Joan Binimelis - Joan Binimelis - Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles

Una altra còpia de principis del segle XIX de la versió en castellà es troba a la British Library (mss. BL 24911-24912, al Fons Bauzà), i és il·lustrada també amb els croquis de la costa mallorquina. Resta per fer la col·lació amb la còpia de Montserrat per a veure si es tracta o no d’una altra còpia feta pel mateix Guillem Terrassa o una còpia feta d’altri d’aquest mateix manuscrit.

Cal fer menció, a més, d’una còpia en castellà, traduïda del manuscrit català, deguda a Antoni Vic de Superna, feta el 1765, dels set llibres aplegats en quatre volums, de la Historia de Mallorca , y islas adjacentes , de Joan Binimelis, avui dipositada a l’Arxiu del Regne de Mallorca, amb la signatura ARM, SAL 1-4, la qual correspon als mss. 2348-2351 de la Societat Arqueològica Lul·liana.

Altres fragments de la versió en castellà es troben en la Biblioteca Nacional de Madrid amb el títol Noticias pertenecientes a la historia de Mallorca ..., de 195 fulls, procedent de la llibreria d’Antoni Furió, i amb lletra del segle XIX. Antoni M. Alcover dóna compte d’altres fragments en castellà, un dels quals de la família Rosselló-Alemany, i un altre de la família Quint-Safortesa.

Diguem, finalment, que les versions castellanes que inclouen la relació dels esdeveniments de la Germania aporten també una relació, bé que molt sumària, dels de la Germania valenciana, treta de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno , de Martí de Viciana.

ESTRUCTURA I CONTINGUTS

El Llibre V s’inicia amb tres capítols diferents de la resta, car tracten de l’illa de Mallorca en el seu conjunt, el primer dels quals és dedicat a la descripció de l’illa de Mallorca i la seva capital; el segon, al temperament propi de l’illa, i a les malalties més freqüents; i el tercer, als primers pobladors de Mallorca després de la conquesta catalana. Aquests capítols són seguits dels dedicats a cadascuna de les viles o parròquies, avui municips, de l’illa, començant per Felanitx i seguint la relació de la resta de termes costers donats en un ordre que segueix el sentit de gir de les busques del rellotge, sèrie costera que fineix amb el de Manacor; després segueixen els de l’interior de l’illa, en aquest ordre: Inca, Montuïri, Sineu, Petra, Algaida, Selva, Binissalem, Alaró, Porreres, Bunyola, Sant Joan, Muro, Santa Margalida, 95 sa Pobla, Campanet, Santa Maria del Camí i Sencelles. 96

Els tres primers capítols . De la descripció de la illa de Mallorca segons los climes e la sua figura és el primer dels capítols del Llibre V. És dedicat a la descripció general de l’illa de Mallorca, on remarca l’antiga importància del port de Mallorca i l’antiga drassana; també assenyala el repartiment, quasi per meitats, del territori de Mallorca en muntanyes , l’alçària de les quals pondera en aquest capítol i altres capítols correspondents als termes de la Serra de Tramuntana, i llocs plans , i dóna idea de la semblança de l’illa, delimitada per cinc promontoris o caps, la qual, segons ell, assembla, posada en pla, a una pell de cervo o cabra. Dóna les distàncies de Mallorca a Tarragona, a Narbona, a Sardenya i a Menorca. Forneix informació sobre les produccions globals annuals de l’illa en quarteres de blat, ordi i civada, i destaca la producció d’oli d’oliva com la major riquesa de Mallorca. També la de formatge, safrà i tàperes. Finalment se centra en una succinta descripció de la ciutat principal de l’illa, ço és Mallorca, de la qual remarca que era anomenada Palma pels antics. Dóna la llargada en canes del seu perímetre murat i els noms en català dels vuit portals de la ciutat, i també llurs antics noms en àrab. Finalment fa esment del nombre global d’esglésies de la ciutat, entre parròquies i convents de frares i monges. El terme de la ciutat, però no la ciutat en si, és objecte d’un estudi que constitueix el capítol IX del llibre. 97

