Joan Binimelis - Joan Binimelis - Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles

¶ 50 Possibilitat recollida per Vicenç M. ROSSELLó i VERGER, op . cit ., pp. 177-180. ¶ 51 Vegeu, Vicenç M. ROSSELLó i VERGER, Cartografia històrica dels Països Catalans , València, Universitat de València, Institut d’Estudis Catalans, 2008, pp. 177-180. ¶ 52 Manuscrit localitzat per Llorenç Pérez Martínez. ¶ 53 Ver semblantment relacionat amb els capítols XXXIX-L del Llibre V de la seva Història . ¶ 54 Manuscrit localitzat per Llorenç Pérez Martínez. ¶ 55 J. M. BOVER, Biblioteca de escritores baleares , vol. I, Palma, 1968, p. 103. ¶ 56 En relació amb aquesta qüestió, Tomàs Aguiló s’interrogà, en un article («¿Quién fue el primer cronista del Reino de Mallorca?», Museo Balear , 1877), sobre si Binimelis havia rebut o no el títol de cronista del Regne de Mallorca, i conclogué la manca de constància documental de tal nomenament. Sia com se vulla, el cert és que el primer a ser nomenat cronista oficial del Regne de Mallorca fou Joan Dameto, però el qui primer escriví una crònica de Regne aquest no fou altre que Binimelis, amb títol de cronista o sense.

¶ 57 Com es veu per exemple, en el sistema utilitzat per a la localització de pobles i viles, amb la referència de la distància expressada en llegües i milles de cada localitat a la capital del Regne, i també amb la relació d’afrontacions amb els termes veïns. També en els temes objecte de la seva atenció: jurisdiccions, parròquies i convents, demografia, dades econòmiques i històriques etc. Pel que fa a Viciana i la seva obra, vegeu Joan F. MATEU BELLéS, «Una corografia de la ciutat i Regne de València a la Crónica de Viciana (1564-1566)», Saitabi , 51-52 (2001-2002), pp. 203-244.

¶ 58 Tomàs AGUILó, «¿Quién fue el primer cronista del Reino de Mallorca?», Museo Balear (1877). ¶ 59 Ga briel ENSENYAT PUJOL, « Quina acceptació tengué la Història del Regne de Mallorca de Joan Binimelis?», BSAL , 49 (1993), pp. 498-510. ¶ 60 De la Primera parte no es conserva cap exemplar, el Libro segundo és un nobiliari valencià, el Libro tercero , una descripció topogràfica de les ciutats del regne, i el Libro quarto , una descripció prou imparcial de la Germania valenciana. ¶ 61 Era fill del cavaller tortosí Joan Aldana, que es destacà militarment en les Guerres d’Itàlia, i era germà de Mateu Hanníbal Aldana, que era casat amb una filla de Cristòfol Despuig. Vegeu E. DURAN, «Introducció» a l’edició de Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig , Barcelona, Curial, 1981, p. 16.

¶ 62 Ms. BV, pp. 216-217. ¶ 63 Per a fer-se càrrec d’una manera més detallada dels continguts dels set llibres de què es compon la Història general del Regne de Mallorca de Joan de Binimelis, hom pot consultar el darrer deIs apèndixs continguts en el disquet que acompanya aquest llibre, el qual apèndix reprodueix els índexs dels capítols de tots els llibres.

¶ 64 Vegeu supra nota 59.

¶ 65 La qüestió del mecenatatge civil i eclesiàstic sobre Binimelis ha estat estudiada per Antoni Lluís MOLL i BENEJAM, «La Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis: entre el patronatge municipal i l’eclesiàstic», dins Actes del I , II i III Col·loquis sobre art i cultura a l’època del Renaixement a la Corona d’Aragó . Tortosa 1996-1999 ), Tortosa, Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, 2000, pp. 317-324. ¶ 66 Les coses que en Mallorca s’havien seguit, a què al·ludeix el títol, conformen una sèrie de biografies de mallorquins destacats per llur saber o llur santedat. ¶ 67 Ha estat objecte de l’única edició completa de l’obra feta fins avui: Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas que a ella adyacentes . Compuesta por el Dr. Juan Binimelis, sacerdote, natural de Mallorca, dirigida a los ilustres jurados del Reino de Mallorca. Año 1593, Palma, La Última Hora, 1927, 5 vols.

