Joan Binimelis - Joan Binimelis - Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles

Les ciutats i les viles i llurs termes . La resta de capítols configura una sèrie de parròquies que pren inici a Felanitx i segueix, com he dit, primer vora mar, parròquia per parròquia, voltant en el sentit de gir de les busques del rellotge, i després, les parròquies de l’interior. Dedica un capítol a cada parròquia. En conjunt la sèrie coincideix amb la llista actual de municipis, amb les excepcions de l’illa de Cabrera (del terme de Palma, que, tot i no esser parròquia, mereix un capítol a banda, inserit entre els de Santanyí i Campos; sa Dragonera, en canvi, és tractada dins el capítol dedicat a Andratx), Estellencs (sufragània de Puigpunyent, però citada en el títol del capítol), Banyalbufar (sufragània d’Esporles, però citada també en el títol del capítol), Fornalutx (sufragània de Sóller), Capdepera i Çon Cervera (sufragànies d’Artà), Sant Llorenç des Cardassar (abans Bellver, sufragània de Manacor), Ariany i Vilafranca de Bonany (sufragànies de Petra), Consell (sufragània d’Alaró), Maria de la Salut (sufragània de Santa Margalida) i Búger (sufragània de Campanet). Totes aquestes parròquies són avui municipis, però al segle XVI eren parròquies sufragànies i apareixen citades als capítols dedicats a les matrius.

La descripció de cada parròquia segueix un model definit que, en general, recull els següents conceptes: data de fundació, jurisdicció a què pertany, nombre de cases i evolució de la població, afrontacions del terme, orientades segons el nord magnètic (cosa que indica que donava les orientacions seguint el nord indicat per la búixola, sense corregir la declinació), condicions per a la defensa i indicacions, si s’escau, per a la seva possible millora, recursos econòmics (dóna el nombre de caps de bestiar gros i menut, i les produccions agràries annuals), l’abastament d’aigua i la seva qualitat (fonts, pous i cisternes), nombre d’habitants (gent de comunió), amb distinció entre gent d’armes (homes aptes per a empunyar les armes, arribat el cas) i gent inútil (vells, dones i infants), i la descripció d’esglésies, santuaris, monestirs o convents, si n’hi ha en el terme descrit.

Amb base en les dades fornides per Binimelis en els capítols dedicats a cada terme, don, a continuació els quadros sinòptics que es poden confegir. Com ara el de la població, on Binimelis distingeix la gent d’armes de la gent inútil (que cal entendre com a inútil només per a agafar les armes), i també la gent de comunió, que inclou la gent d’armes i la gent inútil, excepte els infants que no han rebut la primera comunió. No hi incloc les dades dels focs ni de les alqueries i rafals, perquè són dades que Binimelis dóna escasses vegades i aleatòriament:

Població

És versemblant que la població total de cada terme siga, en general, igual a la suma de la gent d’armes més la gent inútil, tal com el mateix Binimelis ens ho indica en el capítol de Santanyí. Per al cas de Felanitx, en què l’autor no ens dóna la gent d’armes, l’he considerada subsumida dins la gent de comunió, igual com la gent inútil. També he considerat la gent d’armes subsumida dins la gent de comunió quan l’autor no dóna diferenciada la gent inútil de la gent de comunió. En el cas de Manacor fa estrany que la suma de la gent d’armes més la gent inútil (2.700 persones) siga inferior a a la gent de comunió en cent persones (2.800) i sembla que hi haja d’haver qualque error, o bé que la franja de menors de 14 any ja combregats sia molt elevada. He optat per la suma de tots tres conceptes, la qual cosa representa 5.500 habitants, no tant per a forçar el manteniment tradicional de Manacor com la segona població de l’illa de Mallorca demogràficament parlant —cosa que podria no ser certa en el moment de fer els estims de què se serví Binimelis—, sinó perquè ja llavors el terme de Manacor forneix unes produccions agràries i de bestiar molt importants, com es pot comprovar per les dades donades pel mateix Binimelis, la qual cosa no quadraria gaire amb una població de 2.700 o 2.800 habitants (implicaria una productivitat molt superior a la mitjana de l’illa, no atribuïble ni a la qualitat de la mà d’obra i les seves tècniques ni a la bondat del terrer). Igualment fa estrany l’elevat nombre de gent inútil d’Inca (4.000 per a una gent de comunió de 1.880).

