Joan Binimelis - Joan Binimelis - Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles

No s’oblida de destacar, quan és el cas, les escoles de gramàtica, com la del Puig de Sant Miquel, del terme de Montuïri «lloc alegre, de gran e espaciosa mirada, que descobre casi tot l’horizont de la illa», o la de Nostra Senyora de Cura, al cim del Puig de Randa, al terme d’Algaida, «de la qual casa són protectors los jurats del Regne, e allí mantenen mestres que lligen gramàtica tots los dies de l’any, ab gran concurs de cerca 100 estudiants contínuos, qui de la ciutat principal e de totes les altres parts de la terra allí acudixen», o la del Col·legi de Monti-sion, del terme de Porreres, en la summitat d’una muntanya, «a disposició dels jurats de Porreres, de la qual casa ells són protectors e senyors». «Allí mantenen perpètuament escoles de gramàtica, e paguen de béns de la vila als lectors e mestres que allí lligen quotidianament als fills de la vila e quants hi volen estudiar d’altres parts del Regne.»

També fa atenció a les festes polítiques, com la de l’Estendard, i a les religioses, com les de Manacor, per l’Assumpció i per Sant Jaume, amb «grans triümfos en l’espiritual e temporal, de sons e danses, corregudes de cavalls, e altres, segons los costums de la terra».

No s’està de narrar fets locals de caire miraculós, com el dels darrers dies de 1530, en què, segons la creença local, la imatge del Sant Crist del Monestir de Nostra Senyora de Jesús de Sóller durant uns quants dies hauria suat contínuament, i, tot i que l’eixugaven, «tornava a brollar per totes parts, particularment s’assolaven en la punta de la barba unes gotes claretjants tan grosses com un ciuró, e altres com una llentia», o el cas semblant del Crucifix de l’església major d’Alcúdia, que també hauria suat aigua pel cap, els cabells, les espatles i les aixelles l’any 1507, fet sobre el qual Binimelis reprodueix dos actes notarials.

Molt notori és l’interés de Binimelis per les fonts, i la qualitat de llurs aigües, l’excel·lència de les quals arriba al màxim en la d’en Porcell, de Valldemossa, lloada per poetes com Cosme Climent i Antoni Clar, en poemes en llatí de clares ressonàncies clàssiques, en la més popular de sa Portella, del terme de Palma, l’aigua de la qual, segons creença popular, vindria de Catalunya, però sobretot en la de Fartàritx, del terme de Pollença, fins al punt que per tal de destacar el fet adequadament arriba fins a incloure dins el capítol dedicat a Pollença tot un apartat anomenat Fonts de Mallorca , per a poder introduir la Font de Fartàritx.

De tota la sèrie de termes de l’illa, es destaquen especialment per l’extensió del tractament, en tots els àmbits que tracta habitualment, en primer lloc el terme d’Alcúdia, per la condició de ciutat i per la reproducció dels privilegis atorgats pel rei a la seva població; respecte d’Alcúdia remarca també l’interés que presenta l’Albufera, com veurem més avall. També destaca Pollença, per la seva antiga condició de capital de l’illa de Mallorca i de la Província Baleàrica en època romana. També Sineu, pel seu antic Palau Reial i pel fet de ser lloc de residència en cert temps de l’any del veguer de la Part Forana, i que gaudia de preeminències concedides pels reis. I de Valldemossa destaca, no cal dir-ho, la Cartoixa o Casa de Jesús de Natzaret, amb la Sala Règia o Palau del Rei Sanxo, i la Font d’en Porcell, ja esmentada. I d’Escorca remarca la fortalesa que constitueixen les seves altes muntanyes, objecte d’un dels seus tractats, i l’abundància i bondat de les seves fonts, i sobretot, el Monestir de Lluc, cor espiritual de Mallorca, amb reproducció (ms. M) dels Privilegis e gràcies concedits a la iglésia de Nostra Senyora de Lluc .