¶ 68 Escrites l’any 1586, romangueren inèdites fins a l’edició de Joan TRES: Francesc COMTE, Il·lustracions dels comtats de Rosselló , Cerdanya y Conflent , «Biblioteca Torres Amat», 16, Barcelona, Curial, 1995.

¶ 69 Eulàlia DURAN, «Joan Binimelis i la seva història de Mallorca», BSAL , 49 (1993), pp. 492-493.

¶ 70 Josep IGLéSIES, Pere Gil , S . I ., i la seva geografia de Catalunya . Seguit de la transcripció del Libre primer de la historia Cathalana en lo qual tracta de Historia o descripció natural. ço es de cosas naturals de Cathaluña Barcelona, 1949, reeditat, amb un estudi introductori de Joan Vilà-Valentí, el 2002 per la Societat Catalana de Geografia, de l’Institut d’Estudis Catalans. ¶ 71 Té força interés el nou enfocament donat a l’estudi de les obres de descripció natural, geogràfica i moral del Principat de Catalunya als segles XVI i XVII (analitza les obres de Cristòfol Despuig, Lluís Ponç d’Icard, Pere Gil, Onofre Manescal, Francesc Gilabert i Esteve de Corbera, i els projectes per a la construcció del canal d’Urgell a l’època moderna), per Maria Antònia MARTí ESCAYOL, La construcció del concepte de natura a l’edat moderna . Natura , cultura i identitat en el pensament català dels segles XVI i XVII , tesi doctoral dirigida pel Dr. Antoni Simon i Tarrés, Facultat de Lletres, Universitat Autònoma de Barcelona, 2004.

¶ 72 Són citats explícitament al capítol XXXIV: «En los estims generals que es feren per orde del rei en la illa de Mallorca, fon estimada la vila de Santa Margarita e son terme 123.609 £ , deduïts tots los càrrecs que sol fer». ¶ 73 Que han estat publicats al BSAL , XV (1914).

¶ 74 El lloc de la citació és donat pel nombre del capítol i la pàgina.

¶ 75 J. M. BOVER, op . cit ., vol. I (1868), s . u . Juan Bini me lis , p. 102b. ¶ 76 A. M. ALCOVER, «De quina vila era el Dr. Binimelis?», BSAL , vol. XVI (1916), p. 221

¶ 77 Volum II (1904), p. 290. ¶ 78 Antoni Lluís MOLL BENEJAM, «El procés de substitució de la llengua literària al Renaixement tardà: les traduccions al castellà de la Història de Mallorca de Joan Binimelis», dins Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes . Universitat de Girona , 8-14 de setembre de 2003 , vol. I, «Biblioteca Abat Oliba», 273, Barcelona, PAM, 2006, pp. 267-280.

¶ 79 Datació congruent amb la notícia d’actualització afegida per Fortuny en el moment de fer la seva còpìa: «e vui és lo seu batliu fra Rafel Cotoner, natural de Mallorca, al qual per antiguitat li ha tocat e pervingut lo batliatge». Vegeu infra , cap. XVIII del Llibre V, De la vila e parròquia de Pollença , nota 82, p.656. ¶ 80 BSAL , vol. XV, p. 357, i vol. XVI, pp. 222-223. ¶ 81 El prevere pollencí Bartomeu Martorell Riera fou beneficiat de la Seu de Mallorca, però residia a Pollença, d’on fou arxiver del Comú de Preveres. Membre d’una influent família pollencina de terratinents, els Martorell de l’Hort, en el conflicte successori a la mort de Carles II, es manifestà partidari del rei-arxiduc Carles III, connectant amb el sentir majoritari de les viles de la Part Forana. ¶ 82 Qui vulga aprofundir en la crònica pollencina afegida per Bartomeu Martorell a la còpia de l’obra de Binimelis, pot consultar Ramon ROSSELLó VAQUER i Pere SALAS VIVES, «El barroc a Pollença. Noticiari de la història de Pollença», Temes Pollencins , 6, Pollença (2001).