També té interés el quadro de la producció agrària, de cereals i oli. No hi incloc les produccions de vinya perquè Binimelis només recull les de Felanitx (250 quarterades), Campos (400 qdes.) i Llucmajor (400 qdes.), ni tampoc la del safrà, sempre de preu tan elevat, puix que només afecta els termes anteriors, amb una producció de 8, 4,5 i 4,5 quintars respectivament:

Producció agrària

Cal dir que he distribuït la producció d’ordi i civada en 250 i 100 quarteres respectivament del terme d’Esporles i Banyalbufar, perquè és molt poc probable que en fessen un conreu associat. El citat repartiment és fet seguint, si fa no fa, la tònica general de la proporció entre l’ordi i la civada dels altres termes de Mallorca. La manca de dades pel que es refereix al terme de Deià és deguda que són comptades dins l’antiga matriu de Valldemossa, cosa que concorda amb el fet que Binimelis el done encara com a sufragani seu.

L’apartat del bestiar és força complet. Només manquen les dades corresponents als conills de granja —si és que n’hi havia; també podria ser que es bastassen dels de caça— i l’aviram:

Bestiar

Estranya la manca de dades de matxos i mules del terme de Felanitx, perquè és segur que n’hi devia haver, com en els altres termes; com també fa estrany la dels cavalls a Selva, Valldemossa i Esporles i Banyalbufar, terme, aquest darrer, que, a més, manca de dades del nombre d’ases, com Santanyí. També manquen dades del cabrum a Sóller, cosa que fa pensar que tal volta sia subsumit dins el nombre de caps d’ovelles i moltons; i també de bous i vaques a Valldemossa, i de porcs a sa Pobla.

A més, dóna compte de les característiques fisiques del terme, si és muntanyós o pla, fèrtil o estèril, amb terres de secà o de reguiu, o si hi ha qualque cosa destacable, com ara, per exemple, del terme de Santanyí remarca les pedreres (amb esment que amb llur pedra fou construït el portal major de la Seu de Mallorca i la fàbrica del Castell Nou de Nàpols), i, sobretot, la descripció detallada de la costa, amb particular detenció en les cales i els llocs aptes per a refugi de les naus, llurs dimensions (amb especificació de calat i cabuda; de cada cala o recés, dóna el nombre i el tipus d’embarcacions que s’hi poden encabir simultàniament), orientació i aptesa per a l’ancoratge de vaixells, i, sobretot, si hi ha fonts d’aigua dolça on poder repostar. De la costa relaciona també els llocs adequats per a poder-hi bastir torres de guaita, o de guaita i defensa (algunes eren artillades), per a poder controlar i, si era factible, impedir possibles desembarcs corsaris (des d’elles, les guardes havien de poder descobrir les dites cales —ço és veure si s’hi havien posat corsaris—, i llur senyal de foc havia de poder ser vist des de les dues torres que li eren veïnes del cinyell de torres que voltava l’illa, perquè l’alarma fos rebuda arreu en el mínim de temps possible, de manera que la reacció —mobilització del Socors de les Viles— fos prou ràpida per a ser efectiva). De Cabrera i sa Dragonera diu que són perennes refugis de corsaris. I és que el perill corsari era l’obsessió de l’època, i amb motiu, perquè els danys en els béns i en les persones eren grans i constants, i la inseguretat que açò provocava en el comú de la gent, sobretot la dels pobles i viles de prop de la costa, era intensa, sense parlar del dany irreparable en el comerç illenc, abans tan florent. Narra episodis bèl·lics duts a terme per Dragut a Pollença el 1550, a l’illa de Cabrera el mateix any i el 1558, l’any de la Desgràcia de Ciutadella, a Valldemossa el 1552, a Andratx el 1553 i el 1578, i a Sóller el 1561. Tot i l’extensa relació dedicada a la incursió sobre Sóller, cal remarcar que no hi apareix encara la llegenda de les Valentes Dones, però sí que esmenta ja la dels bons bandolers, que amb els seus cans combateren com a dimonis contra els turcs fins a fer-los fugir.