El segon dels capítols del llibre és l’anomenat Del propi e particular temperament de la illa de Mallorca e a quins mals estan subjectes los seus habitadors . És un capítol singular, que no és habitual de trobar en obres semblants de caire historiogràfic, i és de creure que la seva presència és deguda al fet de la formació acadèmica primera de Joan Binimelis, ço és la seva titulació mèdica. Ignor si és el mateix Tractat del temperament propi de la illa de Mallorca citat per Joaquim M. Bover a la seva Biblioteca de escritores baleares i pel mateix Binimelis diverses vegades al llarg de la seva Història general del Regne de Mallorca o n’és un resum o una ampliació, però, atesa la similitud dels títols, és, si més no, del tot versemblant de suposar entre tots dos texts una relació íntima de continguts. En tot cas, el dit Tractat és un manuscrit avui perdut, i, com el seu nom indica, és dedicat al temperament dels mallorquins i a les malalties a què aquests es troben periòdicament subjectes. Segons A. Contreras (autor que seguesc en aquestes reflexions sobre aquest singular capítol), 98 l’observació personal que Binimelis exposa i el seu interés per explicar amb la màxima precisió el clima de Mallorca entren de ple en la línia de pensament mèdic renaixentista, en el qual l’observació personal preval fins i tot sobre l’ auctoritas escolàstica. 99 Segons Binimelis, doncs, el fet de l’alternança de fred i calor en el mateix dia i les «qualitats passives», en les quals Mallorca és «molt seca», són les causes per les quals «los hòmens de Mallorca són molt colèrics e biliosos». És a dir, en ells predomina, alternativament, a causa de la influència climàtica, la bilis negra (freda i seca) i la bilis groga (càlida i humida). Aquesta constitució humoral es reflecteix després en llur constitució anàtomo-fisiològica i els fa ser «de mediocre estatura, magrentins, de color cetrí, àgils e de bon ingeni». Aquesta concepció hipocràtico-galenista de la constitució corporal dels mallorquins constitueix la introducció i la base explicativa dels plantejaments mèdics de Binimelis que li veiem aplicar en la seva interpretació de les epidèmies que en aquell temps afectaven Mallorca. 100 Després de les consideracions teòriques que Binimelis fa sobre les causes de les malalties que afligeixen els mallorquins, passa a enumerar-les i a donar-los el tractament terapèutic més adequat. Les malalties citades per Binimelis són les dels cucs, les febres hèctiques i l’esput de sang (tuberculosi), les escròfules i les arenes o pedres als ronyons. 101

El tercer i darrer dels capítols dedicats a l’illa de Mallorca en el seu conjunt és l’anomenat Dels primers pobladors de Mallorca aprés de presa per lo rei don Jaume . Una breu introducció històrica, amb remissió al Llibre I de la seva obra, inicia el capítol. Conté al·lusions a un suposat pas de Túbal, nét de Noè, per Mallorca, camí d’Espanya, i a Geríon i Hèrcules, com a domadors i instructors dels primitius mallorquins, i als grecs com a pobladors de Mallorca després de la destrucció de Troia, i als frigis i als fenicis de Tir i Sidó; dóna finalment unes dades històriques fefaents en esmentar l’arribada dels romans a les Balears sota el comandament de Quint Cecili Metel (any 122 abans de Crist) i l’escomesa dels vàndals, però cau en l’error, possiblement pel fet de seguir fonts hispàniques peninsulars, d’esmentar els gots entre la successió de dominadors de Mallorca, en lloc dels qui realment ho feren, ço és els bizantins. Parla d’una primera ocupació de les Illes pels moros d’Àfrica, que haurien estat expulsats de l’illa pels francs, els quals perderen les Illes a l’inici del segle X a mans dels àrabs, que les dominaren fins a la conquesta de Jaume I, amb el breu episodi intercalat catalano-pisà de 1114-1115. Passa després a esmentar la conquesta de Jaume I de l’any 1229 i el subsegüent poblament «de millor gent de catalans: de Montblanc, de Lleida, de Barcelona, de Tortosa, de Vilafranca, de Cervera, de Girona, de Caldes, de Prades, de Tarragona, de Manresa, de Marsella». Tot seguit dóna la llarga relació nominal de pobladors, amb menció de llur procedència, de la part que correspongué al rei en el Repartiment, amb esment de les alqueries i rafals que els foren donats a cadascun, per a la redacció de la qual és ben clar que segueix el Llibre del Repartiment. És evident que, en les parts que correspongueren als magnats (el bisbe de Barcelona, el comte Nunó Sanç de Rosselló i Cerdanya, el comte d’Empúries i el vescomte de Bearn) que acompanyaren Jaume I en la conquesta de Mallorca, també hi foren establerts pobladors, catalans en llur major part, com ho féu el rei en Jaume en la seva. Només que, com que el Llibre del Repartiment de Mallorca només relaciona els establits en les alqueries i rafals de la part reial, Binimelis ens relaciona, en aquest capítol, només aquests pobladors. La relació, altrament que el Llibre del Repartiment (RM), es fa pels pobladors, agrupats, açò sí, pels antics termes islàmics (ciutat i terme de Mallorca, Inca, Pollença, Sineu, Petra, Artà, Montuïri, i les Muntanyes) on reberen les possessions. El Llibre del Repartiment, en canvi, fa la relació per les heretats islàmiques, també agrupades pels mateixos antics termes. Així Binimelis aplega sovint en la mateixa persona les diferents heretats que rebé en cada cas, però no arriba a fer-ho d’una manera sistemàtica, en haver d’extreure la informació d’una relació de caire geogràfic, i açò el porta de vegades a repetir el nom del poblador. De tota manera, com que la majoria dels pobladors reberen una sola heretat o dues, i, cas de ser més d’una, eren quasi sempre contigües o pròximes, açò fa possible que la relació de Binimelis, per pobladors, seguesca en general el mateix ordre que el Llibre del Repartiment, i, en conseqüència, ens certifica que aquest, el Repartiment, és la font, directa o indirecta, de tota la relació de pobladors citada, a continuació, per Binimelis.