Joan Binimelis - Joan Binimelis - Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles

ROSSELLÓ i VERGER, Vicenç M., Cartes i atles portolans de les coleccions espanyoles , dins Portolans procedents de coleccions espanyoles . Segles XV - XVII , Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, 1995.

— L’Albufera de València , Barcelona, PAM, 2006.

— Les Illes redescobertes , Barcelona, PAM. 2006.

— Cartografia històrica dels Països Catalans , València, Publicacions de la Universitat de València-Institut d’Estudis Catalans, 2007.

ROTGER y CAPLLONCH, Mateo, Historia de Pollença [fi del segle XIX], 3 volums. N’hi ha dues reedicions, patrocinades per Sa Nostra el 1967 i el 2004.

SERRA DE GAYETA, Francesc, Programa de la Patrona , Pollença, Ajuntament de Pollença, 1978, reproduït en Francesc SERRA DE GAYETA i D’ASPRER, «L’historiador Joan Binimelis i el Metge Pontico», dins «Nova aportació a la història de Mallorca. Noticiari de la història de Pollença», Temes Pollencins , 7, Pollença (2005), pp. 205-208.

SOTO COMPANY, Ricard, Còdex català del Llibre del Repartiment de Mallorca «Fonts Documentals del Regne de Mallorca», 1, Ripollet-Barcelona, Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear, 1984, edició del còdex del Llibre de Repartiment de Mallorca de l’Arxiu del Regne de Mallorca, núm. de registre R-18.

SUREDA MILAN, Antoni, .

VIDAL BENDITO, Tomàs, «La imatge cartogràfica de l’Illa de Menorca», Treballs de la Societat Catalana de Geografia , 53-54 (desembre 2002), pp. 232 i ss.

— «Cartografia i cartògrafs a les Balears», dins Isabel MOLL BLANES i Josep Miquel VIDAL i HERNáNDEZ (dirs.), La Il·lustració , vol. III, Palma, Govern de les Illes Balears, Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació, 2008, pp. 307-362, de la Història de la ciència a les Illes Balears .

ZURITA, Jerónimo, Anales de la Corona de Aragón , Saragossa, Lorenzo Robles & Juan de Lanaja y Quartanet, 1610, 6 volums.

— Anales de la Corona de Aragón , Saragossa, Pedro Bernuz, 1562.

— Anales de la Corona de Aragón , Saragossa, Domingo de Portonariis, 1579: llibre I, caps. 3 i 9; llibre IV, cap. 60.

— Anales de la Corona de Aragón , a cura d’Antonio UBIETO et alii , València, Anúbar, 1967-1972, 3 volums.

— Anales de la Corona de Aragón , a cura d’Ángel CANELLAS LóPEZ, Saragossa, Fundación Institución Fernando el Católico, CSIC, 1967-1978, 9 volums.

¶ 1 «De quina vila era el Dr. Binimelis?», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana , vol. XVI (1916), pp. 221-222. ¶ 2 «Relaciones de causas de fe de la Inquisición de Mallorca», Fontes Rerum Balearium , vol. II, núm 1, pp. 224-226. ¶ 3 Antoni CONTRERAS MAS ha fet la fins avui millor síntesi biogràfica de Binimelis per al Diccionari de biblio grafia catalana (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003), s . u . Joan Binimelis . ¶ 4 Lorenzo PéREZ MAR TíNEZ, «Relaciones de causas de fe de la Inquisición de Mallorca», Fontes Rerum Balearium , vol. II, núm 1 (1978), pp. 224-225. ¶ 5 Segons que es dedueix del codicil testamentari del 1612. ¶ 6 Vicenç Garcia morí l’any 1574 i testà davant el notari Miquel Pelegrí. En el testament llegà a Joan Binimelis les cases del Carrer de Sant Llorenç, de la parròquia de Santa Creu, i aquella on vivia, a la Costa de la Seu.

¶ 7 Calgué esperar a l’aprovació, el 1697, dels nous estatuts de la Universitat Lul·liana de Mallorca perquè s’hi impartissen els estudis de medicina. ¶ 8 Luis Collado fou una figura clau en la renovació dels estudis de medicina a la Universitat de València. La seva evolució envers el galenisme hipocratista es reflecteix en el seu llibre Ex Hipocratis et Galeni monumentis Isagoge (1561) i en els seus manuscrits. Deixeble de Vesali i professor en la Facultat de Medicina de València entre 1546 i 1584, fou aquests anys la màxima figura mèdica a la Universitat, i el principal responsable de la consolidació de l’escola anatòmica valenciana, i també de la seva ferma adhesió a les idees del seu mestre Vesali. Vegeu al respecte José María LóPEZ PIñERO, La Facultad de Medicina de la Universidad de Valencia . Aproximación a su historia , València, 1980, pp. 8 i ss. ¶ 9 Jordán GALLEGO SALVA-DORES i Amparo FELIPO ORTS, «Grados concedidos por la Universidad de Valencia, entre 1562 y 1580», Analecta Sacra Tarraconensia , 60, pp. 5-151. ¶ 10 G. LLABRéS, «Testament del Dr. en medicina Joan Binimelis, prevera», BSAL , XVI (1917), p. 178. ¶ 11 An to ni Lluís MOLL BENEJAM, « La Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis: entre el patronatge municipal i l’eclesiàstic», dins Actes del I , II i III col·loquis sobre art i cultura a l’època del Renaixement a la Corona d’Aragó . Tortosa 1996-1999 , Tortosa, Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, 2000, pp. 317-318. ¶ 12 Segons Joaquim M. Bover, que pogué veure alguns autògrafs de Binimelis, el manuscrit d’aquesta obra que es conserva a la Biblioteca de Catalunya amb el núm. 1.477 és també del mateix autor, que hauria versemblantment participat en la representació i s’hauria copiat el text.

