa que es troba als fulls preliminars del ms. 2.348 de la Biblioteca de la Societat Arqueològica Lul·liana, o bé que siga el mateix mapa de Binimelis el que hi ha penjat al Museu de Mallorca, si és que no es tracta del mapa de l’historiador Vicenç Mut, que aquest inclogué en la continuació de la Historia general del reino baleàrico , de Joan Dameto (Mallorca 1632), el qual mapa sembla ser que fou el model del famós mapa del cardenal Despuig, i que possiblement Mut tragué del de Binimelis. 46

El que sabem del cert és que la Història de Binimelis s’acompanyava de mapes o croquis geogràfics, perquè el mateix Binimelis hi fa al·lusió en el text:

e peraquè estes coses que aquí [són] escrites cada u millor les entenga e clarament les veja, he posada aquí la descripció de tota la illa de Menorca ab les poblacions e llocs que aquí en lo present capítol havem descorregut. 47

Pel que fa als croquis geogràfics dels manuscrits GT i BL, tot i tractar-se de còpies més tardanes que les F o M, és ben probable, doncs, que es tracte de còpies de l’autògraf binimelià. És segur que són sectors o fragments d’un mapa més gran, car en nombroses ocasions es deixen veure prolongacions de la línia de costa que ultrapassen l’orla del croquis en qüestió. És també possible que es tracte de fragments més o menys reduïts del mapa de Mallorca fet per Binimelis per encàrrec del lloctinent general Lluís de Vic i Manrique de Lara, mapa que, com ja he dit, ara com ara cal donar per perdut.

El mapa de Menorca es troba avui perdut, com tota la resta de la producció cartogràfica de Joan Binimelis, exceptuats els esbossos cartogràfics de la costa que acompanyen els capítols de termes costers de Mallorca dels mss. A 2i GT (cas que se’n confirme l’autoria de Binimelis i no sien afegitons d’una altra procedència a còpies posteriors de la Història de Binimelis, que per ara no sembla que sia el cas). El mapa fou elaborat, com ja ha estat dit, arran de la visita que Binimelis féu a Menorca l’any 1585, acompanyant el bisbe Joan de Vic i Manrique de Lara. D’aquest mapa de Menorca avui només es poden aventurar hipòtesis sobre si determinats exemplars coneguts a hores d’ara en poden ser còpies més o menys fidels. El tema ha estat tractat, a fons, pel professor menorquí Tomàs Vidal, estudiós de la cartografia menorquina, el qual seguiré en les dades que donaré a continuació, extretes del seu treball, publicat en els «Treballs de la Societat Catalana de Geografia» i al qual remet a qui vulga ampliar la informació. 48 Segons Vidal, tres mapes són candidats a ser còpies més o menys fidels del mapa de Menorca de Binimelis: el fet per Antoni Vic de Superna, el fet per Francesc Xavier de Garma i Duran, i l’anònim del Servicio Geográfico del Ejército (Madrid). Val a dir que si es confirmava l’autoria de Binimelis del mapa font original de qualsevol d’aquests tres, llavors Binimelis «ocuparia un lloc d’honor en la història de la cartografia, puix el seu mapa presenta un grau de precisió rar per a l’època i a una escala prou generosa (aproximadament 1:250.000). 49 Com a referència, recordem que els primers mapes d’escala mitjana i gran de països de l’entorn foren més tardans i menys rigorosos: la Catalunya de De Vrints (1:750.000) és de 1603, i la Mallorca de Mut, de 1683».

Sector corresponent a Menorca del Mapa del Reyno Baleárico (65 × 104 cm), de Francesc Xavier de Garma, que fou pintat pel rossellonès Francesc Tremulles i gravat pel valencià Pere Pasqual Moles, que fou publicat a Barcelona el 1765. El gravat reproduït pertangué a la col·lecció de Nicolau Morell i Cotoner.

Còpia actualitzada (20 x14 cm), no professional, feta per A. Vic de Superna, d’un mapa de Menorca suposadament atribuït al mateix Binimelis, incorporada a la còpia manuscrita, en castellà, feta (1765) pel mateix Vic, de la Història de Mallorca de J. Binimelis, per a il·lustrar el capítol XXXI del Llibre I. Avui es troba dipositada a l’Arxiu del Regne de Mallorca.

Binimelis féu, a més, una planta de la ciutat de Mallorca , avui perduda, la qual sembla que fou aprofitada per Antoni Guerau per a fer la seva, tan famosa, de La Ciutat de Mallorca , olim Palma (Mallorca 1644). 50

L’obra cartogràfica de Joan Binimelis ha estat estudiada també, en les possibles còpies que versemblantment se’n feren, per Vicenç M. Rosselló i Verger. 51

Binimelis , historiògraf . Binimelis escriví, molt probablement a la ciutat de València, De mulierum uitiis ac uariis earum moribus , 52 que es troba en el mateix lligall on hi ha el Tractado de la precedencia entre España y Francia 53 i la Mulierum non uulgariter doctarum nomenclatura , 54 relació de dones que per llur intel·ligència i fets assoliren un lloc en la història. I també escriví, a València, la Notícia histórica de las rentas y emolumentos de la Catedral de València , fundación de sus canongías y prebendas y compilación de sus antiguos estatutos , manuscrit que J. Maria Bover assenyala com a existent en la Biblioteca de la Sociedad Económica de Valencia, bé que, com assenyala Rosselló i Verger, no consta als catàlegs corresponents. 55

Però l’obra cabdal de Joan Binimelis és, sens dubte, la Història general del Regne de Mallorca , encàrrec que rebé dels jurats de Mallorca, amb la qual cosa es convertí en el seu primer cronista. 56

Pel que fa a l’encàrrec dels jurats, no és gens sobrer de recordar que Binimelis es mou en un marc polític en què els reis ja no són exclusius de la Corona d’Aragó, sinó que ho són també d’altres estats, alguns dels quals més poderosos, com Castella i l’Imperi Alemany, fet que comportà no tan sols no ser governats directament pel rei, com abans, sinó a través del seu lloctinent general, amb la cort reial, itinerant, cosa que comportava llargues temporades fora del territori de cadascun dels estats de la Corona d’Aragó, sinó també fora dels territoris de la mateixa Corona d’Aragó, amb el major allunyament que açò comporta de la cort reial, que Felip I d’Aragó acabà fixant definitivament a fora, en establir-la a Madrid l’any 1561. És en aquestes circumstàncies, doncs, que cada estat de la Corona d’Aragó confegeix llur història particular, per tal d’exalçar-la davant propis i estranys.

Binimelis passa a ser, doncs, un més entre els cronistes que reberen encàrrecs similars dels estats que configuraven la Corona d’Aragó. Característica comuna d’ells és el fet de marcar un major interés per les institucions pròpies, llur economia, la descripció del llur territori i llurs viles. Per primer cop, el cronista no és nomenat pel rei, sinó per la cort del regne: la Cort d’Aragó nomena Jerónimo Zurita cronista, i aquest confegeix els seus magnífics Anales de la Corona de Aragón (1562), que esdevenen un model de rigor documental (i que descarten el recurs a les faules i llegendes per a exalçar els orígens dels regnes i llurs reis).