Menció destacada mereix, en fi, l’Albufera d’Alcúdia, d’un circuit llavors d’unes tres llegües, de la qual dóna la relació de peixos i ocells que s’hi crien i dels ocells migratoris que en determinades èpoques de l’any hi fan estada, igual com Cristòfol Despuig ho va fer amb Delta de l’Ebre als seus Col·loquis , i Llorenç Palmireno de l’Albufera de València. 102

LA LLENGUA

El Llibre V ha estat ja estudiat des del punt de vista lingüístic. L’any 1916, que s’esqueien els tres-cents anys de la mort de Joan Binimelis, la Societat Arqueològica Lul·liana li dedicà, en el seu bolletí, una sèrie d’articles, entre els quals un estudi lingüístic del manuscrit Serra i Cortada fet per Antoni M. Alcover. 103 No repetiré, ací, doncs, la feina ja feta per Alcover, sinó que em limitaré a remarcar que es tracta d’un detallat estudi de la llengua de Binimelis en els seus aspectes lèxic, fonètic, morfològic i sintàctic, al qual remet en general l’estudiós que hi vulga aprofundir. Només destacaria que, al marge que moltes vegades té raó en la seva denúncia de castellanismes, lèxics o sintàctics en l’obra de Binimelis, en altres ocasions, també prou nombroses, denuncia com a castellanismes el que són en realitat llatinismes menys adaptats, com ara en el cas del manteniment en l’adaptació catalana de la vocal temàtica dels mots de la segona declinació presos al llatí.

L’estudi de Mn. Alcover no fa un apartat específic per al lèxic, bé que el tracta ara i adés en tot el treball i, en particular, en la morfologia de substantius i adjectius, i no s’està mai de blasmar, no sempre amb raó, qualsevol mot o construcció que considere afectat de castellanisme. 104

PROPOSTA DE STEMMA CODICUM

Després d’una exhaustiva anàlisi de les variants significatives dels manuscrits utilitzats, de la qual don una mostra en la Justificació del stemma codicum, 105 i amb les degudes reserves, perquè no he pogut ni volgut abastar totes les còpies existents, sinó que m’he cenyit a les que reput com a més representatives, gos aventurar el stemma codicum de la pàgina següent.

Essent A 1l’autògraf en català de Binimelis acabat l’any 1595; A 2, la traducció al castellà que ell mateix enllestí l’any 1601, i X, una còpia desconeguda de la qual hauria copiat M, l’existència de la qual no és gens segura, insinuada només per dues variants textuals. Gràcies a la troballa del manuscrit BNE 10394 i a la col·lació d’aquest amb els mss. F i GT efectuada per Antoni Lluís Moll es pot assegurar que GT és en part còpia directa de l’autògraf castellà i i en part traducció del català. 106 El text BV de la Descripció de la illa de Mallorca és en part còpia de A 1i en part retraducció al català a partir de GT.

LA PRESENT EDICIÓ

Aquesta edició crítica del Llibre V de la Història de Mallorca de Joan Binimelis es compon d’aquesta Introducció i de l’edició del text dels 38 capítols, seguida de la bibliografia essencial sobre Binimelis i la seva obra, i els índexs, que tot plegat constitueixen aquest llibre. En el disquet adjunt, el volum es complementa amb l’edició filològica de l’arquètipus del text de Binimelis en ortografia modernitzada, un suplement a la Introducció , que inclou: la justificació textual del stemma codicum , una glossa de l’estudi de la llengua en Binimelis d’A. M. Alcover i un glossari, i un suplement bibliogràfic que dóna compte de l’estat actual dels estudis historiogràfics del segle XVI als Països Catalans. El disquet comprèn també uns apèndixs: un treball meu sobre El marc geopolític i històric de Mallorca fins al segle XVI, i del Llibre IV: Iglésies i convents de la ciutat de Mallorca , que complementa el capítol IX dedicat al terme de la ciutat de Mallorca, i també Biografies de dos bisbes de Mallorca ; De la contractació e comerci e gran riquesa que tingué Mallorca e com després arribà a tanta ruïna , i també: De la imposició dels drets e institució de la Consignació de Mallorca i, finalment, els índexs dels set llibres de la Història de Mallorca de Joan Binimelis.