¶ 13 Cardano fou catedràtic de medicina a Pavia, la seva ciutat natal, i a Bolonya. El 1570, acusat d’heretgia, fou obligat a abjurar. Cardano, autor d’obres de tema mèdic, d’astronomia, física i matemàtiques, exercí una certa influència sobre Binimelis, el qual escriví, com ell, obres sobre les mateixes matèries.

¶ 14 El 21 de març. Aquest tractat és recollit en tot o en part als capítols XXXIX-LV del Llibre IV de la seva Història general del Regne de Mallorca . ¶ 15 Personatge clau en la vida de Binimelis, doncs, aquest Joan de Vic, valdrà la pena que m’ature un moment a donar les dades bàsiques de la seva vida i el seu entorn familiar. Nascut a Alzira l’any 1530 i mort a Tarragona el 1611, era el quart dels onze fills de Lluís (II) de Vic i Ferrer, baró de Llaurí, Beniomer, Benioquer i Matada, que fou camarlenc de Carles I, i de Maria Manrique de Lara i Fajardo, filla del comte de Paredes de Nava, membre, doncs, del distingit i influent llinatge dels Vic valencians. Joan, home de lletres i orientat per la família devers la carrera eclesiàstica, estudià a València llatí i humanitats, poc abans de l’estada de Binimelis a la ciutat. Cursà també estudis a la Universitat de Salamanca, on fou després catedràtic i rector. Felip I d’Aragó el nomenà després ambaixador a Roma, on també ho havia estat, entre 1507 i 1520, el seu avi, Jeroni de Vic i de Vallterra, pels mèrits del qual el papa Lleó X creà cardenal son germà Guillem Ramon (1517). L’any 1573 Joan de Vic fou nomenat bisbe de Mallorca, i l’any 1574 prengué possessió del càrrec. Aplicà a Mallorca la reforma tridentina i hi celebrà quatre sínodes. L’any 1604 va esser nomenat arquebisbe de Tarragona, càrrec que ocupà fins a la seva mort, esdevinguda l’any 1611. Bisbe, en tot cas, assenyaladament tridentí i contrareformista, el seu ideari i la seva actuació foren bàsics per a entendre el pensament i la futura actuació de Joan Binimelis. Pel que es refereix a la tasca pastoral del bisbe Joan de Vic, ha estat estudiada per Guillermo PONS PONS: «La reforma eclesiástica en Mallorca durante el pontificado de D. Juan Vich y Manrique de Lara (1573-1604)», Anthologia Annua , XVI (1968), pp. 175-325, i «El colegio de jesuitas de Mallorca y el obispo Vich y Manrique de Lara», Archiuum Historicum Societas Iesu , 80, any XL (1971), p. 437 i ss.¶ 16 Aquest inventari fou inclòs en el Capbreu d’Almoina , Palma 1981, publicat per Joan Rosselló Lliteras. ¶ 17 Llorenç Pérez Martínez, conferència citada; G. MATEU MAIRATA, Obispos de Mallorca , Palma 1985, p. 251. ¶ 18 Així al capítol XXXI del Llibre I de la seva Història , Binimelis escriu: «E peraquè estes coses que aquí [hi ha] escrites cada u millor les entenga e clarament les veja, he posada aquí la descripció de tota la illa de Menorca, ab les poblacions e llocs que aquí, en lo present capítol, havem discorregut» (F, f. 130 r .), però en la versió en castellà consta l’aclariment: « La cual descripción tracé los años pasados estando en la isla con el ilustrísimo y reverendísimo Sr . D . Juan Vique , obispo de Mallorca , visitando la dicha isla .», Nueva historia de la isla de Mallorca , Palma, Impr. José Tous, 1927, t. I, p. 133, aclariment que Fortuny eliminà en la seva Història , sens dubte per evitar que es descobrís el frau de la seva falsa autoria. ¶ 19 Fou lloctinent general de Mallorca entre 1583 i 1594.