Joan Binimelis - Joan Binimelis - Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles

El punt d’inserció de la crida de la variant recollida en nota és: a ) immediatament abans del mot on es reprèn la identitat textual; o b ) al final del paràgraf en el cas que la variant en qüestió afecte tot el paràgraf o la seva major part. Aquest darrer cas es dóna, sobretot, en les variants dels manuscrits BV i LM, entre els capítols dedicats a Puigpunyent i Estellencs i el dedicat a Alcúdia inclusivament (ps. 45-133 de BV, que corresponen als fulls 63 r .-145 u . de F). 110

Inserció de la crida d’una variant textual (a)

On el punt d’inserció és assenyalat amb asteriscs en el ms. F i la variant és assenyalada en cursiva als manuscrits que fan la variant.

Inserció de la crida d’una variant textual (b)

Per motius d’estalvi d’espai, solc agrupar aquesta mena de variants b , en una sola crida al text del ms. F, i amb nota corresponent a peu de plana, donant compte, açò sí, entre claudàtors, de les variants que hi puga haver entre els manuscrits que fan la variant, normalment els BV i LM.

En el cas de variants respecte de F que constitueixen per elles mateixes capítols, com el dedicat pel manuscrit SV al terme de Sencelles, o tot un apartat, com el dedicat pel manuscrit M als Privilegis de la Iglésia de Nostra Senyora de Lluc, llur introducció en la transcripció del manuscrit F no es fa per mitjà de crida i nota a peu de plana, sinó per la indicació del canvi de manuscrit en el text principal de F, mitjançant la sigla entre claudàtors del manuscrit la variant del qual s’incorpora precedint el text de la variant. Un cop acabada la variant, la sigla de F entre claudàtors assenyala la represa de la transcripció a partir d’aquest manuscrit.

Abast textual de la variant . El text de la variant substitueix el mot de F que porta la crida en tots els casos (cas a ). Així, en el cas de l’exemple citat en el quadro Inserció de la crida d’una variant textual ( a ): el mot mols del ms. F, porta la crida per a indicar que és substituït pel mot molt dels mss. M, SC, SV, BV i LM, segona de les variants d’aquest passatge (**).

Si, a més de substituir aquest mot, en substitueix d’altres de precedents (cas b ), llavors el text de la variant inclou normalment el darrer mot comú a F i al manuscrit que fa la variant, just abans de l’inici d’aquesta (en el cas de l’exemple, el mot totes de la primera (*) de les variants respecte de F dels manuscrits SC i SV).

Abast textual de la variant (cas b)

Assenyal, en el quadro precedent, en cursiva l’abast textual de la variant de SV respecte de F, i amb asterisc, el punt d’inserció en F de la crida de la variant.

Quan recull una variant textual respecte de F, solc donar, bé que no sempre, l’equivalent en tots els altres manuscrits, encara que entre ells no hi haja sinó meres variants gràfiques respecte del manuscrit F.

BLIOGRAFIA 1

AGUILÓ ADROVER, Cosme, Mapa toponímic de sa Dragonera , 1982.

— Mapa toponímic de l’Arxipèlag de Cabrera , 1980.

AGUILÓ, Tomàs, «¿Quién fue el primer cronista del Reino de Mallorca?», Museo Balear (1877).

ALCOBERRO, Agustí, Identitat i territori . Textos geogràfics del Renaixement , «Col·lecció Escolis», 7, Vic, EUMO, 2000, 237 pp.

ALCOVER, Antoni Maria, «De quina vila era el Dr. Binimelis?», BSAL , vol. XVI (1916), pp. 221-222.

— «Més sobre la redacció catalana de l’Història de Mallorca del Dr. Binimelis», BSAL , vol. XVI (desembre 1916), p. 223.

— «La llengua catalana dins l’ Història de Mallorca del Dr. Mn. Juan Binimelis», BSAL , XVI (1916-1917), Ciutat de Mallorca (1917), pp. 192-211.

— «Història de Mallorca del Dr. Mn. Juan Binimelis. Allò que queda de la redacció catalana segons el codi Serra Cortada», BSAL , XVI (1916-1917), Ciutat de Mallorca (1917), pp. 211 i ss., 266 i ss., 329 i ss., 343 i ss.. 377 i ss., i XVII (1918-1919), Ciutat de Mallorca (1919), 130 i ss., 149 i ss, 168 i ss., 187 i ss.i 212 i ss.

— i Francesc de B. MOLL, amb la col·laboració de Manuel SANCHIS GUARNER i Anna MOLL MARQUèS, Diccionari català-valencià-balear ( DCVB ), Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1930-1962. 10 volums.

ALSINA, Claudi, Gaspar FELIU i Lluís MARQUET, Pesos , mides i mesures dels Països Catalans , «Biblioteca de Cultura Catalana», 67, Barcelona, Curial, 1990, 431 pp. ANYÉS, Joan Baptista, Obra catalana , a cura de Max CAHNER, «Autors Catalans Antics», 4, Barcelona, Curial, 1987, 157 pp.

— Obra profana . Apologies , València 1545 [ sic per 1543 ], amb una Introducció d’Eulàlia DURAN; edició del text llatí i traducció catalana de Martí DURAN, Lleida, Universidad Nacional de Educación a Distancia / Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2001, 448 pp.

BALLESTER, Julià, Mapa de la isla de Mallorca ( MIM ), Palma 1785, gravat per Josep

Montaner i patrocinat pel cardenal Antoni DESPUIG i DAMETO, cardenal, el qual afegí a l’orla una notícia històrica dels pobles de Mallorca, per la qual cosa és conegut per Mapa del cardenal Despuig .

BARCELÓ, Miquel, «De toponímia tribal i clànica berber a les Illes Orientals d’al-Andalus», SOBI , X (1982), pp. 42-46.

BINIMELIS, Joan, Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes . Compuesta por el Dr. Juan Binimelis, natural de Mallorca, dirigida a los Ilustres Señores Jurados del Reino de Mallorca. Año 1593. Palma de Mallorca, La Última Hora, 1927, 5 volums.